Etiqueta: Mallorca
Famílies de Felanitx 1651-1700
Cartes de Gurrea
Onofre Vaquer
El 1974 havia transcrit el Llibre de lletres certificatòries la Germania (AH-4806) que té dues parts. A una primera hi ha cartes i crides del virrey Gurrea des dels preparatius a Eivissa fins després de la reducció de la ciutat. Hi ha relació de fets, intimidacions a rendicions i crides. A més va inserir la provisió de Carles V del 14-10-1521 prohibint fer germanies i ordenat obeir a Gurrea a la intimidació que fa als de Pollença el 24-10-1522. A una crida fa a saber la provisió del rei del 24-1-1523 comunicant que no ha admès les raons ni les claus d’or que li presentava un missatger dels agermanats i exigeix obediència. Sols hi ha dues cartes que no signa Gurrea però que van dirigides a ell, una del vicari de Sa Pobla que enviat com a missatger fou apressat pels agermanats a Muro i que des del campanar va veure la batalla de Sa Marjal, i l’altra d’Onofre Ferrandell on li diu que els habitadors del poble de Felanitx estan promptes a obeir al rei i al virrei. Encara que el contingut de la majoria de les cartes de Gurrea no és del tot desconegut crec que seria interessant publicar les cartes íntegres per veure la relació dels fets que fa el virrei i veure com escrivien a l’època, per això les inserim aquí. N’Eulàlia Duran a Les Germanies als Països Catalans (1982) publica tres d’aquestes cartes. Abans de venir amb l’armada, des d’Eivissa el virrei atorga guiatges a algunes persones per poder sortir de Mallorca i no ser detingudes per qualsevol cas o crim exceptuat crim de lesa majestat, heretgia o falsificador de moneda. El 7 de març de 1523 es va rendir la ciutat però sembla que no tot estava pacificat, ja que el 4 de juliol Gurrea parteix del castell de Bellver per anar a pacificar Manacor. El 16 de juliol Gurrea ordenava als batles forans que s’apropiïn de totes les escriptures i cartes referents a la Germania, realitzades des de la primera commoció fins a la reducció, i que les hi enviïn ràpidament. Aquesta documentació requisada ha desaparegut. La segona part de les Lletres Certificatòries són les relacions de penes i composicions imposades a tots els agermanats de Mallorca. La relació alfabètica per llinatges la tenim penjada a aquesta web. Les composicions, en realitat multes, s’imposen a cada un segons les qualitats de les culpes i facultats de llurs béns. Un estudi quantitatiu de les mateixes la publicarem amb el títol “La repressió dels agermanats” a la revista Mayurqa núm. 26 (2000), pp. 57-71.
El 1978 a la revista Fontes Rerum Balearium, vol. II núm. 3, pp. 613-634 publicarem “Documentos sobre la Germanía de Mallorca” a partir de Lletres Missives, cartes enviades o rebudes pels Jurats de la ciutat i del Regne. Són interessants les enviades als consellers de Barcelona sobre la falsedat dels rumors que corrien a aquella ciutat sobre els agermanats i els demanen que no permetin una armada que preparava Francesc Burgues, procurador reial i castellà de Santueri.
LES CARTES DE GURREA
1
1522, septembre, 29. Eivissa
Els agermanats
Onofre Vaquer
Vaig llegir amb estupor que es presentava un documental sobre la Germania i que es de deia que havia estat una revolta dels obrers contra els burgesos. No donava crèdit a tanta ignorància parlant del segle XVI. També he vist que persones que no han investigat res ni han llegit el que s’ha publicat sobre la Germania, que fan múltiples intervencions públiques i se’ls dona premis, fan afirmacions tan peregrines com que la Germania fou un aixecament dels sectors més humils de la societat, de les capes baixes, i altres han dit que els agermanats eren jornalers contra propietaris. La majoria dels agermanats eren propietaris o bé agraris o menestrals autònoms, no jornalers. No falten mercaders i notaris entre els agermanats. N’hi havia que eren propietaris de possessions com el felanitxer Jaume Artigues a qui imposaren una multa de mil lliures. A Partir de les Informacions Judicials on es dona el valor dels béns dels agermanats i no agermanats, calcularem que a la Part Forana la mitja general de riquesa per propietari era de 109 lliures, la dels agermanats de 100,5 i dels no agermanats de 145 lliures. No cal dir que hi havia molts més agermanats que mascarats. A alguns municipis la riquesa mitja dels agermanats era superior a la mitja general: 219 lliures a Sóller, 224 a Bunyola, 193 a Deià, 195 a Llucmajor, 156 a Porreres. Eren pobres, no posseïen béns, un 7,7 % dels agermanats i un 16 % dels no agermanats (Una Sociedad del Antiguo Régimen, vol. II, 1988, p. 901). Els agermanats de la ciutat eren dues vegades més rics que els de la Part Forana. Als agermanats els imposaren una composició o multa en relació als seus béns i culpes, els de Sóller, que eren els més rics, hagueren de pagar 16.725 lliures, els de Felanitx 3.989, els de Llucmajor 12.374. Els agermanats no feren mai cap reivindicació laboral, no eren obrers ni jornalers. Reivindicaven que la valoració dels béns es fes de manera justa a l’hora de pagar les talles semblant al IBI actual, la contribució, executant la sentència arbitral de Ferran el Catòlic de 1512 ordenant fer uns Estims on es valorés de forma justa els béns de cadascú que servís de base per pagar les talles. Els estaments superiors de ciutat, que controlaven el govern, s’hi oposaven i això que els cavallers no pagaven excepte en casos de necessitats defensives especials, ja que feien pagar menys als seus amics i si no pagaven no passava res. Els agermanats volien suprimir el deute públic que obligava a pagar imposts indirectes sobre el consum per poder satisfer els interessos del deute, però els estaments superiors de ciutat tenien títols de deute públic (censals) que donaven uns bons interessos i no volien perdre el negoci, malgrat molts estaven en mans de catalans fins al regnat de Felip II.
Publicat al setmanari Felanitx el 20-01-2022.
La Germania de Mallorca
Onofre Vaquer
Enguany s’han publicat un grapat de llibres sobre la Germania que no aporten res de nou. Molts d’autors en el passat havien investigat la Germania, des de Quadrado fins a Josep Juan Vidal. Jo a la meva tesi tinc un capítol on faig una síntesi publicada a Una Sociedad del Antiguo Régimen. Felanitx y Mallorca en el siglo XVI al vol. II (1988), pp. 895-919. També havia tractat la Germania a la Història de Manacor. El segle XVI, de la que som coautor amb Ramon Rosselló (1991) a les pp. 143-150 i 160-164. El 1974 havia transcrit el Llibre de lletres certificatòries la Germania (AH-4806) que té dues parts. A una primera hi ha cartes i crides del virrey Gurrea des dels preparatius a Eivissa fins després de la reducció de la ciutat. Hi ha relació de fets, intimidacions a rendicions i crides. A més va inserir la provisió de Carles V del 14-10-1521 prohibint fer germanies i ordenat obeir a Gurrea a la intimidació que fa als de Pollença el 24-10-1522. A una crida fa a saber la provisió del rei del 24-1-1523 comunicant que no ha admès les raons ni les claus d’or que li presentava un missatger dels agermanats i exigeix obediència. Sols hi ha dues cartes que no signa Gurrea però que van dirigides a ell, una del vicari de Sa Pobla que enviat com a missatger fou apressat pels agermanats a Muro i que des del campanar va veure la batalla de Sa Marjal, i l’altra d’Onofre Ferrandell on li diu que els habitadors del poble de Felanitx estan promptes a obeir al rei i al virrei. Encara que el contingut de la majoria de les cartes de Gurrea no és del tot desconegut crec que seria interessant publicar les cartes íntegres per veure la relació dels fets que fa el virrei i veure com escrivien a l’època, tasca a la que estic dedicat en aquest moment. N’Eulàlia Duran a Les Germanies als Països Catalans (1982) publica tres d’aquestes cartes. Abans de venir amb l’armada, des d’Eivissa el virrei atorga guiatges a algunes persones per poder sortir de Mallorca i no ser detingudes per qualsevol cas o crim exceptuat crim de lesa majestat, heretgia o falsificador de moneda. Dona guiatge a dos felanitxers: Antoni Oliver, fill de Pere Oliver, i Antoni Abrines, fill de Salvador Abrines. A les Informacions Judicials sobre Felanitx es diu que Antoni Oliver, fill de Pere, vingué amb l’armada (núm. 252) i que Antoni Abrines de Salvador, bo i feel, era fora la terra i vingué amb don Ramon Carroç (núm. 297). El 7 de març de 1523 es va rendir la ciutat però sembla que no tot estava pacificat, ja que el 4 de juliol Gurrea parteix del castell de Bellver per anar a pacificar Manacor. El 16 de juliol Gurrea ordenava als batles forans que s’apropiïn de totes les escriptures i cartes referents a la Germania, realitzades des de la primera commoció fins a la reducció, i que les hi enviïn ràpidament. Aquesta documentació requisada ha desaparegut. La segona part de les Lletres Certificatòries són les relacions de penes i composicions imposades a tots els agermanats de Mallorca. La relació alfabètica per llinatges la tenim penjada a la nostra web llinatgesdemallorca.com a l’apartat del segle XVI. Les composicions, en realitat multes, s’imposen a cada un segons les qualitats de les culpes i facultats de llurs béns. Un estudi quantitatiu de les mateixes la publicarem amb el títol “La repressió dels agermanats” a la revista Mayurqa núm. 26 (2000), pp. 57-71.
El 1978 a la revista Fontes Rerum Balearium, vol. II núm. 3, pp. 613-634 publicarem “Documentos sobre la Germanía de Mallorca” a partir de Lletres Missives, cartes enviades o rebudes pels Jurats de la ciutat i del Regne. Són interessants les enviades als consellers de Barcelona sobre la falsedat dels rumors que corrien a aquella ciutat sobre els agermanats i els demanen que no permetin una armada que preparava Francesc Burgues, procurador reial i castellà de Santueri.
Als programes de festes de Sant Agustí publicarem “Joanot Colom era felanitxer” (1991) i “En Joanot Colom no era solleric” (1996). Allà donarem a conèixer els testaments d’un germà i una germana de Joanot Colom que demostren que Joanot i Francesc Colom eren felanitxers. L’amic Joan Miralles afirmà que Joanot Colom era de Sóller (Afers, XI, 1996), després de parlar amb mi rectificà als Vuitè Col·loqui d’Estudis Catalans de Nord-Amèrica de 1995 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Vaig publicar “Unes notes sobre Joanot Colom” al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana núm. 55 (1999), pp. 363-364, on donam a conèixer matrimonis de Joanot i de Francesc.
Publicat al setmanari Felanitx el 16-12-2021.
La casa de Joanot Colom
La casa de Joanot Colom (1)
ONOFRE VAQUER
Bartomeu Mestre demanava si algú sap on era la casa de Joanot Colom dient que fa 90 anys una tradició oral la indicava. Jo no tinc molta confiança en las tradicions orals. Quan jo era nin i anava a fora vila amb carro amb el meu padrí, al passar per Son Colom me deia “aquí va néixer Cristóbal Colón”. Sabem que Cristóbal Colón no va néixer a Mallorca i que a aquella casa tampoc hi va poder néixer Joanot Colom. Fins el 1514 en que va ser adquirida per un Colom es deia Son Massanet i Son Colom de Sa Mola es deia Les Coves.
L’origen de Joanot Colom, instador de les Germanies, el tractarem a un article, “Joanot Colom era felanitxer”, publicat al programa de Festes de Sant Agustí del 1991 (Felanitx), on donarem a conèixer el testament del 1512 de la seva germana Bernadina, resident a Felanitx al igual que la majoria de membres de la família: la mare Antonina, vda. d’Antoni Colom, el germà Antoni i dues germanes més. El testament del germà Antoni, casar amb Antonina, del 1522 confirma que es tracta d’una família resident a Felanitx, tenia un fill Joan i 6 filles (ARM, P. 6320, f. 193). El 1512 a la talla de ciutat trobam a Joanot Colom, barrater, a l’illa de mossèn Joanot de Pachs, a la parròquia de Sant Nicolau (ARM, AH-3015). L’11-10-1518 feia testament Francina, muller de Joanot Colom, barrater (ARM, P. M-496, f. 96). A l’Arxiu Diocessà a la sèria “Concessos” hem trobat dues llicències per casar de Joanot Colom, que ja era viudo. El 29-11-1518 trobam el concés de Joanot Colom, vdo., i Francina, donze lla, filla de Joan Miralles. S’havien de casar a Sant Jaume (ADM, Concessos, Vol. XI). El matrimoni de Joanot Colom amb Francina Miralles duraria poc. El 17-9-1520 es donava concés a Joanot Colom, viudo, per casar amb Margarita, donzella, filla d’Antoni Arbona de Sóller. El 1523 a les informacions sobre els adictes a la Germania, a ciutat a l’illa de Mn. Nicolau de Quint, parròquia de Sant Nicolau, trobam a Joanot Colom, barrater, instador i cap de tota la Germania. És difícil identificar la ubicació de les illetes ja que els noms han canviat moltes vegades i no es donava els noms del carrers. Als Estims de 1576 hi ha 11 propietaris de cases de llinatge Pachs, dos d’ells donen nom a illetes, Nicolau de Pachs i Pere de Pachs de Felanitx, devers la plaça del Mercat, darrera Sant Nicolau, una d’elles, la de Pere, seria més tard Can Berga i després Palau de Justícia, mentre que la de Nicolau donaria al carrer Verí. Molta gent creu que la casa de Joanot Colom estava a la plaça del Rosari, antiga de Sant Nicolau Vell, als Estims hi ha la illeta de Sant Nicolau Vell on trobam 4 barreters i alguns paraires, per Diego Zaforteza és un error, allà hi havia un solar procedent de la demolició de la casa de Joan Crespí, primer instador de la Germania, i considera que estava a la plaça de Verí, avui anomenada F. Chopin, davant Sant Nicolau. Fa anys hi havia un solar d’una casa derruïda on la Caixa Postal va construir la seva seu, pensava si allà hi havia hagut la casa de Joanot. Però si la casa estava a la illeta de Nicolau de Quint i el Ramon Quint de 1576 era descendent seu, la illeta donava a la baixada de Sant Domingo que dona a la plaça del Rosari però seria la illeta anterior que per l’altra banda dona al carrer Quint.
Més difícil és esbrinar on era la casa on va néixer Joanot a Felanitx. El padrí era Antoni Colom, major, fou batle el 1476 i morí abans del 1513. El pare Antoni Colom, menor, casat amb Antonina, fou jurat el 1514, el 1459 establia una casa a Felanitx, confrontant amb la casa del seu pare Antoni Colom, per dues quarteres de blat (ARM, P., G-99, f. 265). El 1472 casava la seva filla Antonina amb Bartomeu Sagrera, aporta un dot de 40 ll. que el receptor li augmenta en 10 per la seva virginitat (ARM, P. A. Font, f. 44v-45). Altra filla Bartomeva casà amb Miquel Bordoy. Dos fills ferien un aprenentatge a ciutat, Joanot com a barrater i Francesc com a paraire, es quedarien a viure a ciutat, participaren a la Germania i foren condemnats a mort amb segrest dels seus béns. El fill Antoni quedà a Felanitx, fou síndic clavari de la Germania, capità a les batalles, reclús i mort a ciutat junt amb el seu fill Joan, tenia els béns segrestrats valorats en 200 lliures. Altres agermanats felanitxers als que segrestaren els béns foren: Antoni Colom de Guillem, Antoni Colom àlies Moro, Joan Colom menor i Rafel Colom. Sembla que cap d’ells pogué transmetre una casa a un descendent, a no ser que fossin composats després i pagant una multa recuperar una casa. Els inventaris no solen donar la situació de les cases. El 1597 moria Antoni Colom amb casa al carrer de la Mar. Joan Colom de Gabriel, de la possessió La Cova, el 1689 deixa al fill Gabriel les cases de la vila. A l’inventari de Miquel Colom d’Antoni el 1627 consten unes cases al carrer Abeurador. Als Estims de 1685 tenen cases amb corral a Felanitx: – Joan Colom, major, a una illeta junt a l’Abeurador. – Miquel Colom, major, al carrer de l’Abeurador. – Miquel Colom, menor, al carrer de l’Abeurador. Per la documentació no podem saber on era la casa on va néixer Joanot Colom.
Publicat al setmanari Felanitx 23-10-2020.
La casa de Joanot Colom (2)
Publicat al setmanari Felanitx el 20-08-2021.
La repressió dels Agermanats
Onofre Vaquer
Per reprimir als agermanats vingué de la península una esquadra de 4 galeres i 13 naus comandada per don Juan de Velasco que recollí a Eivissa al virrei Gurrea i als cavallers i ciutadans mallorquins que s’havien refugiat allà. Formarien un exèrcit de dos mil a dos mil cinc-cents homes que desembarcaria a Alcúdia el 13 d’0ctubre de 1522. Gurrea envia un edicte a Pollença demanant obediència, al no fer-li cas ordenar cremar l’església on s’havien refugiat dones i nins, hi hagué de 200 a 400 morts (segons fonts). Els agermanats perderen dues batalles, una prop de Muro, on tingueren mil morts,i altra al Rafal Garcés, entre Inca i Sencelles, amb 500 morts. Després de cada batalla i cada avanç, Gurrea penjava els presoners, en un sol dia en penjà 40 a Inca i 70 a Binissalem. El virrei nomenà a Onofre Ferrandell batle de Felanitx, aquest bravejava d’haver reduït els agermanats felanitxers però el mataren. Molts prestaran obediència a Gurrea, però els més radicals es faran forts a ciutat fins que, per fam i pesta, es rendiran el 7 de març de 1523. Els agermanats enviaren uns ambaixadors a Carles V per justificar la revolta i lliurar-li les claus de la ciutat, però no les va voler rebre ni els va voler escoltar i tornaren amb una carta per Gurrea, en la que sense saber-ho portaven la seva sentència de mort.
Causes de les Germanies
Onofre Vaquer
La Germania fou una revolta anti-fiscal. No sols els nobles tenien exempcions fiscals sinó que molts de membres dels estaments superiors que controlaven el govern no pagaven els impostos que devien. Al segle XV els síndics forans exposen al rei que a la ciutat hi havia 5.000 veïns (caps de casa) i sols 1.800 pagaven les talles (impost sobre el patrimoni com ara l’IBI). Molts de ciutadans que tenien bens a la part forana no contribuïen a les talles de les viles per les possessions que hi tenien, al·legant que pagaven a la ciutat però tampoc pagaven a la ciutat pels bens de les viles. Els agermanats cridaven “visca el Rey y qui deu que pach”, perquè molts devien, no pagaven i no passava res. La distribució de les talles no es feia per justa estimació dels bens sinó a arbitri dels estimadors, pel que “molts richs no pagaven y els pobres eren agraviats”. El rei Ferran el 1512 donà una sentència arbitral ordenant que es fessin un Estims valorant les propietats i que els compartiments es fessin segons els bens de cada propietari. El 1521 encara no s’havia fet i el 12-10-1521 Joanot Colom, junt amb Mn. Jordi Moranta i Pau Casesnoves, demanaven als jurats que fos executada fent estimació dels béns immobles. Fins el 1576 no es començaran els Estims.
Un tercer factor era el deute públic que gravitava sobre la Universitat del Regne. Quan la Universitat no tenia diners per cobrir les necessitats, especialment els anys de dèficit blader, recorria al encarregament de censals consignatius, préstecs de capital per particulars pels que calia pagar unes pensions (interessos) anuals. Bona part d’aquests censals estava en mans de catalans i el pagament de les pensions ocasionava despeses i sortida de moneda del regne. El 1405 la Universitat no pogué pagar els interessos del deute i arribà a un compromís amb els creditors, el Contracte Sant, pel que es consignaven tots els ingressos procedents d’impostos indirectes al pagament dels interessos i a la amortització del Deute Públic. El interès anual dels censals sumava 28.000 lliures el 1394 i el 1515 arribava a les 44.000. Amb una lliura es podien comprar dues ovelles al XVI. El 90 % dels ingressos ordinaris es destinaven al pagament de les pensions dels censals. Els agermanats volien la redempció total dels censals, la quitació, ja que implicava la desaparició d’una sèrie d’impostos indirectes com la molitja, el quint del vi, la sisa de les carns, el segell de les robes i el dret de la gabella de la sal. Pretenien tornar el capital als creditors sense pagar les pensions pendents i després diran que el que s’havia pagar superava el muntant del capital. Els agermanats suprimiran els impostos indirectes però després de vençuda la Germania es tornaran a posar.
L’home fort del moviment agermanat serà el instador, càrrec que tindran Joan Crespí i Joanot Colom. No era un càrrec nou, s’han havien anomenat abans per instar als que no complien les seves obligacions fiscals, obligant-los a pagar el deute i fins i tot expropiant-los. També s’anomenen instadors als pobles.
Durant la Germania s’havia obligat a contribuir a les talles de les viles als ciutadans per les possessions que hi tenien, y després de la reducció de la Germania no es va donar cap passa enrere. No es va aconseguir abolir cap impost indirecte, sinó que el 1525 s’imposaren tal quantitat de drets i victigals, 23 en total, que superaren als establerts al Contracte Sant. Durant el regnat de Felip II els censals que estaven en mans de catalans passen a mans de mallorquins, no sols particulars, també d’institucions eclesiàstiques com convents.
Hi que diu que els agermanats pretenien que els nobles paguessin impostos. No es cert. Serà amb la Nova Planta quan s’obligarà als nobles pagar les talles segons el seu patrimoni, mentre que a Castella el nobles seguiran sense pagar i els no nobles pagaran impostos indirectes (l’alcabala).
El deute públic continuarà fins que se crea l’estat espanyol els anys 1833-35. Fins aquell moment la fiscalitat era diferent a cada regne i es crea un estat centralitzat amb els mateixos impostos per tots. El 1835 la fiscalitat l’assumeix l’estat i va assumir el deute de l’antic Regne de Mallorca contra el que havien lluitat els agermanats.
Publicat als setmanaris Felanitx (26-2-2021), Porreres (març 2021) i Cent per Cent (Manacor).
Manacor 1865
PROPIETARIS DE POSSESSIONS DE MANACOR EL 1865
Font: Arxiu Municipal de Manacor núm. 544, VII volums més altres d’apèndixs fins arribar als 17.
L’Amillarament de 1865 recull les propietats amb el seu valor i l’extensió si es tracta de terres, ordenades pel llinatge del propietari. Ens dona el valor de cada tanca o sementer amb la seva extensió i el seu valor segons la classe i el conreu. Fins i tot dona el número d’arbres. El marquès de la Torre, sr. Truyols, que tenia 4.439 quarterades tenia 1.369 arbres. El primer volum pel seu mal estat de conservació no es pot consultar. Oferim un llistat alfabètic dels propietaris de possessions i d’alguns dels trossos més grossos. Algun propietari tenia molts de trossos petits, com és el cas del propietari 1569, Jeroni Mesquida, Roma, que tenia 56 trossos que sumaven 184 quarterades. D’algun dona propietats no immobles, com és el cas del propietari 1552, Lluís Ladaria, que tenia una mula. Es dona números dels plànols i seccions per situar les finques que farien referència al parcel·lari d’Alcàntara Peña de 1859 que es pot consultar a Internet. Els anys posteriors a 1865 s’hi afegeixen traspassos a altres propietaris. La reforma i depuració de l’Amirallament no es va fer fins el 1944.
Disponible també en pdf.
Immigrants segle XVI
Aquest apartat l’hem subdividit cronològicament en:
Agermanats segle XVI
Llistat de propietaris. Propietaris de cases de Palma el 1576
Llistat de propietaris de cases i altres immobles de la ciutat de Mallorca (Palma) segons els Estims de 1576.
Abreviatures: C/.: carrer h: hereu Mn.: mossèn Pl.: plaça qu.: quondam (difunt) vda: viuda
Llistat disponible també en pdf.
Introducció illetes. Propietaris de cases de Palma 1576
Adjuntam un llistat alfabètic dels propietaris de cases i altres béns de dins les murades de la ciutat de Mallorca (Palma) segons els Estims de 1576. Junt al nom del propietari donam la seva professió o condició. Moltes vegades sols es diu mossèn (Mn.) que era un tractament que es donava a preveres i notaris però que aquí també es dona a cavallers i mercaders. Després ve el nom de la illeta on es troba el bé, no es donava el nom del carrer, que agafava el nom d’una persona que vivia a la illeta. Altra columna ens diu de quin bé es tracta: una casa, una botiga (local), algorfa (habitació entre els baixos i el pis principal, en castellà entresuelo), forn, molí, hort. Després ve el preu en lliures. Hem exclòs els decimals, però cal dir que les cases que tenen un preu que no acaba en 0 o en 5 solen valer 10 sous més. Degut a que el llistat té la finalitat de veure quins llinatges hi havia, hem posat a la columna dels propietaris els morts (qu.: quondam, difunt) i a una darrera columna el nom de la viuda, que té el mateix llinatge, malgrat sigui la propietària. En ocasions el text indica que el bé ha passat a altra persona, la indicam com a propietari sense repetir el valor del bé. De vegades també s’indica l’hereu (h.).
José Ramis de Ayreflor va publicar la relació no alfabètica, sinó segons el itinerari que seguien els estimadors, al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana t. XV (1914), pp. 113-200. L’anomena Catastro quan es tracta dels Estims que després serviran de base per fer el cadastre on els béns s’agrupen per propietaris. Hem normalitzat els noms i els llinatges de les dones que abans es feminitzaven fent-los acabar en a, i alguns llinatges. Algun llinatge adopta diverses formes com Pacs, Pachs i Pax. Les dones i les viudes (vda) portaven el llinatge del marit.
Al llistat junt al nom de la illeta donam el nom de la parròquia on es troba però és difícil identificar la ubicació de la majoria d’illetes ja que els noms han canviat moltes vegades. Al BSAL de 1902 hi ha un Manzanario de Palma, 1797-183…, on apareixen els canvis de noms de les illetes entre 1797 i la dècada de 1830, amb els carrers on es troben, però poquíssimes es poden identificar amb les de 1576. Diego Zaforteza a la seva obra “La ciudad de Mallorca. Essayo Histórico-Toponímico” ens dona el canvi de noms dels carrers i també de les illetes del 1576 a 1851 passant per 1685, 1797, 1811 i 1831. No sempre dona el nom de les illetes el 1576 i malgrat conèixer els noms moltes vegades no es poden identificar. Pot servir per identificar algunes illetes però poques vegades el carrer. Gabriel Bibiloni al seu llibre “Els carrers de Palma” junt al nom actual d’un carrer dona els noms antics.
Adjuntam el llistat alfabètic de les illetes amb el seu número i parròquia i en els casos en que ha estat possible algun carrer que la delimita o algun edifici singular actual (Banc d’Espanya, Can Berga, Museu de Mallorca). Ramis de Ayreflor posa algunes notes a peu de pàgina d’alguns edificis nobiliaris amb els canvis de propietari. Recordau que el BSAL es pot consultar a internet a la web de la UIB. Donam el nom d’alguns carrers actuals o d’abans com Carrer del Sagell (Jaume II), Sant Domingo (Palau Reial si es tracta del convent).
| Illeta | Núm. | Parròquia | Carrers-Edificis |
| Albert de Pax |
177 |
Sant Miquel | |
| Aleix Lladó, notari |
212 |
Sant Nicolau | cantó Argenteria |
| Almoina |
5 |
Almudaina | la Seu |
| Almudí |
98 |
Sta. Creu | C/. St. Joan-Apuntadors-Mar |
| Angelats, Mn. |
104 |
Sta. Creu | oratori de St. Pere |
| Antoni Barceló |
162 |
Sant Miquel | Santa Caterina de Sena. C/. Sant Miquel |
| Antoni Capellar, gerrer |
44 |
Sta. Eulàlia | 6 gerreries. C/. Socors |
| Antoni Cases, notari |
170 |
Sant Miquel | davant St. Miquel |
| Antoni Cotoner |
158 |
St. Jaume | |
| Antoni Ferrer, paraire |
180 |
Sant Miquel | |
| Antoni Oliver |
56 |
Sta. Eulàlia | |
| Antoni Reus |
176 |
Sant Miquel | davant Pes de Sa Farina |
| Antoni Sala |
77 |
Sta. Eulàlia | C/. Sindicat |
| Antoni Sarrà, sastre |
197 |
Sant Nicolau | |
| Antoni Togores, ferrer |
54 |
Sta. Eulàlia | davant Quatera |
| Armadans, Benet |
19 |
Sta. Eulàlia | |
| Arnau Santacília |
193 |
Sant Nicolau | C/. Sant Bartomeu [Pes Farina ?] |
| Bany den Granada |
79 |
Sta. Eulàlia | Pl. Banc d’Oli- Flassaders |
| Bartomeu Castelló, sarrier |
47 |
Sta. Eulàlia | |
| Bartomeu Ferrer |
57 |
Sta. Eulàlia | Pl. Sant Antoni |
| Benet Ferrer |
31 |
Sta. Eulàlia | adoberies. Seminari Vell |
| Bernat Fortesa, notari |
201 |
Sant Nicolau | |
| Bernat Muntanyola |
107 |
Sta. Creu | Pl. Olivera des Puig |
| Busquets, Nicolau |
13 |
Sta. Eulàlia | |
| Callar, Jeronim |
16 |
Sta. Eulàlia | |
| Canonge Garau |
152 |
St. Jaume | davant Capuxines. Can Burgues. Costa de la Seu ? |
| Carnisseria |
72 |
Sta. Eulàlia | 24 taules de carnisser. C/. Canisseria |
| Carnisseria d’avall |
211 |
Sant Nicolau | Pl. Sant Nicolau |
| Casa de la Criança |
37 |
Sta. Eulàlia | C/. Montisión |
| Casa Paraires |
210 |
Sant Nicolau | C/. Port Fangós-Puigdorfila-Paraires |
| Castell Reial |
7 |
Almudaina | S’Almudaina |
| Cristòfol Mir |
35 |
Sta. Eulàlia | |
| Cristòfol Serra |
167 |
Sant Miquel | |
| Del Bordell |
160 |
Sant Miquel | Arraconada de Santa Margarita |
| Del Corb |
106 |
Sta. Creu | Església de Santa Creu |
| Del Pou |
105 |
Sta. Creu | davant església de St. Pere |
| Den Cerdà |
200 |
Sant Nicolau | C/. Orfila. Can Franquet |
| den Martorell |
69 |
Sta. Eulàlia | Pl. Llongeta-Hostals |
| den Massanet, calderer |
88 |
Sta. Eulàlia | C/. Fideus |
| den Parera |
59 |
Sta. Eulàlia | davant font de la Flassaderia |
| den Respay |
20 |
Sta. Eulàlia | davant el forn de la Creu |
| den Torner |
42 |
Sta. Eulàlia | davant posada de Lluc. C/. Sepulcre |
| Drassana |
103 |
Sta. Creu | C/. Apuntadors-Drassana-Glòria |
| Era Hospital General |
137 |
St. Jaume | C/. Jardí Botànic |
| Església del Sepulcre |
139 |
St. Jaume | C/. Concepció-Cavalleria |
| Església Sant Jaume |
150 |
St. Jaume | St, Jaume |
| Església St. Esperit de Roma |
213 |
Sant Nicolau | Ses Minyones |
| Felip Fuster |
12 |
Sta. Eulàlia | C/. Morei. Can Olesa. |
| Felip Jaume |
110 |
Sta. Creu | |
| Ferrando Cavallaria |
118 |
Sta. Creu | C/. Montenegro |
| Ferrer, Pere Joan |
22 |
Sta. Eulàlia | |
| Font de Cort |
91 |
Sta. Eulàlia | Pl. Cort |
| Font de Na Xona |
174 |
Sant Miquel | C/. Sindicat. C/. Calafosca |
| Font de Sta. Creu |
120 |
Sta. Creu | Sany Gaietà-Sant Feliu |
| Font del Molí de Vent |
52 |
Sta. Eulàlia | C/. Flassaders-Ferreria |
| Font del Sepulcre |
132 |
St. Jaume | C/. Concepció |
| Font del Socorredor |
50 |
Sta. Eulàlia | C/. Socors. Gremi flassaders |
| Font den Fiol |
64 |
Sta. Eulàlia | davant el Sindicat |
| Font plaça del Pa |
71 |
Sta. Eulàlia | |
| Forn Cosme Llull |
163 |
Sant Miquel | p- 178 |
| Forn Cremat |
138 |
St. Jaume | Davant la Concepció |
| Forn de Jeroni Valls |
135 |
St. Jaume | |
| Forn del Call |
24 |
Sta. Eulàlia | C/. Sta. Clara-Call-Montisión-Sant Alonso |
| Forn den Candeler |
45 |
Sta. Eulàlia | C/. Gerreria-Terra Santa |
| Forn den Coll |
36 |
Sta. Eulàlia | davant Montisión |
| Forn den Pons |
85 |
Sta. Eulàlia | C/ Sagell (Jaume II)-Set Cantons |
| Forn Jaume Ferrer |
155 |
St. Jaume | |
| Forn Martí Vidal |
126 |
St. Jaume | |
| Fossar de St. Miquel |
179 |
Sant Miquel | |
| Fossar Sta. Creu |
111 |
Sta. Creu | C/. Sant Llorenç-Del Vi |
| Francesc Antich |
61 |
Sta. Eulàlia | C/. Sitjar |
| Francesc Ballester |
70 |
Sta. Eulàlia | C/. Capelleria |
| Francesc Burgues |
119 |
Sta. Creu | Apuntadors-Born |
| Francesc Espanyol |
102 |
Sta. Creu | davant Gabela de la Sal vella |
| Francesc Falcó |
100 |
Sta. Creu | davant pou del Born |
| Francesc Juan |
115 |
Sta. Creu | davant Santa Creu |
| Francesc Serralta |
130 |
St. Jaume | Prop les Caputxines |
| Fuster, Pelai |
11 |
Sta. Eulàlia | |
| Gabella de la Sal |
101 |
Sta. Creu | C/. Mar |
| Gabriel Canet |
182 |
Sant Miquel | Rambla. Convent Tereses |
| Gabriel Llull | 102bis | Sta. Creu | C/. Apuntadors |
| Gabriel Real, not. |
21 |
Sta. Eulàlia | davant la Quartera |
| Gabriel Ribes |
145 |
St. Jaume | la Rambla. Can Pinós. |
| Gabriel Sampol |
82 |
Sta. Eulàlia | C/ Calafosca. Prop Bolseria |
| Gabriel Segura |
67 |
Sta. Eulàlia | davant s’hostal de Campos. C/. Cordeleria |
| Gabriel Serra |
196 |
Sant Nicolau | Born |
| Gaspar Burguera, prev. |
114 |
Sta. Creu | |
| Gerreria cremada |
40 |
Sta. Eulàlia | abans den Homar. C/. Bosc-Sant Agustí |
| Guillem Gradolí |
53 |
Sta. Eulàlia | |
| Guillem Riera, gerrer |
43 |
Sta. Eulàlia | C/. Socors |
| Hereu Danús |
58 |
Sta. Eulàlia | davant C/. de la Mercé |
| Hort de Nicolau Pachs |
183 |
Sant Miquel | Rambla-Horts |
| Hort del Carme |
184 |
Sant Miquel | Convent del Carme |
| Hospital Sta. Caterina |
136 |
St. Jaume | |
| Hostal de Pollença |
55 |
Sta. Eulàlia | C/. Ferreria |
| Jaume Berga |
4 |
Almudaina | Forn de l’Estudi General |
| Jaume Frau |
86 |
Sta. Eulàlia | davant Sta. Eulàlia |
| Jaume Llompart |
161 |
Sant Miquel | abans den Ca |
| Jaume Vida |
148 |
St. Jaume | |
| Jerònia Montblanch |
51 |
Sta. Eulàlia | |
| Jeronim Togores |
25 |
Sta. Eulàlia | Museu de Mallorca. C/. Portella |
| Joan Ballester, traginer |
108 |
Sta. Creu | |
| Joan Garcies |
62 |
Sta. Eulàlia | davant Pes de Sa Farina |
| Joan Gual |
75 |
Sta. Eulàlia | casa dels forners. Convent Mercé |
| Joanot Berard |
26 |
Sta. Eulàlia | Can Formiguera. Sta. Clara |
| Joanot Fiol, assaonador |
30 |
Sta. Eulàlia | adoberies |
| Joanot Fuster |
113 |
Sta. Creu | C/. Sales |
| Joanot Gual |
154 |
St. Jaume | |
| Joanot Peretó, Mn. |
133 |
St. Jaume | |
| Joanot Sanglada |
157 |
St. Jaume | C/. St. Jaume |
| Joanot Sunyer |
151 |
St. Jaume | C/. Pueyo-Àngels |
| Joanot Sureda |
23 |
Sta. Eulàlia | C/. Can Montis |
| Joanot Thomàs |
80 |
Sta. Eulàlia | C/. Sant Miquel-Capelleria |
| Jordi Abri Descatlar |
38 |
Sta. Eulàlia | C/. Sol. Maquesos del Palmer |
| Jordi Arquer |
187 |
Sant Miquel | |
| Jordi Fortuny |
144 |
St. Jaume | la Rambla |
| Jordi Nunis de Santjoan |
159 |
St. Jaume | C/. St. Jaume. Marqués del Reguer |
| Jordi Sancília |
178 |
Sant Miquel | |
| Llongeta del Mercat |
194 |
Sant Nicolau | Pl. Mercat |
| Llorenç Ferrer, vidrier |
186 |
Sant Miquel | C/. Sant Miquel-Capelleria |
| Llorenç Mateu |
165 |
Sant Miquel | |
| Macià Costa |
74 |
Sta. Eulàlia | ara Antoni Amer, argenter |
| Macià Esteve, assaonador |
27 |
Sta. Eulàlia | Calatrava-Bastió den Berard |
| Mateu Espanyol |
140 |
St. Jaume | C/. St. Jaume. Can Ferrandell. |
| Mateu Fortesa |
195 |
Sant Nicolau | |
| metge Calders |
29 |
Sta. Eulàlia | C/. Calders-Porta de Mar |
| Miquel Burguera |
173 |
Sant Miquel | |
| Miquel Coll, cirurgià |
66 |
Sta. Eulàlia | Ca la Seu. C/. Cordeleria |
| Miquel Joan Santmartí |
156 |
St. Jaume | C/. Antoni Morlà |
| Miquel Pou |
185 |
Sant Miquel | |
| Miquel Salvador, gerrer |
49 |
Sta. Eulàlia | C/. Argenteria-Sagell |
| misser Malferit |
190 |
Sant Nicolau | davant illa misser Valentí-Sagell |
| misser Valentí |
81 |
Sta. Eulàlia | C/. Cererols-Bosseria-Capelleria |
| Mn. Ambròs |
93 |
Sta. Eulàlia | Pl. Cort ?. Casal Sollerich ? |
| Mn. Andreu Trobat |
109 |
Sta. Creu | |
| Mn. Axartell |
147 |
St. Jaume | |
| Mn. Baró |
121 |
Sta. Creu | davant font de les Tortugues |
| Mn. Bordils |
6 |
Almudaina | C/.Almudaina |
| Mn. Callar |
134 |
St. Jaume | |
| Mn. Calvo |
206 |
Sant Nicolau | |
| Mn. Cases |
214 |
Sant Nicolau | |
| Mn. Caulelles |
3 |
Almudaina | Casa confraria St. Pere i Bernat |
| Mn. Falcó |
84 |
Sta. Eulàlia | C/ Argenteria-Set Cantons |
| Mn. Galiana |
9 |
Sta. Eulàlia | |
| Mn. Hortolà |
128 |
St. Jaume | Hospital General |
| Mn. Jolit |
131 |
St. Jaume | Prop de St. Caietano. Can Berga |
| Mn. Mercer |
78 |
Sta. Eulàlia | C/. Sindicat. Casa Sindicat |
| Mn. Miró |
142 |
St. Jaume | |
| Mn. Oliza |
153 |
St. Jaume | |
| Mn. Peretó |
60 |
Sta. Eulàlia | |
| Mn. Puig |
76 |
Sta. Eulàlia | C/. Ample de la Mercé |
| Mn. Valero |
117 |
Sta. Creu | C/. Montenegro. |
| Molí carrer Oms |
188 |
Sant Miquel | Oms-Sant Miquel-Can Maçanet |
| Monestir de la Mercé |
166 |
Sant Miquel | Pl. Mercè-Sindicat-Frares |
| Monestir Misericòrdia |
191 |
Sant Nicolau | Sant Bartomeu-Sindicat. Banc d’Espanya |
| Monestir Olivar |
164 |
Sant Miquel | Pl. Olivar. Sant Antoniet. |
| Monges de St. Pere |
129 |
St. Jaume | Convent de la Concepció |
| Montision |
33 |
Sta. Eulàlia | Montisión |
| Nicolau Busquets | Sta. Creu | C/. Sant Feliu | |
| Nicolau de Pachs |
207 |
Sant Nicolau | C/. Santacília ?. C/. Verí ? |
| Nicolau Truyol |
124 |
St. Jaume | |
| Nofre Vilasclars |
99 |
Sta. Creu | davant Costa de la Seu |
| Paborde Terrades |
209 |
Sant Nicolau | |
| Palau Episcopal |
8 |
Sta. Eulàlia | Palau Episcopal |
| Paulo Torrella |
127 |
St. Jaume | |
| Pere Campamar |
199 |
Sant Nicolau | Es pas den Quint |
| Pere Espanyol |
122 |
Sta. Creu | Cas Marqués de Bellpuig |
| Pere Gabriel Gual |
143 |
St. Jaume | C/. St. Jaume. Can Gual de Torrella |
| Pere Garbí |
87 |
Sta. Eulàlia | abans de Miquel Terrades |
| Pere Joan Clapes |
10 |
Sta. Eulàlia | Cas Marquès de la Torre. C/. Portella |
| Pere Joan Simonet |
171 |
Sant Miquel | |
| Pere Martí |
125 |
St. Jaume | |
| Pere Pax |
192 |
Sant Nicolau | Pl. Mercat. Can Berga |
| Pere Ribes, Mn. |
175 |
Sant Miquel | |
| Pere Sureda Sanglada |
1 |
Almudaina | Ajuntament, pl. Santa Eulàlia |
| Pere Vivot |
2 |
Almudaina | C/. St. Domingo |
| Perot Vicens |
208 |
Sant Nicolau | |
| Pes del Carbó |
48 |
Sta. Eulàlia | gerrers. Travessa den Ballester |
| Pi i Desjuny, Bernat |
18 |
Sta. Eulàlia | |
| Porxos de Mar |
94 |
Sta. Creu | vora Llonja |
| Posada de Montserrat |
28 |
Sta. Eulàlia | C/. Posada de Montserrat |
| Puigdorfila, Pere Jordi |
15 |
Sta. Eulàlia | |
| Quatera |
63 |
Sta. Eulàlia | |
| Rafel Cabrer, botiguer |
83 |
Sta. Eulàlia | cantó Peixetaria-Sagell |
| Rafel Seguí, paraire |
172 |
Sant Miquel | |
| Ramon Esbert |
73 |
Sta. Eulàlia | cantó Argenteria-Bolseria |
| Ramon Gili, espaser |
68 |
Sta. Eulàlia | |
| Ramon Gual, sr. |
141 |
St. Jaume | |
| Ramon Quint |
202 |
Sant Nicolau | baixada de Sant Domingo |
| Ramon Torrella |
149 |
St. Jaume | |
| Ramon, Estada, fuster |
205 |
Sant Nicolau | C/. Calafosca |
| Rectoria Sta. Creu |
116 |
Sta. Creu | C/. del Vi-St. Llorenç |
| Sala dels Teixidors |
198 |
Sant Nicolau | Prop del Mercat. C/. Can Danús-Tapineria |
| Salvador Dusay |
34 |
Sta. Eulàlia | C/. Montisión |
| Sant Antoni |
168 |
Sant Miquel | |
| Sant Domingo |
203 |
Sant Nicolau | C/. Conquistador-Palau Reial |
| Sant Esperit, església |
169 |
Sant Miquel | St. Felip Neri |
| Sant Feliu |
123 |
Sta. Creu | C/. Sant Feliu-Sant Gaietà |
| Sant Francesc |
39 |
Sta. Eulàlia | Església de Sant Francesc |
| Sant Joan |
97 |
Sta. Creu | St. Joan-Vallseca |
| Sant Nicolau Vell |
204 |
Sant Nicolau | davant St. Domingo. Pl. Rosari |
| Sebastià Llaneres, notari |
181 |
Sant Miquel | |
| Soldevila |
112 |
Sta. Creu | |
| Sta. Margarita |
189 |
Sant Miquel | C/. Oms-Sant Miquel |
| Sureda Sanglada | Sta. Eulàlia | Pl. Cort-Sr. Domingo | |
| Temple |
41 |
Sta. Eulàlia | fins a St. Antoni, junt murada. Convent Agustins |
| Tomàs Benejam |
90 |
Sta. Eulàlia | Peixateria. Forn dels Paners |
| Tomàs Desbach |
14 |
Sta. Eulàlia | C/. Sant Francesc |
| Tomàs Esquer |
92 |
Sta. Eulàlia | Forn de la Peixateria |
| Tomàs Girard |
46 |
Sta. Eulàlia | davant la Quartera, Pes Farina |
| Tomàs March |
146 |
St. Jaume | C/. St. Jaume |
| Toni Pons |
89 |
Sta. Eulàlia | C/. del Sagell |
| Torre de l’Amor |
32 |
Sta. Eulàlia | adoberies. C/. Torre de l’Amor |
| Victigal de l’oli |
65 |
Sta. Eulàlia | Banc d’Oli |
| Victigal Mercaderia |
95 |
Sta. Creu | C/. Mar-Passeig Sagrera |
| Villalonga, Francesc de |
17 |
Sta. Eulàlia | |
| Xapalli, boter |
96 |
Sta. Creu | C/. Mar-Boters |
Deixant de banda els preveres i notaris hi ha 314 propietaris als que s’anomena mossèn. Sols apareixen 10 mercaders però a altres sols apareixen com a mossèn. Del sector primari contabilitzam 48 conradors, 52 hortolans, 30 bracers, 5 pastors, 8 serradors. A la construcció s’hi dediquen 61 picapedrers, 6 trencadors de pedra, 5 tapiadors, 2 calciners, 1 guixer. Hi ha 21 gerrers, 25 carnissers i 38 forners. Al sector tèxtil trobam 237 paraires, 118 teixidors, 72 sastres, 40 flassaders, 31 calceters, 24 sombrerers, 12 barreters, 1 capeller, 9 tintorers, 10 passamaners, 6 abaixadors, 7 cinters, 7 guanters, 3 brodadors, 3 giponers, 3 matalassers. La pell la treballaven 110 assaonadors, 106 sabaters, 2 tapiners, 8 pelleters, 5 selleters, 2 basters. Altres menestrals: 72 fusters, 30 boters, 7 mestres d’aixa, 1 calafat, 24 sucrers, 21 gerres, 2 taulers (o teulers ?), 12 corders, 9 esparters, 7 sarriers, 7 ballesters, 1 armusser (fabricant d’armes), 6 moliners, 2 saboners, 4 torners, 3 tapissers, 4 vidriers, 7 calderers, 8 ganiveters, 9 espasers, 1 courer, 53 ferrers, 9 manyans, 1 arader, 1 cedasser, 32 argenters, 1 guadamaciller. Relacionats amb els comerç trobam 29 botiguers, 25 tenders, 16 mercers, 1 venedora de ceràmica, 2 revenedors, 1 marxando, 13 corredors de coll i d’orella, 10 porgadors, 8 mesuradors d’oli, 2 mesuradors de blat. En relació a la mar hi ha 42 mariners, 34 pescadors, 1 capità de galera, 1 guarda de mar, 5 apuntadors. En sanitat hi ha 27 apotecaris, 11 cirurgians, 7 doctors en Medicina, 2 manescals, 1 llevadora (comare) i 7 barbers (que feien sangries). Entre els eclesiàstics trobam 8 canonges, 6 rectors, 95 preveres i un sotdiaca, 8 frares, 4 monges, 5 cavallers de l’ordre de Sant Joan de Malta (4 d’ells comenadors), 1 escolà. Dels que feien transports dins la ciutat trobam 4 traginers, 11 traginers de garrot, 1 bastaix. Els notaris són 114, els escrivans 3 i els doctors en dret 16. Relacionats amb la cultura trobam 5 llibreters, 2 mestres de minyons, 5 pintors, 1 imaginer (escultor), 1 músic, dos sonadors, 2 organers, 1 violer. Servidors de l’ordre públic hi ha 12 capdeguaites, 3 verguetes, 4 massers. Altre del sector terciari: 10 oficials, 1 criat, 1 bedel, 5 hostalers, 1 capità d’infanteria. Hi ha propietaris col·lectius com 7 gremis o convents. No consten els edificis d’esglésies i convents que no pagaven talles. Hi ha 21 propietaris que són lliberts o llibertes i una mora. 298 dones propietàries són viudes i 46 senyores. Al llistat hi ha propietaris que es repeteixen al tenir més d’un immoble.
Immigrants als concessos primera meitat segle XVII
Estudi immigrants, 1600-1650
També disponible en pdf. 