Habitadors i professions segona meitat del segle XV

Segona meitat del segle XV

Molta gent demana a quins municipis hi havia gent amb determinats llinatges i altres demanen quina gent exercia determinats oficis.

Per la segona meitat del segle XV vérem més de 500 volums de protocols notarials quan investigarem el comerç, els immigrants i els esclaus. Al nostre llibre sobre comerç (El comerç marítim de Mallorca, 1448-1531, El Tall, 2001) es poden veure llistat d’asseguradors, assegurats, mercaders i patrons, així com les seves activitats. A L’esclavitud a Mallorca. 1448-1500 (IEB-CIM, 1997) hi ha llistats de venedors i compradors d’esclaus, així com els esclaus que tenia cada propietari. Els pocs concessos (llicències per casar) que s’han conservat de la segona meitat del segle XV han estat publicats per Joan Rosselló Lliteres amb el nom de Registra sponsalium ecclesiae majoricensis (1981-82) en tres opuscles que contenen els concessos dels anys 1459-61 i 1496-97. També coneixem els llistats dels que paguen els talls de 1449 (“Tall per una armada contra Corsaris”, BSAL, 24, 1933: 8-22) i de 1478 a ciutat (Maria Barceló Crespí “Ciutat de Mallorca en el trànsit a la modernitat”, IEB, 1988). Els llistats d’immigrants documentats els publicarem al BSAL i es poden veure dins aquesta mateixa pàgina web.

Volem completar els llistats esmentats amb un altre fet a partir de protocols notarials no inclosos als estudis sobre comerç i esclaus. Hi hem afegits alguns concessos. Els protocols notarials eren designats amb la lletra P, ara han canviat la signatura per Not., trobareu les dues denominacions dins el llistat que són equivalents, de vegades darrera la P o Not ve el número de signatura i de vegades abans hi ha una lletra.

Llegeix més

Habitadors segona meitat del segle XVII

LLINATGES 1640-41

Oferim un llistat de persones que l’any fiscal 1640-41 paguen l’impost de 4 diners, es suposa que per lliura sobre mercaderies, no sabem si importades o exportades. La font (ARM, AH-6662) no especifica les mercaderies, és una rúbrica que devora cada nom donen les pàgines d’un llibre no trobat. Al número d’anotacions l’hem anomenat operacions.

Disponible en pdf.

Immigrants als concessos segona meitat del segle XVII

ABCDEFGHIJ – K – LMNOPQRSTUV – W – X – Y – Z

A

ABARCA, don Pedro. 13-4-1688: del regne de València, f. de don Pedro i de Maria Rodríguez. Cristòfol Torrella, trinitari, de 37 anys, diu que fa un anys es trobava al convent de Ntra. Sra. del Miracle de Tarragona i hi anà don Pedro amb un germà seu que era casat allí i dit don Pedro anava amb hàbits clericals de licenciado, per tenir introducció en casa de Gaspar Alemany, ciutadà, son cunyat, el va conèixer i tractar durant dos o tres mesos, aprés ell se’n anà a Barcelona, judica que és fadrí. Rafel Gorx (?), mariner de la ciutat, de 25 anys, fa 8 o 9 mesos que el coneix de Barcelona, mallorquins que el coneixien li digueren que dit licenciado era fugitiu de son pare per haver tingut pendència quan son pare es tornà casar i que era fadrí, vingué amb el bergantí del patró Jaume Forn a Alcúdia. Tomàs Llinàs, de València, de 26 anys, diu que fa 4 anys i mig conegué a València a dit don Pedro, que era estudiant a la universitat que anava de licenciado, era fadrí, ara l’ha trobat a casa del reverent Llinàs i li ha dit que no s’ha casat. Jaume Vilar, mariner de la ciutat, de 28 anys, el coneix fa 4 mesos, el portaren amb bergantí, li ha sentit dir que era fadrí. Martí Matheu, d’Alcúdia, de 26 anys, diu que fa 20 o 25 dies passà per Alcúdia un alferes amb mal francès, passava a Itàlia, desembarcà per veure la figura del Sant Cristo d’Alcúdia i entregà diners als capellans per celebrar misses, digué que era d’Ulldecona del regne de València (Catalunya)1, els capellans li digueren que hi havia un cavaller de València i ell digué que el coneixia molt i que era fadrí. Un acta en llatí diu que don Petrum Barca rebé les 4 ordres menors a Benlloch (?), és nascut de legítim matrimoni. Casarà amb Apol·lònia Domenech d’Alcúdia.

Llegeix més

Estudi immigrants segona meitat segle XVII

Immigrants 1652-1701

Per generalitats vegeu l’estudi de la primera meitat del segle. Els expedients de fadrinatge desapareixen dels Concessos el 1674 i passen a la sèrie Dispenses que acaben el 1696. Pels anys 1697-1701 hem vist alguns matrimonis de parròquies, especialment de la de Santa Creu on hi havia més immigrants. Alguns fugen, en no tenir consentiment patern, i es presenten davant un capellà que els casa. Hi ha una sèrie denominada Fuges.

Llegeix més

Concessos segle XV

CONCESSOS 1420-1423

A l’Arxiu Diocesà de Mallorca trobam llibres de Concessos, llicències per casar-se. Del segle XV sols se’n conserven quatre. Tres d’ells han estat publicats per Joan Rosselló Lliteres (1981-1982), que fou director de l’Arxiu, i es corresponen als anys 1459-61 i 1496-99. Del segle XVI ja els tenim tots de manera continuada; s’han de consultar en microfilm i molts d’ells estan en mal estat de conservació i són difícils de llegir. A partir de 1563 tenim llibres de matrimonis. El primer dels llibres de concessos no estava a disposició dels investigadors. L’actual director de l’arxiu (César Murillo) ho posà al meu abast i fins i tot el digitalitzà.

Llegeix més

Immigrants segle XV

Aquest apartat l’hem subdividit cronològicament en:

  • Immigrants de la primera meitat del segle XV

    Relació detallada d’immigrants a Mallorca la primera meitat del s. XV.


    També disponible en pdf.

  • Immigrants de la segona meitat del segle XV

    Publicat a: Vaquer, Onofre. “Immigrants a Mallorca a la segona meitat del segle XV”. A: Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics, (núm. 51, 1995, pàgs. 125-140).
    Vaquer, Onofre. “Immigrants a Mallorca a la segona meitat del segle XV”. A: Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics, (núm. 55, 1999, pàgs. 353-362).

Download the PDF file .


Text complet en pdf.

Habitadors i professions primera meitat del segle XV

Oferim aquí un llistat de persones de la primera meitat del XV ordenat per llinatges amb indicació del lloc on viuen (habitadors) i la professió o condició (estament, origen ètnic). Cal dir que quan es diu ciutadà no es refereix necessàriament a l’estament de ciutadans militars, ja que al XV s’anomenaven ciutadans a tots els que tenien el domicili fiscal a la ciutat, però sols indicam ciutadà en el casos en que no s’indiqui professió, estament o origen ètnic; molts serien de l’estament dels ciutadans però no tots. Les principals emprades per fer el llistat són els testimonis que apareixen als Concessos matrimonials de 1420-1423 i alguns protocols notarials. La llista no és exhaustiva però ens permet veure molts de llinatges amb els llocs on habitaven els que els portaven, llistat que hi ha que completar amb l’apartat Concessos on apareixen tots els que es casen a Mallorca els anys 1420 (a partir de maig) fins a finals de 1423. Hem procurat que molts noms no es repeteixin entre els testimonis o entre les notícies extretes dels protocols, però si repetim noms, encara que tenguin la mateixa professió i lloc de residència, quan trobam entre els testimonis i els protocols per quant al haver-hi alguns anys de diferència (que poden ser 20) pot tractar-se de diferents persones.

Primera meitat del segle XV

També disponible en pdf.