Cartes de Gurrea

Onofre Vaquer

El 1974 havia transcrit el Llibre de lletres certificatòries la Germania (AH-4806) que té dues parts. A una primera hi ha cartes i crides del virrey Gurrea des dels preparatius a Eivissa fins després de la reducció de la ciutat. Hi ha relació de fets, intimidacions a rendicions i crides. A més va inserir la provisió de Carles V del 14-10-1521 prohibint fer germanies i ordenat obeir a Gurrea a la intimidació que fa als de Pollença el 24-10-1522. A una crida fa a saber la provisió del rei del 24-1-1523 comunicant que no ha admès les raons ni les claus d’or que li presentava un missatger dels agermanats i exigeix obediència. Sols hi ha dues cartes que no signa Gurrea però que van dirigides a ell, una del vicari de Sa Pobla que enviat com a missatger fou apressat pels agermanats a Muro i que des del campanar va veure la batalla de Sa Marjal, i l’altra d’Onofre Ferrandell on li diu que els habitadors del poble de Felanitx estan promptes a obeir al rei i al virrei. Encara que el contingut de la majoria de les cartes de Gurrea no és del tot desconegut crec que seria interessant publicar les cartes íntegres per veure la relació dels fets que fa el virrei i veure com escrivien a l’època, per això les inserim aquí. N’Eulàlia Duran a Les Germanies als Països Catalans (1982) publica tres d’aquestes cartes. Abans de venir amb l’armada, des d’Eivissa el virrei atorga guiatges a algunes persones per poder sortir de Mallorca i no ser detingudes per qualsevol cas o crim exceptuat crim de lesa majestat, heretgia o falsificador de moneda. El 7 de març de 1523 es va rendir la ciutat però sembla que no tot estava pacificat, ja que el 4 de juliol Gurrea parteix del castell de Bellver per anar a pacificar Manacor. El 16 de juliol Gurrea ordenava als batles forans que s’apropiïn de totes les escriptures i cartes referents a la Germania, realitzades des de la primera commoció fins a la reducció, i que les hi enviïn ràpidament. Aquesta documentació requisada ha desaparegut. La segona part de les Lletres Certificatòries són les relacions de penes i composicions imposades a tots els agermanats de Mallorca. La relació alfabètica per llinatges la tenim penjada a aquesta web. Les composicions, en realitat multes, s’imposen a cada un segons les qualitats de les culpes i facultats de llurs béns. Un estudi quantitatiu de les mateixes la publicarem amb el títol “La repressió dels agermanats” a la revista Mayurqa núm. 26 (2000), pp. 57-71.

El 1978 a la revista Fontes Rerum Balearium, vol. II núm. 3, pp. 613-634 publicarem “Documentos sobre la Germanía de Mallorca” a partir de Lletres Missives, cartes enviades o rebudes pels Jurats de la ciutat i del Regne. Són interessants les enviades als consellers de Barcelona sobre la falsedat dels rumors que corrien a aquella ciutat sobre els agermanats i els demanen que no permetin una armada que preparava Francesc Burgues, procurador reial i castellà de Santueri.

LES CARTES DE GURREA

1

1522, septembre, 29. Eivissa

Cavallers i ciutadans mallorquins reunits a Eivissa amb don Miquel de Gurrea signen treves o pau final per posar fi a les pendències o banderies existents entre ells (AH-4806, f. 2-3).

Die lune XXVIIII mensis septembris

anno a nativitate domini MDXXII

Essent aiustar

ta personalment en la ylla de Iviça molts gentils hòmens y ciutadans mallorquins ensemps ab lo noble y moly spectable senyor don Miquel de Gurrea, loctinent y capità general de la armada del emperador y rey nostre senyor que per la reducció del dit regne se prepara. Attenents que per diverses causes y pendencies o bandositats en temps passat seguides en lo dit regne entre alguns gentis hòmens y cavallers o ciutadans dels quals ni ha alguns en dita ylla de Eviça son stades posades y firmades treves o pau final, axí com per actes rebuts en la ciutat de Mallorques en la cort de la governació conste. E poria ser fàcilment que essent tots en una congregació si hagués algú o alguns que en dites treves o pau final per esser stat absent quan se firmaren, o per inadvertència no hagués firmat, e fos restat en ubert, e are tenint uportunitat de sos contraris volgués e temptàs de fer demnificar y ofendre aquells, de la qual cosa fàcilment se seguirien grans mals e poria esser que la dita armada ne prengués algun desencert y destorb, lo que redundaria en gran deservey de la cesàrea majestat. Volent per ço los sobredits gentils hòmens, cavallers i ciutadans que per qualsevol ocasió stan interessats de pendéncies o bandositats en lo dit regne obviar asemblant desorde y per totes lurs forces ajudar y servir a se majestat en dita armada y apartar de aquella tota ocasió de destorb mi(t)gensant sagrament y homenatge per ells y cada hu dells prestat en mà y poder de mi Pere Johan Mas, notari, per comissió de se spectable senyoria y en poder de altres oficials de aquella y en sa presència sens derogació ni perjuy de qualsevol treves, pau final, homenatges o altre qualsevol convenció que abans del present instrument firmades o firmat haguessen, los quals e los quals durant lo present pacte y obligació y aprés la spiració de ell stiguen y resten sempre en lur força, valor y eficàcia que abans staven de grat y certa sciència han firmades y firmen treves per spay de un any durador, comptant del present dia en avant, lo qual per si matex sens reteniment algú degue spirar, prometent que per tot lo dit temps a causa de les diferents bandositats o pendències que entre ells han concorregut o concorren, ni altres per ninguna causa o occasió uns als altres ofendran ni ofendre faran directament o indirecte per ells ni per interposades persones, ans si saben que altres volguessen a aquelles damnificar o ofendre o a algú d’ells, axí en béns com en persones que de continent ho denunciaran a la règia cort. E açò prometen tenir i servar sots incorrament de totes aquelles penes que los violadors de treves y pau y de sagrament y homenatge incorren, tant per les constitucions de Catalunya com per disposició de dret comú. E specialment se impose cada hu dells pena de cinchcen(t)s ducats d’or als cofrens reyals aplicadors y de bésn de qualsevol dels contrafaents exhigidors per los quals volen sie teta prompta y expedita execució, la veritat del fget attesa. E per ço obliguen lurs persones y tots lurs bens presents y esdevenidors. E los qui són menors de XXV anys han jurat y juren contra la present stipulació y obligació no venir per rahó de menor edat ni per ninguna altre causa o rahó, denunciant largament ut informa.

E són los desús anomenats

Per lo bando dels Campfullosos y Clapesos

Mossèn Alfonso de la Çavallaria

Mossèn Phelip de la Cavallaria

Mossèn Francisco de la Cavallaria

Mossèn Martí de la Cavallaria

Mossèn Uguet de Sanct Johan

Per lo bando dels Cavallarias y Puigdorfilas

Mossèn Jaume de Campfullós

Mossèn Lorengo de Santacília

Mossèn Francesc des Clapés, mossèn Miquel des Clapés, mossèn Sebastià Nicolau, mossèn jeronim Nicholau: per lo bando dels Cavallarias. Mossèn Perot Nicholau, menor, per lo bando dels Cavallarias y per la qüestió d’En Tornamira.

Mossen Alfonso Torrella, mossèn Pere Torrella, mossèn Joanot Torrella, mossèn Joanot Valentí, mossèn Guillem Valentí, mossèn Miquel Joan de Sancmartí, mossèn Pere Parató: per lo bando que tenen ab los Puigdorfilas.

Mossèn Antoni de Puigdorfila, mossèn Ramon de Puigdorfila, mossèn Francesch Miquel de Puigdorfila, mossèn Rafel de Puigdorfila de Masnou, mossèn Rafel de Puigdorfila, menor: per los bandos de Campfullosos y Sanctacílies, Torrelles, Valentins, Sanctmartins y Paratons etc.

Mossèn Uguet de Sanct Johan, mossèn Berenguer de Sanct Joan, mossèn Pere Sanct Johan: per lo bando de mossèn Pere Sanct Johan de Mari.

Mossèn Joanot de Sanct Johan: per lo bando dels dits Sancjohans.

Mossèn Macià Fortuny, mossèn Joanot Fortuny, mossèn Galceran Tornamira: per la qüestió de mossèn Perot Nicholau, menor.

2

1522, octubre, 2. Eivissa

Don Miquel de Gurrea atorga un guiatge en favor de Francesc Armadams, sastre (AH-4806, f. 3 v.)

Lo loctinent general

Ab tenor de las presents ab sa bona fe y paraula reyals per respecte dels serveis fets al rey nostre senyor en lo socorre de Alcúdia y fehedors en la armada que per manament de se magestat se prepare per reducció del regne de Mallorques, guia, affea y assegure de qualsevol cas y crim la persona en Francesch Armadans, sastre, per temps durador a beneplaci de se spectable senyoria ab tinències de deu dies comptadords de la hora que y haurà passatge per exirse de la ylla de Mallorques en avant. Reservant del present guiatge crim de les magestat rn qualsevol cap, sodomia, heregia y falsador de moneda. Dada en terra en lo castell y vila de Eviça a dos de octubre MDXXII.

Don Miquel de Gurrea.

Signum Garcia pro regente. Signum Franciscus de Milia.

3

1522, octubre, 3. Eivissa

Atenent a l’armada que es prepara per reduir Mallorca, Gurrea dona un edicte prohibint desembeinar o treure armes baix pena de romandre a les forques durant una hora amb la mà clavada, o de perdre la mà en cas de produir alguna ferida (AH-4806, f. 3 v.-4).

Are hoists que notifiche y mane lo spectable y molt noble senyor don Miquel de Gurrea, loctinent y capità general per la cesàrea magestat en lo regne de Mallorques e ylles a aquella adiacents. A tot hom generalment, de qualsevol ley, grau, condició o stament sien: Com per la expedició y conservació de la armada que de manament de la cesàrea cathòlique magestat se prepare per a reduir la ciutat y regne de Mallorques a la obediència de se magestat y axí matex per a tenir dit regne en tranquilitat y repòs y levar e apartar tota occasió y vinentesa de mal, hage apparegut al dit spectable y moly noble senyor ordenar y publicar lo edicte següent: ab lo qual provehex y mane a tot hom generalment de qualsevaol grau, condició o stamen sien que per ninguna causa o rahó ni per qualsevol vinentesa gosen ni presumescan arrecar o treure armas contra ninguna persona o persones sots pena special que per dita extracció de armes los serà clavada la mà en les forques ab un clau per spay de una hora. E si en dita extracció de armes se farà nafra de la qual hisqui sanch li serà levat lo puny al qui cal nafre o sanch farà, axí emperò que si per la qualitat de la causa o condició de la persona o per la gravesa del cas incorre altra pena per disposició de dret comú imposada maior que aquesta que per lo present edicte li es imposada serà executat, no res menys ultra la pena dessus dita en totes aquelles penes que per dita disposició de dret comú incorrerà. Dada en lo castell de Eviça a 3 de octubre MDXXII. Don Miquel de Gurrea.

Fonch publicat lo present edicte per los lochs acustumats de la vila y castell de Eviça lo dit die y any, mitgensant lo corredor de dita vila ab so de trompeta.

4

1522, octubre, 5. Eivissa.

Gurrea atorga guiatge a Antoni Oliver y a Antoni Abrines de Felanitx (AH-4806, f. 4).

Lo loctinent general

Ab tenor de las presents ab sa bona fe y paraula reyals per respecte dels serveis fets y fehedors en la armada que per manament de se magestat se prepare per reducció del regne de Mallorques, guia, affea y assegure per guiats, aaffeats y assegurats haver vol de qualsevol cas y crim les persones den Antoni Oliver, fill de Pere Oliver, y Antoni Abrines, fill den Salvador Abrines, de la vila de Falanig, per temps durador a beneplaci de se spectable senyoria ab tinençes de deu dies comptadords de la hora que y haurà passatge per exirse de la ylla de Mallorques en avant. Reservant del present guiatge crim de les magestat rn qualsevol cap, sodomia, heregia y falsador de moneda. Datum en terra en lo castell y vila de Eviça a V de octubre MDXXII. Don Miquel de Gurrea.

5

1522, octubre, 11. En la mar davant el port de Mallorca.

Gurrea ordena al patró d’una nau biscaïna i a tots els seus tripulants que s’uneixin a l’armada que es dirigeix contra els agermanats (AH-4806, f. 4, r.-v).

Nos Don Miquel de Gurrea, lovtinent y capità gerneral de la armada del rey nostre senyor en lo regne de Mallorques, ab tenor de les presents, attesa la necessitat que tenim d’alguns vexells marítims per a dita armada per lo que al servey de sa magestat cumple: diem y manam a vos Joan de Amata, petró de una nau viscayna, que lo die present havem trobada devant lo port de Mallorques y a vos Stervan de Rentaria en nom dell dit petró y vostre y a tots los altres officials, mariners y altres qui en dita nau són, que sots pena de la fidelitat que deven a sa magestat, vos significam hon se vulle que viven y stiguan ab la dita armada y stigau en servey de aquella y de nos, no us partigau sens licència de nos demanada y obtesa. E nos vos oferim en són reyal nompeguar-vos reyalment e de fet tot lo sou que per dita causa gonyareu, he us serà degut per tot lo temps que us detindreu començant a comptar del dia present en avant. Dada en la mar devant lo port de Mallorques a XI de octubre MDXXII.

6

1522, octubrre, 13. Port de Mallorca.

Relat de les conversacions mantingudes en la galera capitana entre representants dels agermanats i don Joan de Velasco, capità de l’armada. Es pretenia que elsd jurats i principals oficials anessin a la galera a parlamentar, mentre que els agermanats proposaven que les conversacions es celebressin a terra, Després d’anades i vingudes, els germanats presenten un protest no admetent la presència de Gurrea, dient que abans esperarien esser esquarterats que permetre que Gurrea regís en Mallorques (AH-4806, f. 5-6).

Publicat per Eulàlia Duran a “Les Germanies als Països Catalans”, 1982.

7

1522, octubre, 14, dimarts.

Havent ordenat Gurrea, a través d’una carta, que els de la ciutat es reduïssin a la seva obediència, els de la ciutat començaren a disparar amb artilleria contra les naus, causant una mort i alguns ferits (AH-4806, f. 6, r.-v.).

Die martis XIIII octobris anno a nativitate Domini MDXXII.

Lo spectable y noble senyor don Miquel de Gurrea, loctinent general del present regne de Mallorques, vists els actes precedents per cumplir e exigir los manaments de se magestat, ordena en scrits una letre patent per enemenà aquella als dits officials y poble de la dita ciutat de Mallorques, per ço que induits per bons medis lo poble a reduirse al servey de se magestat. Esperant en lo port de Mallorques sobre la sua nau capitana les galeres qui aquell dia eren anades a la Porraça per levar aygua, per ço que pogués tremetre dites letras a la dita ciutat migesant lo sobre dit vehedor. Essent ya hora de vespres, los de la dita ciutat comensaren a donar combat a les naus de la dita armada e axí matex les donaren altr combat en lo mateix temps de les torres de Portopí tirant en aquelles ab artilleria groçs molts tirs de bombarba y specialment tiraven los més tirs a la dita nau capitana en la qual en la qual ere lo dit senyor loctinent general ab lo penó reyal stés, de manera que és ab molta difficultat, exint barca devant nau, se perlongaren dites naus tant quant pogueren fora del port, perquè la artilleria no bastàs en aquelloes, e entretant ques perlongaren foren tirats de la ciutat y de Portopí circa vynt tirs de bombarba ab los quals feriren de hun tir a la dita nau capitana del qual mataren un home ques dehia Johan Serra, lo qual en continent morí y nafrarem a Luch Torres y escalabaren en algunas escardes a mossèn Jordi Pau Moix y mossèn Francesc Sunyer, e de altres tirs feriren y feren algun mal al vexell, e de hun altre tir feriren en lo costat la nau de mossèn Antich, Cornet, la qual esfondraren e sens dupte es fore perduda si de continent mo haguessin provehit en tapar y calafatae lo dit forat. Les quals coses han vistes com anotoriament fetes tota la gent de la dita armada y specialment los testes dessus scrits.

8

1522, octubre, 14. Port de Mallorca.

Carta del governador Gurrea als oficials i poble de la ciutat de Mallorca, en la que desprès de relatar les anades i tornades dels missatgers dels agermanats a la galera capitana, els comunica que el rei l’envia com lloctinent donant-los un termini de 24 hores perquè desisteixin en la seva actitud i puguin entrar pacíficament en la ciutat amb don Joan de Velasco (AH-4806, f. 6 v.-8 v.).

Publicat per Eulàlia Duran a “Les Germanies als Països Catalans”, 1982.

9

1522, octobre, 24. Alcúdia.

Estant Gurrea a Alcúdia amb l’exèrcit, remet un edicte a les autoritats de Pollença, junt amb una provisió reial de 1521, perquè abandonin la germania i prestin obediència, que els de Pollença no volgueren rebre (AH-4806, f. 9-11).

Die XXIIII mensis octobris anno a nativitate domini milesimo DXXII.

Los die e any desus dits essent lo molt spectable y molt noble senyor don Miquel de Gurrea, conseller de la cesàrea cathòlica magestat, y per aquella governador de Aragó y loctinent general en lo present regna de Mallorques e ylles adjacents, personalment en la vila de Alcúdia ensemps ab lo magnífich missèr Francesch Ubach, regent la cancellaria y ab lo exèrcit frt per manament de la cesàrea magestat per la reducció de dit regna, volent y trebellany per ses forses si possible serà reduir i tornar a la obediència de la dita cesàrea magestatg lo dit regna y abitadós de aquell, iuxta forma de las provisions per se magestat fetas, ha tremessos a la vila de Polença mitgensant en Pere Martorell y mossèn Francesch Malonde, prevere, habitadors i naturals de dita vila, una provisió de la magestat del rey nostre senyor ensemps ab un edicte fet per se spectable senyoria, lo qual és del tenor següent:

Als amats de la cesàrea magestat lo balle, jurats e pro(ho)mens de la vila de Polença. Com la cesàrea y cathòlica magestat del rey nostre senyor haia manat venir en la present ylla y regne de Mallorques lo spectable y noble senyor don Miquel de Gurrea, loctinent y capità general en dit regne, per lo bé y repòs de aquell y la intenció y voluntat de sa magestat sia que nos fase conmocions, aplecs ni germanies ni insults alguns, prenent a gran desservey y alteració lo que fins assí és stat fet segons forma de uyn reyal adicte firmat de se reyal magestat y en forma deguda, expedit lo qual ab las presents serà presentat y notificat, per tant volent complir los reyals manaments y revelar los bons de tots dans y inconvenients y encara entenent tractar los culpables y tots los altres qui voldran obeir als manaments de sa magestat ab tota benigbitat ans de procehir en execució alguna, desitjant en gran manera lo bé y repòs de aquest regne i que cada un pacificament puga viure en sa casa y tornar y restituir a tots los pobladós de aquello en la amor y gràcia de la cesàrea y cathòlica magestat, per tant se spectable senyoria ab los presents scrits vos intima y notifica a tots volsaltres y a casa un de vosaltres, axí en general com en perticular, que fasseu y ab tot efecte compligau tot so y quant per se magestat és manat en dit edicte y reyals provissió, en altre manera fahent lo contrari, lo que no es creu, sereu rn continent declarats per bares, traydors y rebelles de la cesàrea magestat, Y procehint que les persones y béns dels contra-fahens inobedients y no complints les coses dessus dites e segons em dita reyal provisió y edicte es contengut y de dret y justícia trobarà esser fayador que per res no fassau lo contrari si les penas y altres coses dessus dites dessitgau avitar faentvos certs ques starà a la relació del nuncio qui las presents vos notificarà y presentarà, lo qual expresament per asò és stat creat. Dada en Alcúdia a XXIIII de octubre any mil y sinccents y vint i dos. Dom Miquel de Gurrea. Signum Ubach, regent.

——————————————-

E la dita provisió reyal és del tenor següent: Don Carles per la divina clemència etc. emparador dels romans, sempre august rey de Alemanya, dona Joana mare y lo dit don Carles per la gràcia de Déu rey de Castella, de Aragó, de dos Sicílies, de Hierusalem, Hungria, de Dalmàcia, de Croàcia, de León, de Navarra, de Granada, Toledo, de València, de Mallorquas, de Sevilla, de Cerdenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaen, dels Algarbes, de Aliezira, de Gibraltar, de les illes Canàrias e de les illes Indies e terra firma, de la mar Océano, archiduchs de Aústria, duchs de Burgonya y de Brabant etc., comtes de Barcellona, de Flandes y de Tirol, senyors de Vizcaya y de Molina etc., duchs de Athenas y de Neopàtria, contes del Rosselló y de Serdanya, maquesos de Oristany y de Gotiano. A Tots y qualsevol officials axí maiors com manors, consellers, universitats y perticulars persones, vessalls y súbdits nostres de qualsevol ciutats, viles y lochs en lo nostre regne de Mallorques constituyts de qualsevol grau, condició que siau, presents i esdevenidors y a quiscú dells a qui les coses deval scrites pertanguen en qualsevol manera, salud i dilecció. Ab gran alteració y displicència de ànimo havem entès les comocions e sedecions populars que per instigació del dimoni enemich de la humana natura, procurantho algunes perticulars persones que desitgen novitats, se són mogudes y continuen en aquexa ciutat i regne de Mallorques en molt gran desservey de Déu e nostre, universal e notori dany de tota la república de aquell, prenent motius colorats de posarla en quietació y fent y constituhint per açò certs nombres de germanies, instadors e altres officials del poble co-adjuvants y possants aquell en armes, fents y comatents moltes resistències al spectable magnífich y amat conseller nostre don Miquel de Gurrea nostre loctinent general en lo dit regne y finalment prohibintli ab tota temeritat lo exercici y administració de son càrrech ab cominacions y manaces de insurgir lo poble contra ell, fentlo axir del dit regne y constituints y creans de la pròpia autoritat una altra persona privadsa en lo loch de aquell, usurpants en açò ab gran desacatament nostre la preminència e regalia a nostre mateixa reyal persona propiament pertanent, y comatent molts altres insults y delictes enormes y dignes de gran exemplar punició y lo que pijor és donants a entendre als pobles que semblants germanies e coadjuvacions de gents nos serien grates y en servey nostre y fentlos ab açò cascun dia caure en maiors arro(r)s y delictes en vers nos y en gran dany e lesió de ells matexos, per a que aumentant los demèrits axí nostra ira e indignació en vers ells sia major e stiguen apertats y seguegats de la amor e unió que bons e fidelíssims vassals e súbdits deven tenir ab son rey y senyor natural y axi la punició y càstich de aquells sia més rigurosa y de major axemple en las persones, honor y bésn dels culpables, de tot lo qual tenintvos lo sentiment que es rehó y jatsia que per los efectes de les dites conmocions populars y germanies se puga clarament conèxer esser molt desservey nostre y dany irreparable de tota república del dit regne, volents que a tothom sia notòria nostre reyal voluntat y que desí avant a nigú sia lícit allegar ignorància ans bé los qui lo present nostre manament y adicte general fermament compliran y observaran puxen esser més fàcilment reduïts a nostre amor y gràcia y obtenir perdó de les culpes passades, y a los altres que steran enclinats en son mal prepòsit resta per a major culpa y pena de sos delicters y demèrits. Ab tenor per ço de las presents las quals a copias autèntiques de aquelles volen esser publicades y affigides en portals y lochs públichs de la dita ciutat y altres viles del dit regne de Mallorques de nostra certa sciència deliberament y consulta ab deliberació de nostre sacre reyal consell per nostre reyal autoritat a tots vosaltres y quiscú de vos generalment y particular diem e manam stretament sots incorriment de nostra ira e indignació, e sots lo deuta de la fidelitat a la qual com a rey y senyor natural vostre y del dit regne nos sou tinguts y obligats y pena de perdre les vides y béns y axí matex de caure e incidir en crim de lesa magestat y de traydors y rabelles a vostre rey y senyor. En continent que les presents seran publicades e açò affigides com es dit, desistiu de fer e sens cautela o frau algú de les dites germanies, conjuracions e coadjuvacions tots y qualsevol actes populars que agen fets en dita ciutat y regne, axí ab licència del dit nostre loctinent general o de altre official nostre com en altre manera y de tots y qualsevol officis de instador de poble y altres majors o manors de qualsevol nom, exercici, auctoritat o natura que sian, dexamt y desemperant de continent e sens frau algú qualsevol armes deffensives y offensives, artilaria, municions, atambors, trompetas y altres instruments y exercicis de aquelles que per al affecte de dita germania haian fetes hont se vulla que stiguen, les quals totes posereu y fereu posar en mans y poder de la persona que lo dit nostre loctinent general haurà substituit en son loch durant la sua absència y aprés de esser tornat en aquex rene en las suas, y permetau y doneu loch que lo dit don Miquel de Gurrea, nostre loctinent general, torne liberament en lo dit regne receptantlo ab tota obediància y honor y permetenli liberament y sens contradicció alguna regir e administrar lo dit ofici segons y en la manera que lo acustumava de fer y ab los officials y ministres que per provisions y manaments nostres y ab facultat nostre lo deurà, y axí mateix restituyau y torneu tota la novitat o alteració que haureu feta en lo regiment, govern y administració de la dita ciutat y regne, axí en lo civil com en lo criminal, y totes les altres coses innovades ab la dita germania en son degut y acustumat loch y orde en los quals staven abans, tenint y reputant per revocats, nulles y de ningun effecta las dites germanies y tots y qualsevol actes, creacions de officis y altres coses per rehó de aquelles fetas y innovades de qualsevol qualitat e natura que sian segons que ab lo matex tenor expresament las revocam y nullam, axí com anullament fetas per persones privades y no havents poder ningú per açò, y aquelles restituïm en son primer e degut stat, prohibint a tots vosaltres generalment y particular que de les coses demunt dites no pugau ni us sia lícit ni permès desí avant usar directament ni indirecta en ninguna manera i finalment restituyau y torneu totes coses innovades ab la dita germania a son degut loch y orde segons y de la manera que staven abans de aquella vinint y stant en tota trenquilitat pau y repòs ab tota obediència del dit nostre loctinent general y altres officials nostres segons y de la manera que en lo pessat sou estats vosaltres y vostres predecessors en aqueix regne fidelissimament y deven star súbdits y vasalls fidelíssims y hobedients a son rey y senyor natural, gordantvos attentament de fer ne permetre que sia fet lo contrari o differirho en alguna manera directament o indirecta per quant la gràcia nostra teniu cara e ultra la ira e indignació nostres las penas demunt dites de las quals en cars de contravenció no fallirà rigorosa justícia y exemplar execució desistjau no incórrer. Dada en Valencianas a XIIII dies del mes de octubre del any de la nativitat de nostre senyor mil siccents y viny y un. Yo el rey.

Sacra cesàrea cathólica maiestat mandavit mihi Alfonso de Soria vice per chancellarius vice thesaurem generalem et Philippum de Ferrera, regentem, et Philipi advocatum de Gualbis etc…. etc. regentes.

——————————————

E lo dia matex y a hora tarda tornaren los sobredits Pere Martorell y Francesch Malonda, prevera, los quals migensant jurament feren relació esser anats per mar n un laut armat a la ribera de la vila de Pollença en la qual los ha exits circa de trenta homens armats, lo hu dels quals era en Suau, instador de dita vila, an els quals havem dit com lo dit spectable senyor don Miquel de Gurrea, loctinent general de la cesàrea y cathòlica magestat en lo pressnt regne de Mallorques, tremetia al balle, jurats i prohomens de Pollença aquesta provisió del rey nostre senyor y un edicte per se spectable senyoria ordenat per la reducció y repòs de dita vila y de tot lo regne, y que per ço los requeriren que dites provisions y edicte prenguessen y presentasen als dits balle, jurats y prohomes e que donassen resposta del que deliberarien. Los quals instador i altres ab ell ensemps no dexant acostarlos a la terra los respongueren que no volien pendre les dites provisions y edicte sens que primer no consultassen ab tots los jurats, dels quals per are no ni havia més de dos, y aplegasrien lur conssell y notificarienlos la presentació de ditas letras y si lo consell determinava pendre y legir les dites provisions y edicte, levors les prendrien e no en altre manera y que per ço los sobredits pere Martorell y Francesch Malonda, prevere, tornasen en lo mateix loch a hont are eren y portasen les mateas provisions y edicte per ço que si per lo dit consell ere determinat pendre y mirarles, les donassen, si no haurien la resposta del que deliberarien quarech.

En aprés disabte a XXV de octubre los dits Francesc Malonda y Pere Martorell comparagueren devant lo dit spectable senyor loctinent general a crits y a huna hora de nit y restituïren en mà y poder de se spectable senyoria les dites letres reyals y edicte per ell ordenat, dient y refferint migensant jurament que los dits balle, jurats y poble de Pollença los han donat lo callar per resposta com sien stats per tot lo die los dos esperant a la ribera de dita vila quina resposta los donaven e que no y es apparegut nigú. Quarech.

10

1522, octubre, 31. La Pobla.

Haven rebur l’edicte i provisió reial demanant obediència a Gurrea, els de Sa Pobla responen acatant la seva autoritat, i diuen que projectaven una processó per anar a Alcúdia a suplicar misericòrdia (AH-4806, f. 11, r.v.).

La Pobla

Post modum die jovis XXX mensis octobris anno a nativitate dominiMDXXII, prefatus spectabile dominus locumtenentis generalis presentis regni Maioricarum modo et forma predictis misit ad bajulum, juratos et populum ville de la Pobla precedentes regias provisiones et edictum per suam spectabilitaterm ordinatum mediante Bernardo Sabria et Barthomeu Socies eisdem ville quibus mandavit sub pena fidelitatis quater per se aut aliam quamcumque personam illas presentent prefatis bajulo, juratis et proceribus et deputatione faciant veridicam relacionem etc.

Et die veneris XXXI mensis octobris anno predicto MDXXII comparuit coram prefato spectabili domino locumtenente generali, Laurencius Ferrer ville de la Pobla, qui medio juramento rettulit et fidem fecit se tradidisse predictas regias litteras et edictum predictum ex comissione Bernardi Sabria et Bartomeu Socies predictorum in manus venerabilius Bernardo Caldés et Bartholomeo Seguí, vicariis ecclesie dicte ville qui illas legevint partibus Johanne Palou, jutato eiusdem ville, et ipso Laurencio Ferrer et aliis, et illis testis feceruny infrascriptis responsionem sequentem: Molt spectable senyor don Miquel de Gurrea, visrey del present regne, lo balle, jurats y prohomens de la Pobla han vistes les dites letres de sa catòlica magestat y lo edicte per vostre senyoria fet, y són se molt alegrats del bon recort i compassió que teniu de ells y de tot aquest regne y són promtes y aperellats obeyr los reals manaments y vostres y agreciamvos ho molt pregant a nostre senyor vos lexe fer coses qui sien a son servici y de la real magestat. Ya senyor havíem proposat ab mossèn Bernat Caldés, vicari de aquesta vila, de anar aquí ab tota la gent que porem haver ab processó per a demanar misericòrdia a Déu y a vostra senyoria y a causa de las guardes qui stan per los camins y passos no ses puscut fer, emperò, senyor, stam posats en aquex article que tostemps que puscam y la plasa sia segura anarhi sens falla y stam tots als manaments de se noble senyoria per lo portador serà avisat més largament, pregam lo ques detingue perquè stam ab sperança ques farà algun bon principi. De la Pobla a XXXI de octubre MDXXII.

Prestes als manament de se senyoria,

lo balle y jurats de la Pobla.

11

1522, noviembre, 7. Felanitx.

Havent elegit Gurrea a Onofre Ferrandell com batle de Felanitx, aquest escriu al governador (que es trobava a Inca) per cominarli que després de reunir el poble de Felanitx en la rectoria i publicar les lletres del rei, l’edicte de Gurreai la certificatòria de la seva elecció, dit poble està prompte a obeir (AH-4806, f. 11 v.-12).

Felanitx

Preterea die dominica secunda mensis novembris anno a nativitate domini Mº Dº XXIIº, prefatus spectabilis et nobilis dominus locumtenentis generalis et huius regni Maioricarum gubernator, habita informacione que habitatores ville de Falanigio pro maiori parte copmtint (?) reducere dictam villam servicio cesarea catholicae maiestatis. Elegit in baiulum regius dicte ville Onofrium Ferrendell eiusdem ville habitaterem cum plenitudinejurisdiccionis et potestatis ceteris consimilibus officialibus conferri solitarum jurium et emolumentorum oneris et onoris: qui quidem Onoffrius Ferrendell in pesse sue spectabile juravit bene et legaliter regere dictum officium ad servicium domini regis utile et benum dicte ville seu rey procure (?) cum observacione franchesiarum ordinaciorum et aliorum adque de jure seu consuetudine teneatur quarech fuerunt facte littere certificatoria etc.

Et incontinenti prefatus spectabile dominus locumtenentis generalis etc. tradidit eidem Onofrio Ferrendell bajulo ville de Falanigio precedentes regias provisiones et edictum per spectabilem susm ordinatum mandans eidem quatena dictas provisiones ei edictum legat intimet et notificet dictis habitatoribus ville de Falanigio et illas observare faciat iuxta eorum feriem et tenore

Dir veneris VII mensis novembris anno predicto MDXXII prefatus Onofrius Ferrendell bajulus ville de Falanigio scripsit et misit spectabile domino locumtenenti generali in villa de Incha personaliter residenti litteras tenoris seqüentis:

Molt spectable y molt noble senyor, yo so arribat la nit prop passada en aquesta vila de Falanig hi he fet aplegar lo poble de dita vila tots los que he trobats en la casa de la rectoria, los he pu(bli)cades les letres de la cesàrea magestat y lo edicte de vostra senyoria ensemps ab la certificatòria de la elecció que vostre senyoria ha feta de la mia ballia. Los quals se són alegrats y han feta resposta que stan promptes obeir los reyals manments y de vostre spectable senyoria y mia com a balle de aquesta vila, per ço senyor vege vostre s.s. que mana que fassen y promptament serà executat. E guart la sanctissima trinitat a la vida y estat de vostra s.s. De Falanig a VII de novembre any MDXXII.

Als manaments de vostre ss. prompte

Onofre Ferrando, balle de Falanig.

12

1522, novembre, 3. La Pobla.

Bernat Caldés, vicari de La Pobla, enviat per Gurrea a Muro amb les lletres reials i l’edicte, relata com fou pres pel agermanats i interrogat per Joanot Colom, que creu que tenia tres mil homes i que eren més que els que tenia el virrei, li demanà quants homes tenia Gurrea i li digué que cinc mil. Tancat a l’església, des de dalt, presencià la batalla de Sa Marjal. A la nit, havent abandonat Muro els agermanats, tornà a La Pobla (AH-4806, f. 12).

Publicat per Eulàlia Duran a “Les Germanies als Països Catalans”, 1982, i per Fiol-Rosselló-Payeras a la “Història de Muro” vol. IV (1991), pp. 124-125.

13

1522, novembre, 14. Sineu.

Carta de Gurrea als batles i jurats de les viles per a que publiquin un pregó per a que tots li prestin obediència compareixent a la seva presència, declarant als inobedients traïdors al rei amb confiscació de béns (AH-4806, f. 13).

Lo loctinent general.

Balles y jurats de les villes y lochs de la part forana, com entengam ab suma diligència en la reducció, bé y repòs del present regne, havem manat a fer una crida la qual vos donarà lo exhibidor de la present, per tant e portant y manant-vos que encontinent fessau publicar aquella y treballeu ab totes vostres forçes, que presteu la obediència segons forma de dita crida per lo que cumple al servey de Déu y del rey nostre senyor, bé y repòs de la terra, en altre manera serà procehit rigorosament contra los inobedients y ab molt gran exemplar y atenent que al dos des de la crida fessau continuar lo die de la publicació e hora y remeteu dita letra y crida als altres lochs a hont serà publicada a fi que dita crida sia a tots manifesta y notòria, y en las dites coses no poseu dilació ni tarda alguna si a sa Magestat disitjau servir y a nosaltres complaure. Dada en la vila de Sineu a XIIII de no(v)embre any MDXXII.

Hare hoiats que us notifica e denuncia lo molt spectable y noble senyor don Miquel de Gurrea, conseller mestresala del rey nostre senyor i per se maiestat loctinent general y governador en lo present regne de Mallorques e illes aquell adjacents. A tot hom generalment de qualsevol ley, grau o condició sien: que com la cesàrea y cathòlica magestat del rey nostre senyor haia manat venir en la present ylla y regne de Mallorques lo spectable i noble senyor don Miquel de Gurrea loctinent y capità general en dit regne y per lo bé y repós de aquellas, la reyal intenció y voluntat de sa magestat sian que nos fassen comm(o)cions, aplecha, germanies ne insults per persones algunes de qualsevol grau y condició que sian, ans vol y mane que per tots sia prestada la hobediència que los bons y faells vasalls se deu prestar a son rey y senyor, prenent a gran desservey y alteració lo que fins assí és stst fet. Per tant volent complir los reyals manaments y relevar los bons de tots dans e inconvenients y encara entenent tractar los culpables y tots los altres qui volran hobeir als rey als manaments ab tota benignitat y tornar aquells en la amor de sa magestat perquè pacíficament cade hu pugue viure en casa sua iatsia haiant hagut prou temps de prestar dita obediència però zelant en que manera que tots fossen reduïts y tornats en la amor y obediància de sa magestat. Diu y mane a tothom generalment y cade hu en perticular, sots pena de la fidelitat y de bar y treydor y de perdre la vida y béns, que dins un dia natural aprés de la publicació y notificació de les presents, vinguen y compareguen personalment devant se senyoria allà hont se trobarà per prestar dita obediència en nom de la magestat del rey nostre senyor. En altre manera faent lo contrari, lo que nos creu, encontinent serà procehit contra los inobedients com a bares y traydors y rebelles a la prefata real magestat ab confiscació de lurs béns y axí com de dret y justícia trobarà esser fahedor, y perquè excusa alguna de temensa ni altre qualsevol nos pugue per algú allegar, guia y vol haver per guiats generalment a tots sobre la fe y paraula real y sua en axí que puguen venir liberament y ab tota seguretat de lurs persones a prestar dita obediència dins lo dit terne de vint y quatre hores. Data en la vila de Sineu a XIIII de no(e)mbre any MDXXII. Don Miquel de Gurrea.

Predictum pregonim fuit publicatum de mandato et provisione predictis mediantibus scribis et curritoribus infrasescriptarum parrochiarum in placeis et aliis locis assuetis sono tube, videlicet in villa de Sineu XV mensis et anni prdictorum, in villa de Algaida eadem die, in villa de Porreras XVI eiusdem mensis et anni, in villis de Incha et de Binisalem XVI dicti mensis et anni, in villa de Selva eadem ipsa die, in villa de Alaró XXI eisdem mensism in villa de Lucomaiore XVI dicti mensis novembris anno predicto MDXXII et in villis de Faslanigio et de Sancto Anyino y de Campos die XX mensis novembris, in villis de Sancto Joanne, de Muro, de Sancta Natgarida, de la Poble, de Campanet u de Pollença die XVIII dicti mensis, in villis de Petra y de Manacor die XIII mensis deçembris.

14

1522, novembre, 19. Llucmajor.

Gurrea comunica el nomenament de lloctinent seu a don Francesc Burgues, procurador reial (AH-4806, f. 14).

Nos don Miquel de Gurrea, conseller de la cesàrea cathòlique maiestat del Emperador y rey nostre senyor, y per aquella governador de Aragó y loctinent general en lo present regne de Mallorques e ylles a aquella adjacents. Als amats los balles, jurats y prohomens de la part forana del present regne, cavallers, gentils homes y altres qualsevol persones axí ecclesiàsticas religioses com seculars: per alguns bons y justs respectes nostre animo dignament movents, los quals ab les presents no curam exprimir y signantment per la reducció y pacificació del present regne en la qualtotalment estaven, cream, elegim y nomenam loctinent nostre y de nostre presidal offici en lo dit regne, tant quan nostre beneplàcit durarà, ab tota la preheminència, jurisdicció civil y criminal y auctoritat que aquells tenim y regim, lo noble y magnífich don Francesch Burgues, procurador real en lo dit regne, lo qual en nostre poder ha jurat regir dita nostra loctinència ab tota legalitat. Notificantvos per ço la dita nostre voluntad y elecció per nos de aquell feta, vos diem, encarragam y manam sots pena de la fidelitat que a la cesàrea maiestat deveu y ab expressa pena de mil florins de or als cosiens reals applicadors que al dit noble y magnífich don Francesch Burgues, nostre loctinent, tingau, reputeu y obeygau en los manaments y provisions com a nostra pròpia persona. Dada en Luchmaior a XVIIII de novembre any MDXXII. Don Miquel de Gurrea.

15

1522, desembre, 5. La Real.

Edicte de Gurrea demanant als resistents en la ciutat que li prestin obediència (AH-4806, f. 14, r.v.).

Lo loctinent general. Com la cesàrea y catòlica maiestat del rey nostre senyor hage manat venir en la present ylla y regne de Mallorques lo spectable y noble senyor don Miquel de Gurrea, loctinent y capità general en dit regne, per lo bé y repòs de aquell y la intenció de se maiestat sie que nos fassen conjuracions, aplechs, germanies ni insults, prenent a gran deservey y alteració lo que fins açí és stat fet; e jatsia la present monició no fos necessària ferse per esser fetes y publicades diverses crides sobre lo prestar la dita obediència, la qual fins assí per vosaltres habitants y residents en la ciutat de Mallorques no és stada prestada poch recordantvos de la fidelitat que deveu a vostre rey y senyor a la qual los bons vassalls ab molta voluntat deven venir. Emperò perquè cadehú entenga la affecció té la senyoria en lo bé y repòs de aquesta terra y en tornar los poblats de dita ciutat y ylla en gràcia y amor de se maiestat, diu y amonesta de gràcia special a tots vosaltres y a cadehú en particular residents en la dita ciutat e ylla que encontinent vingau personalment en prestarli dita obediència sots pena de bares, rebelles y treydors y de confiscació de vostres béns. En altrement faent lo contrari, lo que en ninguna manera fereu, sereu declarats haver incorregut en las sobreditas penas e serà procehit contra los inobedients rigorosament y ab gran exemplar y encara de fet y ab mà potent si y enquant la cosa requerrà y a bé que excusa de força ni altre qualsevol rahò a ningú pugue aprofitar perquè hage aprestat dita obediència per tenir lo respalles del real exè, lo qual es assí per ajudar y afevorir a tots aquells qui volen obeyr los reals manaments, no permatent que aquells sien maltractats com la experiència ha mostrat. Per tant se spectable senyoria guia y vol haver per guiats en la bona fe real y sua totes les persones de aquells qui vindran a prestar dita obediència durat lo beneplàcit de se senyoria. En axí que las personas de aquells puguen venir liberament y ab tota seguretat. En lo qual guiate no vol esser compreses les persones dels dos jermans Joanot y Francesch Coloms, com sien stats los principals comovedors de la rebellió, co(n)moció y total destrucció de la present ylla com és a tots manifest y notori, y axí matex per certs justs respectes les persones den Antoni Bestard, Mateu Armengual, àlies Sarrià, Cosme Bonet y Blay Rexach, fentvos certs que de la presentació, intimació ho notifiació se starà a la relació del nunci. Dada en la Real a V de desembre any MDXXII. Don Miquel de Gurrea.

Precedems edictum fuit publicatum ante portas civitatis Maioricarum, videlicet la Pintada y la del Sitjar, et fuir auditum per plures homines dicte civitatis morantes qui illustenore audito dixerunt que nolunt obtemperare edictis neque mandats prefati spectabile domino presidis cum non reputen illum per preside neque per eo intendunt aliquid facere preferentes contra illius persona quam plura verba conmiciosa et temerària nec non rimaserunt predicti homines notarium infrascriptum et alios qui in sui societate erant quam pluribus raculis igneis quibus non obstantibus etiam per uberiore cautela fuerunt de fixe plures cpie predicti edicti ante portas eisdem civitatis per parietes et alia hora apparencia et etiam intus eadem civitatem fuerunt facte due copìe cum quodam ballista a deo ut illas videant legant et intelligant quod finit actum per me Petrum Joannem Mas, notarium et scribam curie criminalis gubernacionis Maioricarum cum auxilio regii exercitus. Presentibus testibus discreto Bartholomeo Panadés, notario, et Daniele Pou, lapiscipa maioricarum, die veneris quinta mensis decembris anno a nativitate domini MDXXII circa setam horam noctis.

16

1522, diciembre, 17. La Real.

Carta de Gurrea al batle de Llucmajor perquè embargui els béns dels agermanats que no han prestat obediència (AH-4806, f. 15).

Lo loctinent general. Balle della villa de Luchmaior: a suplicació e instància del procurador fiscal del reu nostre senyor vos diem y manam a pena de CC l(liures) al fisch reyal applicadoras que encontinent vistas las presents mitjensant lo notari e scrivà de vostra cort, fassau investigació en aquesta vostra villa y per tot vostre balliu quinas personas restarien desmandades las quals se sien receptades dins la ciutat u alias vagen desmandades y bandejades per la present ylla y no hagen prestada la obediència segons per nos és stat provehit y manat y de continent los fassau sitar a quadehú en perticular en ses cases dins terme de tres hores, las quals passades si no comperran los seqüestrareu tots los béns, axí mobles com inmobles, y aquells saqüestrats acomenareu a persones idòneas y sufficients las quals tengueu aquellas en nom y veu de la cort fins altrement sia per nos provehit, y si en dits béns trobareu gorets, pastures ni altres coses que nos puguen guardar aquellas vendreu en lo encant públich al més donant y fareu donar ydòneas y sufficients femanses de pagar lo preu tota hora que per nos serà provehit y nos cureu de exhigirlos diners puys lo debitor hage ben assegurat lo deuta, y tot ho continuareu en los actes dels seqüestres y axí mateix fareu seqüestre e inventari de tots los béns que trobareu dels que fins assí per nos són estats condempnats axí a pena de mort com en galera y altres desus continuats y dels que après seran sentenciats y fer ho eu en la forma desus dita. E tots los actes de dits seqüestres trametreu a Pere Johan Mas, notary y scrivà de nostra cort criminal guardantvos de fer lo contrari. Dada en la Reyal a XVII de desembre any MDXXII. Don Miquel de Gurrea.

Ubach, regentibus.

Fuerunt facte littere eadem tenore cum nominacione condemnatorum per omnes et singulas villas partis foranees.

17

1522, desembre, 21. La Real.

Pregó per a que ningú abandoni el camp reial sense llicència del lloctinent general (AH-4806, f. 15 v.).

Hare hoiats que notifiche y mana lo molt spectable senyor don Miquel de Gurrea… Com se spectable senyoria fins assí age fetas diversas provisions y crides manant sot incorriment de greus penas que sens licència sua nigú se partís del present camp y real axercit per lo que cumple al servey de la cesàrea y cathòlica maiestat y a la reducció y passificació del present regne, y alguns sen sien anats fins assí sens obtenir licència de se spectable senyoria per los quals hage provehit y per aquells se farà la provisió que après veuran y vulla y entena se spectable senyoria provehir que de qui avant nigú se partesque del dit camp si donchs aquells qui ab justa causa tindran licència de se senyoria y procehir rigorosament contra las persones de aquells qui lo contrari faran, per so confirmant les altres crides y provisions fins assí fetas les quals volgué stiguen y restan en la força y valor, diu y mane a tots en general y a cadehú en particular que de qui avant no gossen ni presumescan sens licència sua partirse del present camp sots pena de la via y confiscació de béns de la qual pena serà feta execució contra qualsevol contrafaent sens alguna gràcia ni mercé per castich a ell y exemple dels altres com així sia expedient per haver complida reducció del present regne. Dada en la Real a XXI de desembre any MDXXII. Don Miquel de Gurrea.

Fuit publicatum die et anno predicti.

18

1523, gener, 5. La Real.

Carta dels ciutadans del camp reial al pagesos reclosos en la ciutat, proposant bescanviar les dones i fills dels pagesos pels dels ciutadans (AH-4806, f. 15 v.).

Als honorables pagesos residents dins la ciutat del present regne de Mallorques.

Honorables senyors: per quant tenim relació de moltes persones dignes de fe y per experiència és stat vist que après de haver mortes moltes persones de bé y altres homens, dones y minyons teniu affamats molts altres que resten en aquexa ciutat, mullers i fills nostres matantlos de pura fam, per ço havem obtés del senyor visrey que ha manat que totes les mullers y fills de nosaltres que són en la ciutat y altres persones conjuntes nostres que són en la part sien aportades assí en lo camp y possats ab tota honestat en una casa segura, per so que si voldriau treure de la ciutat y posar en llur libertat tots los homens, dones, mullers, fills i família del qui assí són vos liurarem aquí en la ciutat tots los dits vostres parents, mullers i fills y família o liberament dexarlos viure en lurs viles a lur voluntat, per so que cadehú tingue los seus, e si ho recusau y perseverau en afamar y maltractar y detindra aquells, farem ab les vostres segons fareu ab ells; asculliu lo que us aprrà y sapiau alegir la millor part y deu de donarnos prest la resposta ab lo matex missatger del monestir de la Real a V de jener 1523.

Los mallorquins residents en servey del rey nostre senyor en lo camp.

19

1523, gener, 8. La Real.

Ordre per a que una nau biscaïna que portava provisions de Sardenya pel l’exèrcit reial, vaja a descarregar al port de Sóller.

Lo loctinent general. Ab tenor de las presents mane a Pedro Dasrtiaga, patró de nau biscayna, la qual és arribada de la ylla de Serdenya ab càrrech de forment, ordi, porch y altres vitualles per munició del camp y exèrcit real que de present és en la present ylla de Mallorques y stà suta en Porto Pi, que de continent ab comodidat de temps es partesca del dit port e vage en lo port de Sóller a descarregar dit forment, ordi y vitualles, attès que a Porto Pí no hi ha loch oportú ni botigues ni altres aparells per descarregar, los qual són en lo dit port de Sóller, impossantli pena de la fidelitat que deu a la cesàrea magestat etc. y mil ducats de or dels quals etc. Dada en la Real a VIII de jener MDXXIII. Don Miquel de Gurrea.

20

1523, gener, 11. La Real.

Gurrea perdona y guia a 4 agermanats de la ciutat i un de Selva per haver fet serveis a la causa reial (AH-4806, f. 16).

Nos don Miquel de Gurres etc., de consell del magnífich míser Francesch Ubach, doctor en cascun dret, regen la cancilleria, y ab intervenció del magnífich míser Johan Andreu, doctor en leys, loctinent del advocat fiscal del rey nostre senyor. Attès som informats que vosaltres Jaume Agustí, fill de mestre Andreu Damià, Aloy Damià, Andreu Damià y Raffel Damià, de la ciutat de Mallorques, y Joan Andreu, perayre de la vila de Selva, zelau lo servey de la cesàrea maiestat hi haveu fets ya alguns serveys y fetes offertes de fer tal servey a se maiestat que rertarà servida; per tant per causa de dites coses ab auctoritat de nostre presidal offici remitem y perdonam liberamen y plenària a vosaltres dessus dits generalment y a cada hu en particular qualsevol crim y delictes, accessos y culpes per vosaltres fins lo dia presents comesos y comeses perpetrats tant per causa de la germania com per altre qualsevol causa de qualsevol pes, qualitat, agrevesa que sian, axí aquelles qui exigexen y requeren pena de mort o de sanch com aquelles per las quals serien tinguts a pena de exili o pena peccuniària, en axí que desdare com si aquells no fossen comesos volem haver per cancellades y abulides qualsevol accusasions y inquisicions contra vosaltres y cada hu de vosaltres rebudes y recollides axí per nos y de manament nostre com de manament de qualsevol altre oficial inferior de nos y per aquelle y qualsevol altres de qualsevol pes, qualitat o grandessa sian, levam facultat al procurador fiscal de inquirir contra qualsevol de vosaltres en béns ni en persona ni en causa alguna tant per rehó de la dita germania com alies y per aquelles silenci perpetual aquells imposam, volent y manant al dit procuradort fiscal que contra vosaltres no pusque inquirir de nigunes culpes ni delictes en res ni per res y nos a maior cautela nos levam poder de inquirir o levar procés de aquellas ni fer contra vosaltres ningun procehiment en la vida ni membres o de amputació o demnatió de vostres béns tant com ho contínuament hegueseu perseverat y continuat en servir la magestat del rey nostre senyor y en res de la germania no haguesseu entrtevengut. En fe y tetimoni de las quals coses hevem manades las presents de nostre pròpia mà signades. Dada a XI de jener MDXXIII. Don Miquel. Signum Ubach, regent. Joan Andreu, procurador fiscal.

…[le dona guiatge]

21

1521, gener, 17. La Real.

Carta de Gurrea als batles donant instruccions sobre els embargaments que han de fer als agermanats inobedients (AH-4806, f. 17).

Balles de les viles y parrochias del present regne: Moltes vegades en diverses parts y lochs vos havem dit y manat personalment a cade hu en particular de paraule y après ab letres patents de nostre cort emanades que ab molta solicitut e diligència enesseu cade un de vosaltres ensemps ab lo scrivà de son batlliu en inventariar y secrestar tots los béns, aví mobles com immobles, de tots los rabelles que stan reclusos dins la ciutat, naturals y habitadors de la dita part forana y axí matx tots los altres qui van desmandats per la present ylla los quals no són vinguts a hobediència y de tots los condenpnats a mort, en galera y en exili per provisions y sentències nostres y encare de tots los qui per la germania seran morts en los camps o altres insults, y que dits bé/ns après que per fossen secrestats e inventariats acomanasseu a bones y soficients fermanses o que los assegurasseu de tal manera que la cort stigués segura de aquells, manantvos que los béns qui nos poden gordar arrendasseu, com és bestiar, gorets, pestures, esplets y fruyts, faent donar fermanses ydoneas an els arrendadors de pegar lo preu tota hora que per nos fos provehit y manat y a bé que crehem ho heureu fet y fereu axí com per nosvos és stat dit y manat, no res menys a major cautela y per més encaminar y solicitarvos vos diem y manam com a bons vexalls de sa maiestat, sots pena de la fidelitat que aquella y expresa pena de sichcentes liures a cade hu en perticular que ab tota solicitut cura y diligència, ensemps ab lo vostre scrivà casa hu en son balliu, altre vegada de nou investigeu y serqueu e fessau ab degut affecte de haver a mans vostres tots los béns de dites persones, tant mobles com immobles, robes, mobles, eynes de casa y altres qualsevol coses que sian y aquellas assegureu ab bones y soficients fermanses, las quals volem que stiguen a càrrech vostre en cas que no fossen suficients y las que no podeu assegurar reserveu a vostre poder y a vostre càrrech fins a tant sian per vos assegurades y los arrendaments de las coses que per vos seran assegurades y arrendades fessau notar a dits vostres notaris prenint tots los actes bé y legitimament sens frau ni cautela alguna a tota utilitat y seguratat de la règia cort, de tal forma y manera que consta y aparega clarament de de la veritat y sia exclosa la via que per ningú sia fet nis puga fer frau ni perjuy algú, certificantvos que en qualsevol cas de nigligència, culpa o contrafecció vostre o altres de perjuy o frau procehiriem contra vos y béns vostres a execució de la pena dessus dita y de vostres béns feriem pegar y setisfer tot lo perjuy y frau que en dits béns seria stat fet y encara corporalment vos castigaríam así e segons de rehó y justícia trobaríem esser fehedor, ajauvos hi de tal forma que sens ninguna reprevenció pugau donar rehó compte del que eureu adminiatrat y feu que de continent tremetau traslats dels secrestats y après que sian fets a Pere Joan Masn notari escrivà de nostra cort, y aturauvos heu aquí los originals en los quals continuareu tots los contractes de fermanses y arrendaments haureu fets y fereu. Dada en lo monestir de la Real a XVII de gener any MDXXIII. Don Miquel de Gurrea.

Signum Ubach, regent. Joan Andreu, procurador fiscal.

22

1523, gener, 24. Valladolid.

El rei comunica que no ha admès les raons ni les claus d’or que li presentava un missatger dels agermanats e exigeix obediència a Gurrea (AH-4806, f. 18 v.-19)¹.

Are hoiats que denuncia e notifica lo molt spectable e noble senyor don Miquel de Gurrea, conseller de la cesàrea cathólicha majestat, governador d’Aragó e loctinent general en lo present regne de Mallorques e illes a aquell adjacents. Com la cesàrea e cathòlica maiestat, hoit primer en son real consell en Barthomeu Venteyoll, síndich dels pobles de la ciutat qui són fora de la sua real obediència, ha feta e proveïda la real e patent provisió del tenor següent.

Don Carles per la divina clemència etc. emperador dels romans sempre august rey de Alemanya, dona Joana sa mare y lo matex don Carles per la gràcia de Déu reys de Castellಠ…. A tot lo poble y altres particulars persones de qualsevol grau e condició que sien vehins, abitadors y residints de present en la nostra ciutat de Mallorques, a cada u dels a qui pertanga de les presents nostras letras hauran notícia en qualsevol maners, sapiau que avem vistes hunes letras quens (h)a aportat de part vostra Barthomeu Ventayoll, vostra missatger, lo qual jatsia que vinga de part de súbdits nostres que estan en notòria inhobediència de son rey y senyor natural com vosaltres havem manat esser oyt en nostre sacre e real consell, e vistas las rahons per ell deduydes de vostra part y les claus de or que ab ell tramatieu per a senyal de innata fidelitat que dieu tenir a nostra corona real, considerants les dites rahons no esser dignes de atmetre y que les verdaderes claus quens haveu de donar e trametra han de ser de pura e feell obediència ab tot effecte a nostra real persona y en nom de aquella a don Miquel de Gurrea, nostre loctinent y capità general, que es anat y resideix de manament nostre en aqueix regne ab la armada y gent que dieu per vostres letres per a reduhir a deguda obediència nostra havem delliberat de no admetre les dites rahons ni rebre les dites claus, ans bé fent offici de princep misericordiós i per a constituir en major culpa a aquells de vosaltres que seran pertinaces en cumplir aquest nostre manament e última jussió havem manat tornar a vosaltres lo dit Venteyol per a notificarvos jatsia que no lo ignorau segons que ab les mateixes presents vos notificam y declaram que lo dit don Miquel de Gurrea, nostre loctinent y capità general, es ant de expressa comissió y manament nostre ab la dita armada en aqueix dit regne per a reduyr a nostra deguda obediència los poblas en aquell qui estan desobedients com estau vosaltres y que la gent que porten en la dita armada ni per alguns de aquells no són infells com los voleu donar a entendre, ans bé són xhristians súbdits y bons servidors nostres, manantvos expresament de nostra serta sciència deliberadament consulta e per nostra real autoritat, sot incorriment de nostra ira e indignació y les penes en les quals incorren súbdits y vasalls inhobedients y rebelles a son rey y senyor natural, que de continent e sens dilació ni altra consulta alguna, ans bé tenint les presents per resposta a qualsevol consulta o rercors que pretengau deures fer a vostra majestat, desistau a b tot eddecte de la resistència que feu ab armes al dit nostre loctinent y capità general y lo rebau y restituescau plenamernt ab tota obediència en lo dit càrrech y offici segons y de la manera que estava abans de les commocions i germanies que haveu comensades y proseguides fons ara, dexant les armes y tot lo exerc ici de aquelles y desistint de tots los actes que fins are aveu fet y hobeynt, honrant y acatant al dit don Miquel de Gurrea, nostre loctinent i capità general, en tot lo que de part nostra vos manarà axí com a nostra mateixa persona per manera que aqueixa nostra ciutat y regne sien reduyts en tota quietud y passificació de aquells y en deguda obediència nostra y del dit don Miquel de Gurrea, nostre loctinent y capità general en nom nostre, certificantvos que si axí ho fareu jatsia que los cassos y delictes perpetrats fins ara sien tants y tan graves que no degen restar sens molt axemplar càstich y punició haurem respecte al bé que fareu per a usar offici de príncep clement y misericordiós ab vosaltres y axí mateix manarem provehir tot lo que cumplirà al beniffici públich, conservació y pacifich estat de aqueixa ciutat y regne com per les dites vostres letres lo suplicau y que en altra manera havem provehit de trametra més gent ab les minicions y altres coses necessàries per a reforsar lo exèrcit que te lo dit nostre loctinent y capità general, , mananli que procehisca per forsa de armes contra vosaltres axí com contra súbdits qui són enemichs, rebelles e inhobedients a son rey y senyor natural, per a lo qual si fos necessària nostra presència no duptarem de posarla ab tota celeritat per forma que la execució y càstich de açò reste en perpètua memòria y exemple a vostres successors, guardar-vos per ço de fer lo contrari si dessitjau evitar la total ruyna y perdició de la honor, fama, vida y béns de tots vosaltres. Dada en Valladolid a XXIII dies del mes de janer del any mil cincents y vint y tres. Yo el rey.

23

1523, febrer, 9. La Real.

Pregó de Gurrea comunicant el nomenament de mestres de campo a Francisco Fegardo i Joanot de Soldevila i de sargents majors a Hierònim Serdà i Joan de Roge (AH-4806, f. 17 v.).

24

1523, febrer, 9. La Real.

Gurrea per fer callar els rumors que deien que ell havia vingut amb moros i contra la voluntat del rei, ordena publicar la provisió reial (AH-4806, f. 19 v.).

E per que los dits pobles qui per diabòlica inspiració vuy són fora la obediència de se majestat no dupten ni han duptat contra lurs consciències persuadir als pobles faells a se majestat per levarlos de se real obediència que se spectable senyoria es vinguda en lo present regne ab moros e contra voluntat de se real majestat a bé clarament apparegue es mostra lo contrari per diverses provisions reals presentades e mostradesé clarament apparegue es mostra lo contrari per diverses provisions reals presentades e mostrades se spectabilitat als officials reals dl mpresent regne e persones privades e perticulars de aquell qui han vulgut veure e legir dites provisions reals, però perquè ab la present real provisióó se majestat es feta mensió de totes ses dites coses e de se real voluntat, la qual és que se spectable senyoria presidesca en lo present regne e sia acatat com la sua real persona lo dit spectable y noble senyor perquè cade hu hage més clara notícia de la voluntat de se real majestat. E per major confusió dels qui són fora la sua real obediència y encare perquè en ningún temps per algú se pugue allegar ignorància, ha manat y mane los pre-sents ab la inserta de la real provisió esser publicada per les plasses del present camp y a major cautela en les viles de Incha y Sineu, Manacor, Luchmaior e Sóller. Dade en lo monestir de la real a XIII de febrer MDXXIII. Don Miquel de Gurrea.Fuit publicata dicti mensis.

25

1523, febrer, 9. La Real.

Gurrea ordena als batles que no prenguin salari dels béns seqüestrats als agermanats (AH-4806, f. 19 v.).

Lo loctinent general.

Balles de les viles y parrochias de la part forana del present regne. Entès havem per relació de moltes persones que alguns de vosaltres y vostres scrivans feríeu execució en alguns béns dels que per la concorrència dels temps vos havem manat seqüestrar y inventariar per pagarvos de vostyres treballs e salaris del que temia no pocha admiració que sens licència ni provissió nostra passeu a fer semblant execució de salaris, per ço us dihem y manam sots pena de CC liures al fisch real applicadores que sens triga ni dilació alguna vistes les presents torneu a loch qualsevol execució que per dita causa haiau feta restituint an els béns inventariats y applicant an aquells tot ço y quant en aquells haureu tret per causa de pagarvos deduits vostres salaris y de dits scrivants, guardantvos que ara ni dequi avant no prengau salari algú per a fer dit seqüestres fins que per nos altrament sia provehit. E guardauvos per neguna via no façau lo contrari, daltrament procehiriem contra vos los qui contrafarieu a execució de la pena desus dita car nos en son loch y temps provehirem sobre dites coses lo que serà de justícia. Dada en la Real a VIIII de febrer MilDXXIII. Si de continent no restituhiu tot lo que haureu rebut vos manam que vingsau así a dar rahó de vosaltres, sinó trametremvos aquí hun cap de guayta qui vos aportarà presos. Don Miquel de Gurrea. La qual letra fonch publicada e presentada per tottes les viles de la part forana segons en lo peu de aquella se conté.

26

1523, enero, 24. Valladolid.

El rei comunica als jurats i batles de les viles que ha conegut la seva reducció que considera un servei i ordena assistir a Gurrea.

El Rey.

Amados y faeles nostros: por cartas de don Miquel de Gurrea, nuestro lugarteniente y capitán general, havemos sabido vuestra reducción a nuestra obediencia con devido contentami(e)nto de lo que cumple a vosotros mesmos porque tendremos causa de haver respecto al bien que haveys fecho y usar misericordia, lo qual hos ternemos en servicio como lo sabrés más largamente por el dicho don Miguel al qual darés entera fe y os mandamos que le assistays y hobedezcays en todo lo que de nuestra parte os mandare como se ha de sperar de buenos súbditos qua ya podes ver la razón que tendremos de quedar de ello servido. Dada en Valladolid a XXIIII de enero de MDXXIII. Yo el Rey. A los amados y fieles nuestros los bayles y jurados de Sóller, Valldemossa, Puigpunyent, Sporles, Andraig y Calvià.

Consimiles littere et sub eodem tenore fuerunt transmisse et tradite ceteris bajulis et juratis reliquarum villarum partis foranee per regios…

27

1523, març, 7. Jesús.

Crida de Gurrea prohibint bregues al camp reial baix severes penes (AH-4806, f. 21 V.).

Are hoiats que notifica y mana lo spectable senyor don Miquel de Gurrea, conseller de la cesàrea majestat y per aquella governador de Aragó y lochtinent general en lo present regne de Mallorques e ylles a aquells afjacenta. A tothom generalment de qualsevol grau condició o stament sien, que presents … o sien, con se spectable senyoria per gràcia de nostre senyor Déu haga tingut fins así lo present camp y real exèrcit en tota tranquilitat y repòs y vulla ab totes ses forçes provehir y donar orde que de aquí avant tinga y conserve a aquell ab pau y sosech y levar vinentesa de avalots, insults y bregues per lo que al servey de la cesàrea maiestat y a la conservació de dit real exèrcit y al bé de la terra cumple, statuec, ordena y mana que qualsevol qui de aquí avant morà avalot o brega en dit camp, li serà levada la vida, e qui en lo dit avalot o brega tirarà armes y ferà part li serà clavada la mà dreta a hun pal, y si farà nafra o traurà sanch a alguna persona sens part en dita brega li serà levat lo puny, reservantse lo dit spectable senyor segons la qualitat o gravesa del crim crèxer o disminuir les sobredites penes a son beneplàcit segons la disposició del dret comú regular aquellas. Dada en Jewsús a VII mars any MDXXIII. Don Miquel de Gurrea.

la qual crida e edicte fonch publicat en lo camp lo die e any desús dit.

28

1523, maig, 2. Bellver.

Crida de Gurrea prohibint baix pena de mort que els residents al castell de Bellver vagin a la ciutat i tornin al castell a causa del perill de pesta que hi ha a la ciutat (AH-4806, f. 22).

Ara hoiats que notifica i mana lo spectable senyor don Miquel de Gurrea, conseller de la cesàrea majestat y per aquella loctinent general en lo present regne de Mallorques, governador de Aragó. A tothom generalment de qualsevol condició o stament sien que de aqui avant no gosen ni presumescan los que stan dins lo present castell de Bellver y fan en aquell personal residència entrar en la ciutat de Mallorques e exir de aquell per tornar en lo dit castell de Bellver y mesclarse en la gent que eb ell stà, ni axí mateix gosin exir del dit castell per la bovera sinó per la porta per ninguna causa sots pena de la vida. Certificantvos ques farà la execució de dita pena sens alguna gràcia ni mercé contra qualsevol dels contrafahents com axí sia expedient per lo perill de pesta que concorre y és en la dita ciutat. Dada en lo castell de Bellver a dos de maig any MDXXIII.

La qual crida fonch publicada en la present ciutat y en lo camp lo dia e any desús dit.

29

1523, juliol, 4. Bellver.

Gurrea anomena lloctinent seu a Francesc Ubach, al partir de Bellver per pacificar Manacor i altres llocs (AH-4806, f. 22-22 v.).

Lo spectable senyor don Miquel de Gurrea, conseller de la cesàrea magestat y per aquella loctinent general en lo present regne de Mallorques y governador de Aragó, partintse del castell de Bellver per anar en la vila de Manacor y a altres parts de la present illa per passificació de aquella, ha elegit, creat i nomenat lochtinent seu y en son presidal offici lo egregi y magnífich misser Francesch Ubach, doctor en cascun dret y regent la cancilleria del present regne de Mallorques, de aquest acte absent hagut emperò per present en mà e poder de mi Pere Johan Mas, notari regent la scrivania criminal de la governació de dit regne, e en presencia dels magnífichs … misser Joan Andreu, doctor en cascun dret, e del discret en Diego de Alarcon, notari, testimonis per aquest acte presos. En el qual lo magnífich lochtinent desús dit ha otorgada, donade y conferida ygualment tota aquella potestat que se spectable senyoria té en dit offici, tal e tanta quanta per lo privilegi de lochtinent general és stada donada a sa senyoria per la cesàrea e cathòlica magestat del emperador y rey nostre senyor al qual se té fet, la qual lochtinencia durarà tant quant durarà la absència de sa spectable senyoria. En fe e testimoni del present acte registrat en lo libre de dita cort y segellat del sagell de aquella. En lo castell de Bellver a IIII de juliol any MDXXIII.

De mandato senyoria spectable Pere Joan Mas, notari.

30

1523, juny, 10. Bellver.

Circular als batles forans reiterant l’ordre de collir els fruïts i esplets dels béns segrestats als absents, condemnats, reclosos en la ciutat o morts en batalla per la germania (AH-4806, f. 23, r.v.).

Lo loctinent general.

Balles de les viles e parròchias de la part forana del present regna. Ab moltes altres provisions y letres vos havem dit y manat que ab molta cura y diligència entenesseu en saquestrar los béns dels absents y condempnats y del qui són reclusos en la ciutat y morts en batalles per la germania, o altres són morts ans de venir a la hobediència de sa magestat de totes les quals coses vos havem donades instuccions, mananvos axí mayex que ab molta diligència vos haguesseu ern la recepció dels inventaris per conservació de aquells. Més avant vos havem manat ab altres provisions que entanesseu en cullir o fer cullir los samenters, com és ordis, civades, forments y en les lanes y bestiars y altres fruits , donant de totes coses complides instruccions y fins assí a bé que crehem feu y fareu lo degut ni havem scebut ni scebem si de la manera que deveu his pertany sobre dites coses feu la part vostra en cullir y guardar los dits fruits e béns… e la conservació de aquells ha servida a sa magestat reyal e així mateix és interesser de molts altres creditors ho dexant de ancautar, avisar y encarregar a vos per lo que a vostre ofici ses guarde, vos diem y manam en pena de 200 ll. al fisch real applicadores y de pagar de vostres propis béns tot lo que per negligència de vosaltres es perdrà, que vistes les presents regonesgau tots lo saquestres e inventaris fins lo die present fets y les coses que en aquells són si stan en bona custòdia e comanda y los fruits de la forma que ja us tenim donada e si altres béns ni havye que per negligència o oblidació de vostres predecessors no sian stats sacrestats que de continent los poseu en saquestre e mireu per la custòdia de aquells de manera que ninguna cosa es perda ni vinga en desavans de la cort ni perjuy de creditors, altrament de vostres béns com dit és se pagaria. E assò us manam fer y complir promptament per quant entanem tremetreu alguna persona per examinar e mirar les dites coses segons vereu ab nostra provisió. Dada en lo castell de Bellver a 10 de juny MºDºXXIIIº. Don Miquel de Gurrea. Ubach, regent.

Senyor molt spectable responch vos per complir los manaments de sa spectable y senyoria fini per propte en complir tot lo que és manat largament. Dada en Lluchmaior a 17 de juny anys dit.

31

1523, juny, 16. Bellver

Circular de Gurrea als batles forans ordenant-los que s’apropiïn de totes les escriptures i cartes referents a la germania, realitzades des de la primera commoció fina la reducció, i se les remetin ràpidament (AH-4806, f. 23 v.).

Los balles de la part forana. Lo lochtinent General.

Balles de les viles e parròchias foranas: per justes e legíttimas consideracions nostre ànimo dignament movents que assí no curam exprimit, vos diem y manam en pena de 200 ll. al fisch real applicadores que vistes les presents, ab la cura i diligència que de vosaltres confiam, hajau a mans vostres rots los actas, scriptures e letres que hagen sguard a la dampnada germania que és stade en lo present regna, dets del primer die que foncf lo moviment popular en la ciutat fins lo die de la reducció de aquell, prenint los dits actas, scriptures e letres o còpia de dites coses si los originals nos podien haver, axí del scrivà real com de qualsevol altres personas en poder de les quals sien los dits actas, scriptures e letres, los quals o còpia del(l)s com dit és si los originals nos poden haver, nos remetreu lo més prest que possible sia per persona segura e per res no hi poseu triga o dilació que axí cumpla al servey de sa magestat. Dada en lo castell de Bellver a XVI de juny MDXXIII. Perquè l’any passat ferem cridar lochtinents vostres los jurats e mostesaf, volem ferne la matexa forma e per so vos manam los fassau cridar loctinents vostres e que aporten bastó preferint a tots los loctinents vostres que haveu cridat primer.

32

1523, juliol, 16. Ciutat.

Carta de Priam de Villalonga a Gurrea on entre altres coses comunica que a la ciutat no hi ha pesta (AH-4806, f. 26).

33

1523, juliol, 18. Bellver.

Gurrea ordena a mossèn Villalonga, el seu lloctinent a la ciutat de Mallorca, que quan li demani el procurador reial li lliuri els béns embargats als condemnats a mort i altres, junt amb la còpia del inventari practicat (AH-4806, f. 26).

Lo lochtinent general.

Magnífich mossèn Villalonga, nostre lochtinent en la present ciutat de Mallorques. Per quant ab sentències per nos fins lo die present y devall scrit donades, ab consell dels magnifichs regent y advocat fiscal en cosa judicade passadas, havem condemnats y conficats a la regia cort tots los béns de aquells qui són stats condemnats y executats de pena de mort corporal y de alguns altresw, de tots los quals es stade lliurade certificatòria al noble y mafnifich procurador real, los quals béns se han de vendre per lo interesses y útill de la regia cort. Per so ab tenor de les presents, vos diem y manam tota hora y qunt per lo dit procurador real, ho son lochtinent, fereu resquest li liureu e fasau tots los bésn mobles e inmobles de aquells que seran stats sentenciats y axecutats a pena de mort y de altres que havem fins assí confiscats segons vos mostrarà per la certifictòria de nostra cort a ell feta, donant y lliurant-li còpia dels inventaris de dits béns de manament nostre o per vos en nostre lochs fets. E si a causa de la indisposició del temps ho per altres ocupacions vostres ho altres per defecte de béns hajeu dexat de fer inventari dels béns de dits condempnats, vos manam que de continent fassau lo dit inventari en la confecció del qual convocareu ue sia present e assistersca si volrà lo dit procurador reyal o son lochtinent, y de continent li loiurareu lo saquestre ab còpia del inventari. Dada en lo Castell de Bellver a XVIII de juliol any MDXXIII.

34

1523, juliol, 23. Bellver

Circular de Gurrea al batles de la Part Forana ordedant que lliurin al procurador reial els béns, mobles i immobles, dels sentenciats i executats a mort i en general tots els béns, remitent còpia dels inventaris (AH-4806, f. 27).

35

Relacions d’agermanats composats. Per a cada municipi es dona la relació de composats amb la següent introducció (AH-4806):

Al noble y mafnífich don Francesch Burgues, procurador real en lo present regne de Mallorca. Certifich vos, yo Pere Joan Mas, regint les escrivanies de la cort criminal de la governació de Mallorques y de veguer de fora. Com lo spectable senyor don Miquel de Gurrea, conseller… loctinent general en lo dit regne, de consell del magnífich misser Francesch Ubach, regent la cancilleria, y ab intervenció de vos dit procurador real, essent personalment en la vila de … per la reducció de la present ylla, ha admès a composició pecuniària totes les persones davall scrites, axí vius com morts, y los béns de aquells, per les quantitats dejus a cada hu de ells asignades pagadores a la regia cort franques y quities, les quals y cada una d elles eren delades y inculpades de haver particityat, assentit e consentit en lo levament del poble de la present illa, e de esser stats de la voluntat de la jermania que en dit regne era stada introduida, les quals composicions són stades fetes a cada hu dells desus inculpats segons la qualitat de les culpes y facultats de lurs béns, y per dites quantitats són stats remesos y perdonats, los vius quant a les culpes y béns y los morts quant a la memòria y béns. E són los de avall scrits…

---