La reconstrucció de famílies

Estructura de les fitxes i abreviatures.– A les fitxes de família hi posam en primer lloc el llinatge i nom del cap de família. A una segona línia es dona informació sobre aquesta persona: de o f. (fill de) va seguit del nom del pare, el malnom en cursiva, i la professió. També indicam si es viudo (vdo.), excepte si coneixem matrimonis anteriors. T. (testament) va seguit de la data en què feu testament i entre parèntesi la signatura del protocol notarial de l’Arxiu del Regne de Mallorca. + indica la dada de defunció que es coneix pels llibres de defunció o pel notari que l’anota sobre el testament. De vegades hi ha un dia de diferència entre la dada del llibre de defunció i la del notari, sovint un dia abans, el notari donaria el dia de defunció i el llibre de defuncions el de l’enterrament.
El signe * significa matrimoni, va seguit de la data, en qualque cas la del concés (Con.) o llicència per casar-se que sols ser uns dies abans, i el nom i llinatge de l’esposa, seguit del nom del pare. Si en el moment del matrimoni el pare és mort ho indicam: qu. (quondam). De vegades indicam l’import del dot que coneixem per testaments o reconeixements de dot. Si la coneixem donam la data del testament i de la defunció. Quan sabem que el cap de casa s’ha casat més d’una vegada dins la mateixa fitxa enumeram els distints matrimonis, cosa que no sempre es pot fer amb el homònims.

Després col·locam els fills. Darrera el nom donam la data de naixement entre parèntesi i l’any en què es casa, en el cas de les dones amb qui. Anant a la nova fitxa familiar trobarem més informació fins la defunció. De vegades donam l’edat al matrimoni entre parèntesi darrera el nom i la de defunció darrera la data. Els llibres de batejos comencen el 1566 i en falten els dels anys 1579 i 1590-1598. Això no ens permet conèixer tots els fills de les famílies, ja que era normal tenir un fill cada dos anys a les fitxes de família posam punts suspensius (…) per indicar que tindrien més fills. De l’any 1610 coneixem el llistat de confirmacions on s’anoten els nins nascuts des de 1596 (anterior visita del bisbe) vius, suposam que els que no es confirmen haurien mort abans, i ho feim constar (Conf. 1610) per veure quins viuen i quins haurien mort. També indicam els que viuen en el moment de fer testament el pare o la mare. En el cas dels homònims els llibres de defunció no permeten sempre identificar-los, en alguns casos donam la dada de defunció entre claudàtors [] o parèntesi quan la identificació no és segura.

En alguns casos indicam el valor dels béns del cap de casa en lliures (ll.) segons els cadastres de 1581, 1670 i 1685. En haver-hi molts d’homònims no podem anotar-los tots en alguns casos.

Llegeix més