Etiqueta: Germania

Cartes de Gurrea

Onofre Vaquer

El 1974 havia transcrit el Llibre de lletres certificatòries la Germania (AH-4806) que té dues parts. A una primera hi ha cartes i crides del virrey Gurrea des dels preparatius a Eivissa fins després de la reducció de la ciutat. Hi ha relació de fets, intimidacions a rendicions i crides. A més va inserir la provisió de Carles V del 14-10-1521 prohibint fer germanies i ordenat obeir a Gurrea a la intimidació que fa als de Pollença el 24-10-1522. A una crida fa a saber la provisió del rei del 24-1-1523 comunicant que no ha admès les raons ni les claus d’or que li presentava un missatger dels agermanats i exigeix obediència. Sols hi ha dues cartes que no signa Gurrea però que van dirigides a ell, una del vicari de Sa Pobla que enviat com a missatger fou apressat pels agermanats a Muro i que des del campanar va veure la batalla de Sa Marjal, i l’altra d’Onofre Ferrandell on li diu que els habitadors del poble de Felanitx estan promptes a obeir al rei i al virrei. Encara que el contingut de la majoria de les cartes de Gurrea no és del tot desconegut crec que seria interessant publicar les cartes íntegres per veure la relació dels fets que fa el virrei i veure com escrivien a l’època, per això les inserim aquí. N’Eulàlia Duran a Les Germanies als Països Catalans (1982) publica tres d’aquestes cartes. Abans de venir amb l’armada, des d’Eivissa el virrei atorga guiatges a algunes persones per poder sortir de Mallorca i no ser detingudes per qualsevol cas o crim exceptuat crim de lesa majestat, heretgia o falsificador de moneda. El 7 de març de 1523 es va rendir la ciutat però sembla que no tot estava pacificat, ja que el 4 de juliol Gurrea parteix del castell de Bellver per anar a pacificar Manacor. El 16 de juliol Gurrea ordenava als batles forans que s’apropiïn de totes les escriptures i cartes referents a la Germania, realitzades des de la primera commoció fins a la reducció, i que les hi enviïn ràpidament. Aquesta documentació requisada ha desaparegut. La segona part de les Lletres Certificatòries són les relacions de penes i composicions imposades a tots els agermanats de Mallorca. La relació alfabètica per llinatges la tenim penjada a aquesta web. Les composicions, en realitat multes, s’imposen a cada un segons les qualitats de les culpes i facultats de llurs béns. Un estudi quantitatiu de les mateixes la publicarem amb el títol “La repressió dels agermanats” a la revista Mayurqa núm. 26 (2000), pp. 57-71.

El 1978 a la revista Fontes Rerum Balearium, vol. II núm. 3, pp. 613-634 publicarem “Documentos sobre la Germanía de Mallorca” a partir de Lletres Missives, cartes enviades o rebudes pels Jurats de la ciutat i del Regne. Són interessants les enviades als consellers de Barcelona sobre la falsedat dels rumors que corrien a aquella ciutat sobre els agermanats i els demanen que no permetin una armada que preparava Francesc Burgues, procurador reial i castellà de Santueri.

LES CARTES DE GURREA

1

1522, septembre, 29. Eivissa

Continue reading Cartes de Gurrea

La Germania de Mallorca

Onofre Vaquer

Enguany s’han publicat un grapat de llibres sobre la Germania que no aporten res de nou. Molts d’autors en el passat havien investigat la Germania, des de Quadrado fins a Josep Juan Vidal. Jo a la meva tesi tinc un capítol on faig una síntesi publicada a Una Sociedad del Antiguo Régimen. Felanitx y Mallorca en el siglo XVI al vol. II (1988), pp. 895-919. També havia tractat la Germania a la Història de Manacor. El segle XVI, de la que som coautor amb Ramon Rosselló (1991) a les pp. 143-150 i 160-164. El 1974 havia transcrit el Llibre de lletres certificatòries la Germania (AH-4806) que té dues parts. A una primera hi ha cartes i crides del virrey Gurrea des dels preparatius a Eivissa fins després de la reducció de la ciutat. Hi ha relació de fets, intimidacions a rendicions i crides. A més va inserir la provisió de Carles V del 14-10-1521 prohibint fer germanies i ordenat obeir a Gurrea a la intimidació que fa als de Pollença el 24-10-1522. A una crida fa a saber la provisió del rei del 24-1-1523 comunicant que no ha admès les raons ni les claus d’or que li presentava un missatger dels agermanats i exigeix obediència. Sols hi ha dues cartes que no signa Gurrea però que van dirigides a ell, una del vicari de Sa Pobla que enviat com a missatger fou apressat pels agermanats a Muro i que des del campanar va veure la batalla de Sa Marjal, i l’altra d’Onofre Ferrandell on li diu que els habitadors del poble de Felanitx estan promptes a obeir al rei i al virrei. Encara que el contingut de la majoria de les cartes de Gurrea no és del tot desconegut crec que seria interessant publicar les cartes íntegres per veure la relació dels fets que fa el virrei i veure com escrivien a l’època, tasca a la que estic dedicat en aquest moment. N’Eulàlia Duran a Les Germanies als Països Catalans (1982) publica tres d’aquestes cartes. Abans de venir amb l’armada, des d’Eivissa el virrei atorga guiatges a algunes persones per poder sortir de Mallorca i no ser detingudes per qualsevol cas o crim exceptuat crim de lesa majestat, heretgia o falsificador de moneda. Dona guiatge a dos felanitxers: Antoni Oliver, fill de Pere Oliver, i Antoni Abrines, fill de Salvador Abrines. A les Informacions Judicials sobre Felanitx es diu que Antoni Oliver, fill de Pere, vingué amb l’armada (núm. 252) i que Antoni Abrines de Salvador, bo i feel, era fora la terra i vingué amb don Ramon Carroç (núm. 297). El 7 de març de 1523 es va rendir la ciutat però sembla que no tot estava pacificat, ja que el 4 de juliol Gurrea parteix del castell de Bellver per anar a pacificar Manacor. El 16 de juliol Gurrea ordenava als batles forans que s’apropiïn de totes les escriptures i cartes referents a la Germania, realitzades des de la primera commoció fins a la reducció, i que les hi enviïn ràpidament. Aquesta documentació requisada ha desaparegut. La segona part de les Lletres Certificatòries són les relacions de penes i composicions imposades a tots els agermanats de Mallorca. La relació alfabètica per llinatges la tenim penjada a la nostra web llinatgesdemallorca.com a l’apartat del segle XVI. Les composicions, en realitat multes, s’imposen a cada un segons les qualitats de les culpes i facultats de llurs béns. Un estudi quantitatiu de les mateixes la publicarem amb el títol “La repressió dels agermanats” a la revista Mayurqa núm. 26 (2000), pp. 57-71.

El 1978 a la revista Fontes Rerum Balearium, vol. II núm. 3, pp. 613-634 publicarem “Documentos sobre la Germanía de Mallorca” a partir de Lletres Missives, cartes enviades o rebudes pels Jurats de la ciutat i del Regne. Són interessants les enviades als consellers de Barcelona sobre la falsedat dels rumors que corrien a aquella ciutat sobre els agermanats i els demanen que no permetin una armada que preparava Francesc Burgues, procurador reial i castellà de Santueri.

Als programes de festes de Sant Agustí publicarem “Joanot Colom era felanitxer” (1991) i “En Joanot Colom no era solleric” (1996). Allà donarem a conèixer els testaments d’un germà i una germana de Joanot Colom que demostren que Joanot i Francesc Colom eren felanitxers. L’amic Joan Miralles afirmà que Joanot Colom era de Sóller (Afers, XI, 1996), després de parlar amb mi rectificà als Vuitè Col·loqui d’Estudis Catalans de Nord-Amèrica de 1995 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Vaig publicar “Unes notes sobre Joanot Colom” al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana núm. 55 (1999), pp. 363-364, on donam a conèixer matrimonis de Joanot i de Francesc.

Publicat al setmanari Felanitx el 16-12-2021.

La casa de Joanot Colom

La casa de Joanot Colom (1)

ONOFRE VAQUER

Bartomeu Mestre demanava si algú sap on era la casa de Joanot Colom dient que fa 90 anys una tradició oral la indicava. Jo no tinc molta confiança en las tradicions orals. Quan jo era nin i anava a fora vila amb carro amb el meu padrí, al passar per Son Colom me deia “aquí va néixer Cristóbal Colón”. Sabem que Cristóbal Colón no va néixer a Mallorca i que a aquella casa tampoc hi va poder néixer Joanot Colom. Fins el 1514 en que va ser adquirida per un Colom es deia Son Massanet i Son Colom de Sa Mola es deia Les Coves.

L’origen de Joanot Colom, instador de les Germanies, el tractarem a un article, “Joanot Colom era felanitxer”, publicat al programa de Festes de Sant Agustí del 1991 (Felanitx), on donarem a conèixer el testament del 1512 de la seva germana Bernadina, resident a Felanitx al igual que la majoria de membres de la família: la mare Antonina, vda. d’Antoni Colom, el germà Antoni i dues germanes més. El testament del germà Antoni, casar amb Antonina, del 1522 confirma que es tracta d’una família resident a Felanitx, tenia un fill Joan i 6 filles (ARM, P. 6320, f. 193). El 1512 a la talla de ciutat trobam a Joanot Colom, barrater, a l’illa de mossèn Joanot de Pachs, a la parròquia de Sant Nicolau (ARM, AH-3015). L’11-10-1518 feia testament Francina, muller de Joanot Colom, barrater (ARM, P. M-496, f. 96). A l’Arxiu Diocessà a la sèria “Concessos” hem trobat dues llicències per casar de Joanot Colom, que ja era viudo. El 29-11-1518 trobam el concés de Joanot Colom, vdo., i Francina, donzella, filla de Joan Miralles. S’havien de casar a Sant Jaume (ADM, Concessos, Vol. XI). El matrimoni de Joanot Colom amb Francina Miralles duraria poc. El 17-9-1520 es donava concés a Joanot Colom, viudo, per casar amb Margarita, donzella, filla d’Antoni Arbona de Sóller. El 1523 a les informacions sobre els adictes a la Germania, a ciutat a l’illa de Mn. Nicolau de Quint, parròquia de Sant Nicolau, trobam a Joanot Colom, barrater, instador i cap de tota la Germania. És difícil identificar la ubicació de les illetes ja que els noms han canviat moltes vegades i no es donava els noms del carrers. Als Estims de 1576 hi ha 11 propietaris de cases de llinatge Pachs, dos d’ells donen nom a illetes, Nicolau de Pachs i Pere de Pachs de Felanitx, devers la plaça del Mercat, darrera Sant Nicolau, una d’elles, la de Pere, seria més tard Can Berga i després Palau de Justícia, mentre que la de Nicolau donaria al carrer Verí. Molta gent creu que la casa de Joanot Colom estava a la plaça del Rosari, antiga de Sant Nicolau Vell, als Estims hi ha la illeta de Sant Nicolau Vell on trobam 4 barreters i alguns paraires, per Diego Zaforteza és un error, allà hi havia un solar procedent de la demolició de la casa de Joan Crespí, primer instador de la Germania, i considera que estava a la plaça de Verí, avui anomenada F. Chopin, davant Sant Nicolau. Fa anys hi havia un solar d’una casa derruïda on la Caixa Postal va construir la seva seu, pensava si allà hi havia hagut la casa de Joanot. Però si la casa estava a la illeta de Nicolau de Quint i el Ramon Quint de 1576 era descendent seu, la illeta donava a la baixada de Sant Domingo que dona a la plaça del Rosari però seria la illeta anterior que per l’altra banda dona al carrer Quint.

Més difícil és esbrinar on era la casa on va néixer Joanot a Felanitx. El padrí era Antoni Colom, major, fou batle el 1476 i morí abans del 1513. El pare Antoni Colom, menor, casat amb Antonina, fou jurat el 1514, el 1459 establia una casa a Felanitx, confrontant amb la casa del seu pare Antoni Colom, per dues quarteres de blat (ARM, P., G-99, f. 265). El 1472 casava la seva filla Antonina amb Bartomeu Sagrera, aporta un dot de 40 ll. que el receptor li augmenta en 10 per la seva virginitat (ARM, P. A. Font, f. 44v-45). Altra filla Bartomeva casà amb Miquel Bordoy. Dos fills ferien un aprenentatge a ciutat, Joanot com a barrater i Francesc com a paraire, es quedarien a viure a ciutat, participaren a la Germania i foren condemnats a mort amb segrest dels seus béns. El fill Antoni quedà a Felanitx, fou síndic clavari de la Germania, capità a les batalles, reclús i mort a ciutat junt amb el seu fill Joan, tenia els béns segrestrats valorats en 200 lliures. Altres agermanats felanitxers als que segrestaren els béns foren: Antoni Colom de Guillem, Antoni Colom àlies Moro, Joan Colom menor i Rafel Colom. Sembla que cap d’ells pogué transmetre una casa a un descendent, a no ser que fossin composats després i pagant una multa recuperar una casa. Els inventaris no solen donar la situació de les cases. El 1597 moria Antoni Colom amb casa al carrer de la Mar. Joan Colom de Gabriel, de la possessió La Cova, el 1689 deixa al fill Gabriel les cases de la vila. A l’inventari de Miquel Colom d’Antoni el 1627 consten unes cases al carrer Abeurador. Als Estims de 1685 tenen cases amb corral a Felanitx: – Joan Colom, major, a una illeta junt a l’Abeurador. – Miquel Colom, major, al carrer de l’Abeurador. – Miquel Colom, menor, al carrer de l’Abeurador. Per la documentació no podem saber on era la casa on va néixer Joanot Colom.

Publicat al setmanari Felanitx 23-10-2020.

La casa de Joanot Colom (2)

Publicat al setmanari Felanitx el 20-08-2021.

La repressió dels Agermanats

Onofre Vaquer

Per reprimir als agermanats vingué de la península una esquadra de 4 galeres i 13 naus comandada per don Juan de Velasco que recollí a Eivissa al virrei Gurrea i als cavallers i ciutadans mallorquins que s’havien refugiat allà. Formarien un exèrcit de dos mil a dos mil cinc-cents homes que desembarcaria a Alcúdia el 13 d’0ctubre de 1522. Gurrea envia un edicte a Pollença demanant obediència, al no fer-li cas ordenar cremar l’església on s’havien refugiat dones i nins, hi hagué de 200 a 400 morts (segons fonts). Els agermanats perderen dues batalles, una prop de Muro, on tingueren mil morts,i altra al Rafal Garcés, entre Inca i Sencelles, amb 500 morts. Després de cada batalla i cada avanç, Gurrea penjava els presoners, en un sol dia en penjà 40 a Inca i 70 a Binissalem. El virrei nomenà a Onofre Ferrandell batle de Felanitx, aquest bravejava d’haver reduït els agermanats felanitxers però el mataren. Molts prestaran obediència a Gurrea, però els més radicals es faran forts a ciutat fins que, per fam i pesta, es rendiran el 7 de març de 1523. Els agermanats enviaren uns ambaixadors a Carles V per justificar la revolta i lliurar-li les claus de la ciutat, però no les va voler rebre ni els va voler escoltar i tornaren amb una carta per Gurrea, en la que sense saber-ho portaven la seva sentència de mort.

Continue reading La repressió dels Agermanats