Cartes de Gurrea

Onofre Vaquer

El 1974 havia transcrit el Llibre de lletres certificatòries la Germania (AH-4806) que té dues parts. A una primera hi ha cartes i crides del virrey Gurrea des dels preparatius a Eivissa fins després de la reducció de la ciutat. Hi ha relació de fets, intimidacions a rendicions i crides. A més va inserir la provisió de Carles V del 14-10-1521 prohibint fer germanies i ordenat obeir a Gurrea a la intimidació que fa als de Pollença el 24-10-1522. A una crida fa a saber la provisió del rei del 24-1-1523 comunicant que no ha admès les raons ni les claus d’or que li presentava un missatger dels agermanats i exigeix obediència. Sols hi ha dues cartes que no signa Gurrea però que van dirigides a ell, una del vicari de Sa Pobla que enviat com a missatger fou apressat pels agermanats a Muro i que des del campanar va veure la batalla de Sa Marjal, i l’altra d’Onofre Ferrandell on li diu que els habitadors del poble de Felanitx estan promptes a obeir al rei i al virrei. Encara que el contingut de la majoria de les cartes de Gurrea no és del tot desconegut crec que seria interessant publicar les cartes íntegres per veure la relació dels fets que fa el virrei i veure com escrivien a l’època, per això les inserim aquí. N’Eulàlia Duran a Les Germanies als Països Catalans (1982) publica tres d’aquestes cartes. Abans de venir amb l’armada, des d’Eivissa el virrei atorga guiatges a algunes persones per poder sortir de Mallorca i no ser detingudes per qualsevol cas o crim exceptuat crim de lesa majestat, heretgia o falsificador de moneda. El 7 de març de 1523 es va rendir la ciutat però sembla que no tot estava pacificat, ja que el 4 de juliol Gurrea parteix del castell de Bellver per anar a pacificar Manacor. El 16 de juliol Gurrea ordenava als batles forans que s’apropiïn de totes les escriptures i cartes referents a la Germania, realitzades des de la primera commoció fins a la reducció, i que les hi enviïn ràpidament. Aquesta documentació requisada ha desaparegut. La segona part de les Lletres Certificatòries són les relacions de penes i composicions imposades a tots els agermanats de Mallorca. La relació alfabètica per llinatges la tenim penjada a aquesta web. Les composicions, en realitat multes, s’imposen a cada un segons les qualitats de les culpes i facultats de llurs béns. Un estudi quantitatiu de les mateixes la publicarem amb el títol “La repressió dels agermanats” a la revista Mayurqa núm. 26 (2000), pp. 57-71.

El 1978 a la revista Fontes Rerum Balearium, vol. II núm. 3, pp. 613-634 publicarem “Documentos sobre la Germanía de Mallorca” a partir de Lletres Missives, cartes enviades o rebudes pels Jurats de la ciutat i del Regne. Són interessants les enviades als consellers de Barcelona sobre la falsedat dels rumors que corrien a aquella ciutat sobre els agermanats i els demanen que no permetin una armada que preparava Francesc Burgues, procurador reial i castellà de Santueri.

LES CARTES DE GURREA

1

1522, septembre, 29. Eivissa

Continue reading Cartes de Gurrea

La repressió dels Agermanats

Onofre Vaquer

Per reprimir als agermanats vingué de la península una esquadra de 4 galeres i 13 naus comandada per don Juan de Velasco que recollí a Eivissa al virrei Gurrea i als cavallers i ciutadans mallorquins que s’havien refugiat allà. Formarien un exèrcit de dos mil a dos mil cinc-cents homes que desembarcaria a Alcúdia el 13 d’0ctubre de 1522. Gurrea envia un edicte a Pollença demanant obediència, al no fer-li cas ordenar cremar l’església on s’havien refugiat dones i nins, hi hagué de 200 a 400 morts (segons fonts). Els agermanats perderen dues batalles, una prop de Muro, on tingueren mil morts,i altra al Rafal Garcés, entre Inca i Sencelles, amb 500 morts. Després de cada batalla i cada avanç, Gurrea penjava els presoners, en un sol dia en penjà 40 a Inca i 70 a Binissalem. El virrei nomenà a Onofre Ferrandell batle de Felanitx, aquest bravejava d’haver reduït els agermanats felanitxers però el mataren. Molts prestaran obediència a Gurrea, però els més radicals es faran forts a ciutat fins que, per fam i pesta, es rendiran el 7 de març de 1523. Els agermanats enviaren uns ambaixadors a Carles V per justificar la revolta i lliurar-li les claus de la ciutat, però no les va voler rebre ni els va voler escoltar i tornaren amb una carta per Gurrea, en la que sense saber-ho portaven la seva sentència de mort.

Continue reading La repressió dels Agermanats