Estructura de les fitxes i abreviatures.– A les fitxes de família hi posam en primer lloc el llinatge i nom del cap de família. A una segona línia es dona informació sobre aquesta persona: de o f. (fill de) va seguit del nom del pare, el malnom en cursiva, i la professió. També indicam si es viudo (vdo.), excepte si coneixem matrimonis anteriors. T. (testament) va seguit de la data en què feu testament i entre parèntesi la signatura del protocol notarial de l’Arxiu del Regne de Mallorca. + indica la dada de defunció que es coneix pels llibres de defunció o pel notari que l’anota sobre el testament. De vegades hi ha un dia de diferència entre la dada del llibre de defunció i la del notari, sovint un dia abans, el notari donaria el dia de defunció i el llibre de defuncions el de l’enterrament.
El signe * significa matrimoni, va seguit de la data, en qualque cas la del concés (Con.) o llicència per casar-se que sols ser uns dies abans, i el nom i llinatge de l’esposa, seguit del nom del pare. Si en el moment del matrimoni el pare és mort ho indicam: qu. (quondam). De vegades indicam l’import del dot que coneixem per testaments o reconeixements de dot. Si la coneixem donam la data del testament i de la defunció. Quan sabem que el cap de casa s’ha casat més d’una vegada dins la mateixa fitxa enumeram els distints matrimonis, cosa que no sempre es pot fer amb el homònims.
Després col·locam els fills. Darrera el nom donam la data de naixement entre parèntesi i l’any en què es casa, en el cas de les dones amb qui. Anant a la nova fitxa familiar trobarem més informació fins la defunció. De vegades donam l’edat al matrimoni entre parèntesi darrera el nom i la de defunció darrera la data. Els llibres de batejos comencen el 1566 i en falten els dels anys 1579 i 1590-1598. Això no ens permet conèixer tots els fills de les famílies, ja que era normal tenir un fill cada dos anys a les fitxes de família posam punts suspensius (…) per indicar que tindrien més fills. De l’any 1610 coneixem el llistat de confirmacions on s’anoten els nins nascuts des de 1596 (anterior visita del bisbe) vius, suposam que els que no es confirmen haurien mort abans, i ho feim constar (Conf. 1610) per veure quins viuen i quins haurien mort. També indicam els que viuen en el moment de fer testament el pare o la mare. En el cas dels homònims els llibres de defunció no permeten sempre identificar-los, en alguns casos donam la dada de defunció entre claudàtors [] o parèntesi quan la identificació no és segura.
En alguns casos indicam el valor dels béns del cap de casa en lliures (ll.) segons els cadastres de 1581, 1670 i 1685. En haver-hi molts d’homònims no podem anotar-los tots en alguns casos.
Llegeix més
Les fitxes de família permeten veure el número de fills per família, veure que molts moren abans de la pubertat i que no tots es casen. Cal tenir en compte que moltes famílies de les fitxes no són completes. Veim que moltes vegades es repeteixen els noms dels fills per haver mort el primer que el portava. En el cas de Pere Binimelis, fill de Pere, casat amb Caterina Timoner (que morí als 39 anys), tengueren 13 fills, 5 amb el nom de Pere (4 moririen a la infància), 3 el de Joan, 2 el de Caterina. Els nins que rebien el nom d’un germà mort abans de néixer ells eren anomenats temosos. Salvador Bordoy, casat amb Margarita Morey, posa el nom de Joana a 4 filles, la darrera arribà a casar-se. Llorenç Rubí, que té 12 fills, posa el nom de Llorenç a 5 fills. Algunes dones tenen parts múltiples, així Margarita Rosselló, casada amb Bartomeu Estelrich, tengué 13 fills, tengué bessones dues vegades, el 1621 i el 1623.
Les famílies podien canviar de municipi per anar d’arrendadors a una possessió i després tornar. Així veiem que Rafel, fill d’Antoni Ferreret, nascut el 1604 no es confirma el 1610 i mor el 1620. La família no té fills a Felanitx entre 1606 i 1611 i és probable que tenguessin un fill mentrestant a un altre municipi.
Els llibres de defuncions no són complets. Els minyons morts abans de la primera comunió (que es feia devers els 12 anys) no hi figuren en aquesta època. Quan hi ha homònims no sempre es pot saber a qui correspon. Trobam molts d’homònims, per exemple trobam 7 Cristòfol Montserrat.
Hem completat les fitxes familiars amb protocols notarials, principalment testaments i reconeixements de dots. Els testaments ens donen els fills que eren vius en el moment de testar el pare o la mare i si el testador ha tengut diversos matrimonis podem agrupar diferents fitxes ja que en haver-hi homònims quan casa un viudo no sabem a qui correspon. Trobam als testaments moltes dades de famílies que no coneixem pels llibres sacramentals, bé perquè tengueren els fills abans del 1566 (quan comencen els llibres de batejos), perquè els tengueren els anys en què falten batejos o bé perquè els tengueren fora de la parròquia. Segons el dot es pot conèixer el poder adquisitiu d’una família i moltes vegades el marit en el seu testament reconeix el dot que li aportà la dona al matrimoni i que ha de recuperar en morir ell. També trobam protocols de reconeixement d’haver cobrat el dot, de vegades molts d’anys després del matrimoni. Segons el dot es pot intuir el poder adquisitiu d’una família.
A moltes fitxes de família no hi constava la data del matrimoni. Podia ser per haver-se casat a una altra parròquia. A l’Arxiu Diocesà hi ha una base de dades, realitzada per Josep Sagristà, on introduint els noms dels contraents es pot saber la dada del Concés i la parròquia on es casaran. Estan disponibles des de 1599, els anys anteriors estaran disponibles properament. Hem pogut conèixer la parròquia on s’han casat i la data d’una sèrie de famílies, i també hem trobat la data de matrimoni d’algunes famílies de les que no la disposàvem casant a Felanitx. Si a qualcú li interessa conèixer els noms dels pares pot anar al llibre de matrimonis de la parròquia. També hem consultat els llibres de matrimonis d’alguna parròquia com la de Santa Creu.
La reconstrucció de famílies de Felanitx la vàrem fer per fer un estudi demogràfic per la nostra tesi doctoral, i els resultats es poden veure al llibre “Una Sociedad del Antiguo Régimen. Felanitx y Mallorca en el siglo XVI” T. I (Mallorca, 1987), pp. 88-170. Abasta des de 1566 fins a mitjan segle XVII. Ens va permetre calcular l’edat al matrimoni, el número de fills per família, l’edat de la mare en tenir cada fill, la duració del matrimoni, els intervals entre naixements, el temps que es torben a tornar-se casar el viudos, i l’esperança de vida. La mitjana de l’edat al matrimoni de les dones era de 19,6 anys al període 1580-1601 i puja fins els 21,6 al de 1633-1642 per després baixar als 20,5. La mitjana al matrimoni dels homes oscil·la entre 22,2 i els 23,5 anys. El 28 % dels matrimonis dura menys de 5 anys per mort d’un dels dos membres de la parella. Els matrimonis de les famílies riques duren una mitjana de 13 anys i les dels pobres 11. El 17 % dels viudos es tornen a casar abans del mes d’enviudar, el 43 % abans dels dos mesos, el 91,5 % abans de l’any. Era normal tenir un fill cada dos anys. Les famílies en què la dona arriba als 45 anys tenien una mitjana de 7,4 fills, no essent rares les que en tenen més de dotze i una arriba als 18. La mortalitat infantil era molt intensa el primer any de vida i el 44,72 % dels nins havien mort abans dels 14 anys. L’esperança de vida al naixement era de 23 anys, de 28,5 als 5 anys i de 16 als 40 anys. Tenim el propòsit de continuar la reconstrucció de famílies per una major aproximació a les dades demogràfiques.
Oferim les fitxes de família per veure’n l’estructura. A més pot servir per als que fan arbres genealògics. Quan un llinatge s’escriu de diverses maneres hem triat l’actual, com per exemple Cerdà que de vegades s’escrivia Sardà. Els llinatges que durant segles s’han escrit de determinada manera l’hem respectada malgrat ara els filòlegs diguin que s’ha d’escriure diferent, és el cas de Prohens que ara escriuen Proenç. Els noms de persones s’han normalitzat i hem escrit Caterina i Margarita, no Catalina i Margalida que mai s’escrivien.
Després de la tesi hem continuat a la segona meitat del segle XVII. Hem fitxat els matrimonis fins el 1706 i elss batejos fins 1687. Entorn a 1651 els homes es casaven a una mitjana de 25 anys i a finals de segle als 27. Les dones es casen als 21 anys de mitjana.
Fonts sacramentals
A l’Arxiu Diocesà de Mallorca i a l’Arxiu Parroquial de Felanitx
-
- Llibres de matrimonis
- Llibres de concessos (sols ADM)
- Llibres de batejos
- Llibres de defuncions
- Confirmacions 1610
A l’ADM s’han de consultar en microfilm
Fons Notarials
Arxiu del Regne de Mallorca
Notari Bartomeu Artigues
- A-243: testaments 1583-1604.
- A-250: testaments 1619-1640.
- A-259: testaments 1637-59.
Notari Sebastià Oliver
- O-85: testaments 1559-82.
Notari Cosme Orell
- O-204: testaments 1624-34.
Notari Mateu Bennàsser
- A-266: testaments 1651-1662.