Estudi immigrants segona meitat segle XVII

Origen dels immigrants.- La procedència coneguda dels immigrants documentats fou:

	Nombre	Percentatge
Alemanya	9	0,65
Amèrica	1	0,07
Anglaterra	1	0,07
Aragó	27	1,96
Aústria	1	0,07
Canàries	1	0,07
Castella	118	8,57
Catalunya	178	12,93
Còrsega	13	0,94
Dalmàcia	1	0,07
Eivissa	46	3,34
Flandes	6	0,44
França	151	10,97
Gènova	172	12,49
Grècia	13	0,94
Malta	35	2,54
Menorca	210	15,25
Milà	8	0,58
Mónaco	5	0,36
Nàpols	79	5,74
Orà	1	0,07
Portugal	6	0,44
Ragusa	4	0,29
Roma	10	0,73
Rosselló	2	0,15
Sardenya	21	1,53
Savoia	14	1,02
Sicília	94	6,83
Toscana	20	1,45
València	90	6,54
Venècia	40	2,90
Total	1.377	100

Dels 178 immigrants procedents de Catalunya 26 provenen de Barcelona, 15 d’Arenys, 13 de Canet, 10 de Blanes, 10 de Vilanova, 8 de Mataró, 7 de Sant Feliu de Guíxols, 6 de Cadaqués, 1 d’Agramunt, 1 d’Alcover, 1 d’Aransis, 1 de la Bisbal, 1 Biscara, 1 de Begur, 1 de Bellpuig, 2 de Caldes, 1 de Castellnou, 1 de Cervera, 3 de Cubelles, 1 d’Empúries, 1 d’Els Arenys, 1 de Figueres, 1 de Girona, 1 de Gomels, 1 de Guiemons, 1 d’Hostalric, 2 de La Pobleta, 1 La Selva, 2 Llafranc, 1 Lleida, 1 Lloret, 1 Mirons, 1 Moià, 2 Olesa, 2 Olot, 2 Palafrugell, 3 Palamós, 2 de Peralada, 1 de Puigcerdà, 2 de Reus, 2 de Ripollet, 2 de Riudoms, 1 de Roses, 1 de Sant Pol, 1 de Sitges, 1 de Tarragona, 1 de Tàrrega, 3 de Tortosa, 3 de Tossa, 1 d’Ulldecona, 1 d’Urgell, 2 de Vic, 3 de Vilafranca. De 13 no s’indica el lloc de procedència. Com es veu hi ha una gran dispersió de llocs. De 46 no s’indica la professió ni la condició, segurament la majoria serien mariners ja que 99 són mariners (14 d’ells patrons). Hi ha 5 dones, dues d’elles criades. Trobam menestrals: 5 velluters, 2 vidriers, 2 llibreters, un paraire, un sabater, un saboner, un sarrier. Sols trobam dos pagesos, un conrador i un porquer. Trobam dos mercaders, dos escrivans, un cirurgià, 3 criats, un fiscal, un noble, un oficial, un ex-captiu.

Dels 90 immigrants del regne de València, 41 procedien de la ciudad de València, 12 de la d’Alacant. D’altres poblacions trobam: 1 d’Alaquàs, 1 d’Alpatró, 1 d’Ares, 1 de Benicarló, 1 de Calp, 1 de Castelló, 1 de Cubelles, 2 de Dénia, 1 d’El Verger, 1 de Foios, 1 de Gallinera, 1 del Grau, 1 de Novella, 1 d’Oliva, 1 d’Ontinyent, 4 de Peníscola, 1 de Quart, 1 de Requena, 1 de Russafa, 1 de Tàrbena, 1 de Torrent, 2 de Vila-Joiosa, 1 de Vilamarxant, 1 de Vila-Real, 4 de Vinaròs, 1 de Xàtiva, 1 de Xixona. Entre les professions destaquen 27 mariners, els altres es distribueien així: 1 adroguer, 1 bolentiner, 1 bracer, 1 cavaller, 3 cirurgians, 3 conradors, 4 criats, 1 ferrer, 1 hortolà, 1 hostaler, 1 pescador, 1 pintor, 2 sabaters, 1 soldat, 1 teixidor de lli, 1 torrer, 1 traginer de garrot i dos velluters.

De Gènova hem trobat 172 immigrants, dels que 90 procedirien de la ciutat, 23 de Finale Ligure, que pertanyia a la monarquia hispànica, 14 de San Remo, 11 de Sextri de Ponent. D’alguns es diu que són de la ribera de Gènova sense especificar la població. Les altres poblacions que es citen, algunes no identificades (com Araxa o Raxa), amb el número d’immigrants que hi procedeixen, són: 1 Albisola, 1 Alemangue, 6 Araxa, 5 Arenzano, 2 Bogliasco, 1 Bordeguera, 1 Chiavari, 5 Cogoleto, 1 Esturia, 1 Loano, 2 Longea, 1 Mortensa, 1 Monteroso, 1 Nasau, 1 Nervi, 1 Pegi, 1 Rapallo, 1 Santa Margarita, 3 Savona, 1 Sela, 1 Sextri de Llevant, 1 Vara i 2 de Ventimiglia. De 37 no coneixem la professió, 125 són mariners (5 d’ells patrons), 2 mercaders, 2 sabaters, 2 soldats, 1 argenter, 1 blanquer, 1 calafat, 1 cirurgià i una fadrina.

De França venen 151 immigrants, la majoria mariners de Provença, encara que no en falten alguns de la zona atlàntica i de zones interiors. Marsella n’aporta 51, Martega 9, Toló 8, La Ciutat de Provença 7, Sant Tropès 7, Arle 5, Auson 1, Barjols 1, Bearn 1, Berro 2, Bordeus 2, Borgonya 6, Brignoles 1, Cadire1, Camos 2, 1 Carcassona, 2 Cassies, 1 Carxidel (?), 1 Foix, 1 Frasur, 3 Gascunya, 1 Guéthary, 1 La Pérgola, 1 La Rochelle, 3 Lió, 1 Lunel, 1 Montesquieu, 3 Montpeller, 1 Narbona, 1 Nimes, 3 Ollioules, 1 Perejus, 3 Provença, 1 Saint-Malo, 5 Six-Fours (Sifos), 1 Sant Pere, 2 Tolosa. De 35 d’ells no coneixem la professió, 90 son mariners (5 d’ells patrons, 2 barbers de nau, 1 escrivà de nau), 4 són mercaders, 11 criats, 2 cotxers, 2 pastissers, 2 taverners, 1 cuiner, 1 mestre d’aixa, 1 calafat, 1 moliner, 1 courer, 1 soldat.

De la Corona de Castella trobam 118 immigrants, de 10 dels quals no hem pogut localitzà el lloc de procedència. 62 immigrants són d’Andalusia, dels que 14 són de la província de Granada (9 de la ciutat, 3 de Baza, un d’Orce, un de Torrecilla), 11 de Sevilla (8 de la ciutat, 2 d’Écija. un d’Osuna), 12 de Màlaga,13 de Cadis (4 de la ciutat, 4 de Gibraltar, un de Chiclana, un de Puerto Real, un de Puerto de Santa María, un d’Arcos, un de Xeres), 5 de Còrdova (un de Puente Genil), 3 de Jaén (un d’Andújar, un de Baeza, un de Villacarrillo), un de Huelva. un d’Almeria. Els procedents de Madrid són 14, de les Castelles en trobam 3 de Lleó, 3 de Burgos (1 Burgos, 1 d’Aranda, 1 de Miranda), un de Guadalajara (Pastrana), un de Soria, un de Zamora, 3 de Toledo (un de Madrijejos), un de Conca (Priego), un de Segòvia, un de Ciudad Real (Almagro). A la zona nord trobam 7 gallecs (3 de Pontevedra, un de Lugo, un d’Orense), un asturià, 4 de Cantàbria (2 de Santander, un de Torrelavega, un de Reinosa), un de Sant Sebastià. D’Extremadura en trobam dos (1 de Berlanga, 1 de Valmoral), 4 de Múrcia (4 de Murcia, un de Lorca).

De Menorca arriben 210 immigrants, dels que 108 són de Ciutadella, 48 de Maó, 27 d’Alaior, 6 de Ferreries, 4 del Mecadal, y de 17 no consta. 13 casen a Alcúdia, podria ser que s’emportessin la dona a Menorca. De 83 no coneixem la professió o condició, 24 són mariners i 3 ex-captius. Dins el sector primari trobam 6 conradors, 9 bracers, un missatge, 2 pescadors i un picapedrer. Els menestrals documentats són 11 sabaters, 7 paraires, 5 ferrer, 5 fusters, 5 sastres, 4 teixidors de lli, 1 teixidor de llana. Trobam 8 estudiants, 2 mestres de minyons, 5 cirurgians, 1 Dr. en Medicina. 1 Dr. en Dret, 2 escrivans, 4 soldats, un criat, un bastaix, un prevere, un diaca. Trobam 9 fadrines que es casen i 4 viudes.

Del 46 d’Eivissa, 16 eren mariners, 5 pagesos, 2 bracers, 1 paraire, 1 calafat, 2 teixidors, 1 ferrer, 1 sastre, 1 llibert i una viuda. Dels altres 14 no s’especifica.

Del regne d’Aragó hem documentat 27 immigrants, de 5 d’ells no s’especifica la població d’origen, 4 són de Saragossa, 3 de Terol, 2 d’Aguilón, i els altres són d’Acered, Casbas, Calp, Castejón del Puente, Jaca, Luna, Montegrillo, Osca, Sedillas, Tamarit, Tarazona, Torres i Valvostro.

Dels 79 de Nàpols, 64 serien de la ciutat i els altres d’altres poblacions. 40 eren mariners, 18 soldats, un criat i una viuda.

Dels 40 de Venècia, 30 eren de la ciutat, 1 de Capodestrea, 1 de Cassa, 1 de Santi, 1 de Trevisso, 1 de Trino, 4 de Verona, 1 de Xorigo. Alguns que hem inclòs entre illes gregues depenien políticament de la senyoria de Venècia. Dels que coneixem la professió 33 eren mariners (3 corsaris) i dos militars.

Dels 20 de Toscana, 16 eren de Liorna (Livorno), un de Pisa i un de Piombino, 14 eren mariners i un mercader.

De Sicília venen 93 immigrants, 34 d’ells de Palerm, 23 de Messina, 12 de Trapana, 2 de Siracussa, 2 de Ragusa de Sicília, 1 d’Escaleta, i d’illes adjuntes 4 de Lipari i 3 de Pantelleria. De 14 no coenixem la professió, 66 eren mariners (6 corsaris), 4 soldats, 2 cirurgians, un cotxer, un moliner, un sabater, un velluter i dues fadrines.

Dels 21 de l’illa de Sardenya, 11 són de Càller (Cagliari), 2 de Sàsser i un de l’Alguer, d’ells 18 eren mariners, dos soldats, un criat, 2 sastres, un blanquer i un ferrer.

Els 13 de Còrsega són tots mariners. D’altres illes mediterrànies en trobam 13 d’illes de Grècia, de les que no sempre es cita el nom, 4 eren de Creta, dos de Corfú (ciutat de Santa), 1 de Patmos, 1 de Quíos, 1 de Rodes, 1 de Casantre, 1 de Zante, tots mariners o corsaris. 35 de Malta, excepte un cirurgià, són mariners i corsaris.

Dels 14 del ducat de Savoia, 9 eren de Vilafranca de Niça, 3 de Niça i un d’Orella, 9 eren mariners i un ex-captiu. Llombardia l’anomenen estat de Milà, dels 8 que venen, mariners i soldats, 2 són de Novara, 2 de Cremona, un de Como. Monaco aporta 4 mariners i un calafat, 4 són de Menton. Als Estats Pontificis els anomenen estat de Roma, dels 10 documentats 7 són de la ciutat (un oriünd de Mallorca), 2 d’Ancona i un de Bolònia, 3 d’ells eren mariners (1 artiller), 2 criats, dos soldats.

4 són de Ragusa (Croàcia) i un de Dalmàcia

Professions.- 661 dels immigrants eren mariners, quantitat que inclou 31 patrons i 41 corsaris, a més de 3 mariners. Cal dir que molts de mariners també participaven en expedicions corsàries a més de viatges mercantils. 7 ex captius segurament serien mariners. 103 eren o havien estat soldats. Al servei domèstic trobam 32 criats, 10 criades, 4 cotxers i un cuiner, solien venir amb el seu senyor, com un jutge de l’audiència o virrei.

Trobam molt poca gent del sector primari: 18 conradors, 5 hortolans, 13 bracers, 1 missatge. Dina el sector secundari trobam: 16 sabaters 10 paraires, 9 sastres, 8 teixidors, 8 velluters 7 ferrers, 5 fusters, 4 calafats, 1 mestre d’aixa, 1 courer, 2 vidriers, 2 blanquers, 1 adroguer, 1 saboner, 2 vidriers, 2 llibreters, 2 forners, 2 pastissers, 2 moliners, un picapedrer.

Hem documentat 13 mercaders, 3 doctors en dret, un en medicina, 13 cirurgians, 5 escrivans, 8 estudiants, 1 notari, 2 mestres de minyons, 1 hostaler, 1 barber, 1 torrer, 2 taverners, un traginer de garrot, 3 preveres, un missatge de la vila.

Hem trobam 9 actors i 2 actrius d’una companyia teatral de la península que feien llargues estades, venien d’estar 6 mesos a València. Dins l’àmbit artístic hi ha un pintor, un escultor i un mestre de capella (músic).

Les dones són poc nombroses, a més de les 10 criades citades, hi ha 15 fadrines, 3 casades, 9 viudes.