Habíamos realizado una reconstrucción de familias de la parroquia de Felanitx entre 1566 y 1650, ahora la hemos ampliado hasta 1706. Las fichas de familia pueden verse en la web llinatgesdemallorca.com. La edad media al matrimonio por períodos es para los hombres de 25 años (1651-75), 26,5 (1676-1700) y 27 años (1701-1706), y para las mujeres de 21, 22,5 y 21,5 años.
Palabras clave: Demografía, Mallorca, Edad al Matrimonio.
SUMMARY
We had made a reconstruction of families in the parish of Felanitx between 1566 and 1650, now we have extended it to 1706. The family records can be seen on the website llinatgesdemallorca.com. The average age at marriage by periods is 25 years (1651-75), 26,5 (1676-1700) and 27 years (1701-1706) for men, and 21, 22,5 and 21, for women.
Estructura de les fitxes i abreviatures.– A les fitxes de família hi posam en primer lloc el llinatge i nom del cap de família. A una segona línia es dona informació sobre aquesta persona: de o f. (fill de) va seguit del nom del pare, el malnom en cursiva, i la professió. També indicam si es viudo (vdo.), excepte si coneixem matrimonis anteriors. T. (testament) va seguit de la data en què feu testament i entre parèntesi la signatura del protocol notarial de l’Arxiu del Regne de Mallorca. + indica la dada de defunció que es coneix pels llibres de defunció o pel notari que l’anota sobre el testament. De vegades hi ha un dia de diferència entre la dada del llibre de defunció i la del notari, sovint un dia abans, el notari donaria el dia de defunció i el llibre de defuncions el de l’enterrament.
El signe * significa matrimoni, va seguit de la data, en qualque cas la del concés (Con.) o llicència per casar-se que sols ser uns dies abans, i el nom i llinatge de l’esposa, seguit del nom del pare. Si en el moment del matrimoni el pare és mort ho indicam: qu. (quondam). De vegades indicam l’import del dot que coneixem per testaments o reconeixements de dot. Si la coneixem donam la data del testament i de la defunció. Quan sabem que el cap de casa s’ha casat més d’una vegada dins la mateixa fitxa enumeram els distints matrimonis, cosa que no sempre es pot fer amb el homònims.
Després col·locam els fills. Darrera el nom donam la data de naixement entre parèntesi i l’any en què es casa, en el cas de les dones amb qui. Anant a la nova fitxa familiar trobarem més informació fins la defunció. De vegades donam l’edat al matrimoni entre parèntesi darrera el nom i la de defunció darrera la data. Els llibres de batejos comencen el 1566 i en falten els dels anys 1579 i 1590-1598. Això no ens permet conèixer tots els fills de les famílies, ja que era normal tenir un fill cada dos anys a les fitxes de família posam punts suspensius (…) per indicar que tindrien més fills. De l’any 1610 coneixem el llistat de confirmacions on s’anoten els nins nascuts des de 1596 (anterior visita del bisbe) vius, suposam que els que no es confirmen haurien mort abans, i ho feim constar (Conf. 1610) per veure quins viuen i quins haurien mort. També indicam els que viuen en el moment de fer testament el pare o la mare. En el cas dels homònims els llibres de defunció no permeten sempre identificar-los, en alguns casos donam la dada de defunció entre claudàtors [] o parèntesi quan la identificació no és segura.
En alguns casos indicam el valor dels béns del cap de casa en lliures (ll.) segons els cadastres de 1581, 1670 i 1685. En haver-hi molts d’homònims no podem anotar-los tots en alguns casos.
Les fitxes de família permeten veure el número de fills per família, veure que molts moren abans de la pubertat i que no tots es casen. Cal tenir en compte que moltes famílies de les fitxes no són completes. Veim que moltes vegades es repeteixen els noms dels fills per haver mort el primer que el portava. En el cas de Pere Binimelis, fill de Pere, casat amb Caterina Timoner (que morí als 39 anys), tengueren 13 fills, 5 amb el nom de Pere (4 moririen a la infància), 3 el de Joan, 2 el de Caterina. Els nins que rebien el nom d’un germà mort abans de néixer ells eren anomenats temosos. Salvador Bordoy, casat amb Margarita Morey, posa el nom de Joana a 4 filles, la darrera arribà a casar-se. Llorenç Rubí, que té 12 fills, posa el nom de Llorenç a 5 fills. Algunes dones tenen parts múltiples, així Margarita Rosselló, casada amb Bartomeu Estelrich, tengué 13 fills, tengué bessones dues vegades, el 1621 i el 1623.
Les famílies podien canviar de municipi per anar d’arrendadors a una possessió i després tornar. Així veiem que Rafel, fill d’Antoni Ferreret, nascut el 1604 no es confirma el 1610 i mor el 1620. La família no té fills a Felanitx entre 1606 i 1611 i és probable que tenguessin un fill mentrestant a un altre municipi.
Els llibres de defuncions no són complets. Els minyons morts abans de la primera comunió (que es feia devers els 12 anys) no hi figuren en aquesta època. Quan hi ha homònims no sempre es pot saber a qui correspon. Trobam molts d’homònims, per exemple trobam 7 Cristòfol Montserrat.
Hem completat les fitxes familiars amb protocols notarials, principalment testaments i reconeixements de dots. Els testaments ens donen els fills que eren vius en el moment de testar el pare o la mare i si el testador ha tengut diversos matrimonis podem agrupar diferents fitxes ja que en haver-hi homònims quan casa un viudo no sabem a qui correspon. Trobam als testaments moltes dades de famílies que no coneixem pels llibres sacramentals, bé perquè tengueren els fills abans del 1566 (quan comencen els llibres de batejos), perquè els tengueren els anys en què falten batejos o bé perquè els tengueren fora de la parròquia. Segons el dot es pot conèixer el poder adquisitiu d’una família i moltes vegades el marit en el seu testament reconeix el dot que li aportà la dona al matrimoni i que ha de recuperar en morir ell. També trobam protocols de reconeixement d’haver cobrat el dot, de vegades molts d’anys després del matrimoni. Segons el dot es pot intuir el poder adquisitiu d’una família.
A moltes fitxes de família no hi constava la data del matrimoni. Podia ser per haver-se casat a una altra parròquia. A l’Arxiu Diocesà hi ha una base de dades, realitzada per Josep Sagristà, on introduint els noms dels contraents es pot saber la dada del Concés i la parròquia on es casaran. Estan disponibles des de 1599, els anys anteriors estaran disponibles properament. Hem pogut conèixer la parròquia on s’han casat i la data d’una sèrie de famílies, i també hem trobat la data de matrimoni d’algunes famílies de les que no la disposàvem casant a Felanitx. Si a qualcú li interessa conèixer els noms dels pares pot anar al llibre de matrimonis de la parròquia. També hem consultat els llibres de matrimonis d’alguna parròquia com la de Santa Creu.
La reconstrucció de famílies de Felanitx la vàrem fer per fer un estudi demogràfic per la nostra tesi doctoral, i els resultats es poden veure al llibre “Una Sociedad del Antiguo Régimen. Felanitx y Mallorca en el siglo XVI” T. I (Mallorca, 1987), pp. 88-170. Abasta des de 1566 fins a mitjan segle XVII. Ens va permetre calcular l’edat al matrimoni, el número de fills per família, l’edat de la mare en tenir cada fill, la duració del matrimoni, els intervals entre naixements, el temps que es torben a tornar-se casar el viudos, i l’esperança de vida. La mitjana de l’edat al matrimoni de les dones era de 19,6 anys al període 1580-1601 i puja fins els 21,6 al de 1633-1642 per després baixar als 20,5. La mitjana al matrimoni dels homes oscil·la entre 22,2 i els 23,5 anys. El 28 % dels matrimonis dura menys de 5 anys per mort d’un dels dos membres de la parella. Els matrimonis de les famílies riques duren una mitjana de 13 anys i les dels pobres 11. El 17 % dels viudos es tornen a casar abans del mes d’enviudar, el 43 % abans dels dos mesos, el 91,5 % abans de l’any. Era normal tenir un fill cada dos anys. Les famílies en què la dona arriba als 45 anys tenien una mitjana de 7,4 fills, no essent rares les que en tenen més de dotze i una arriba als 18. La mortalitat infantil era molt intensa el primer any de vida i el 44,72 % dels nins havien mort abans dels 14 anys. L’esperança de vida al naixement era de 23 anys, de 28,5 als 5 anys i de 16 als 40 anys. Tenim el propòsit de continuar la reconstrucció de famílies per una major aproximació a les dades demogràfiques.
Oferim les fitxes de família per veure’n l’estructura. A més pot servir per als que fan arbres genealògics. Quan un llinatge s’escriu de diverses maneres hem triat l’actual, com per exemple Cerdà que de vegades s’escrivia Sardà. Els llinatges que durant segles s’han escrit de determinada manera l’hem respectada malgrat ara els filòlegs diguin que s’ha d’escriure diferent, és el cas de Prohens que ara escriuen Proenç. Els noms de persones s’han normalitzat i hem escrit Caterina i Margarita, no Catalina i Margalida que mai s’escrivien.
Després de la tesi hem continuat a la segona meitat del segle XVII. Hem fitxat els matrimonis fins el 1706 i elss batejos fins 1687. Entorn a 1651 els homes es casaven a una mitjana de 25 anys i a finals de segle als 27. Les dones es casen als 21 anys de mitjana.
Fonts sacramentals
A l’Arxiu Diocesà de Mallorca i a l’Arxiu Parroquial de Felanitx
El 1974 havia transcrit el Llibre de lletres certificatòries la Germania (AH-4806) que té dues parts. A una primera hi ha cartes i crides del virrey Gurrea des dels preparatius a Eivissa fins després de la reducció de la ciutat. Hi ha relació de fets, intimidacions a rendicions i crides. A més va inserir la provisió de Carles V del 14-10-1521 prohibint fer germanies i ordenat obeir a Gurrea a la intimidació que fa als de Pollença el 24-10-1522. A una crida fa a saber la provisió del rei del 24-1-1523 comunicant que no ha admès les raons ni les claus d’or que li presentava un missatger dels agermanats i exigeix obediència. Sols hi ha dues cartes que no signa Gurrea però que van dirigides a ell, una del vicari de Sa Pobla que enviat com a missatger fou apressat pels agermanats a Muro i que des del campanar va veure la batalla de Sa Marjal, i l’altra d’Onofre Ferrandell on li diu que els habitadors del poble de Felanitx estan promptes a obeir al rei i al virrei. Encara que el contingut de la majoria de les cartes de Gurrea no és del tot desconegut crec que seria interessant publicar les cartes íntegres per veure la relació dels fets que fa el virrei i veure com escrivien a l’època, per això les inserim aquí. N’Eulàlia Duran a Les Germanies als Països Catalans (1982) publica tres d’aquestes cartes. Abans de venir amb l’armada, des d’Eivissa el virrei atorga guiatges a algunes persones per poder sortir de Mallorca i no ser detingudes per qualsevol cas o crim exceptuat crim de lesa majestat, heretgia o falsificador de moneda. El 7 de març de 1523 es va rendir la ciutat però sembla que no tot estava pacificat, ja que el 4 de juliol Gurrea parteix del castell de Bellver per anar a pacificar Manacor. El 16 de juliol Gurrea ordenava als batles forans que s’apropiïn de totes les escriptures i cartes referents a la Germania, realitzades des de la primera commoció fins a la reducció, i que les hi enviïn ràpidament. Aquesta documentació requisada ha desaparegut. La segona part de les Lletres Certificatòries són les relacions de penes i composicions imposades a tots els agermanats de Mallorca. La relació alfabètica per llinatges la tenim penjada a aquesta web. Les composicions, en realitat multes, s’imposen a cada un segons les qualitats de les culpes i facultats de llurs béns. Un estudi quantitatiu de les mateixes la publicarem amb el títol “La repressió dels agermanats” a la revista Mayurqa núm. 26 (2000), pp. 57-71.
El 1978 a la revista Fontes Rerum Balearium, vol. II núm. 3, pp. 613-634 publicarem “Documentos sobre la Germanía de Mallorca” a partir de Lletres Missives, cartes enviades o rebudes pels Jurats de la ciutat i del Regne. Són interessants les enviades als consellers de Barcelona sobre la falsedat dels rumors que corrien a aquella ciutat sobre els agermanats i els demanen que no permetin una armada que preparava Francesc Burgues, procurador reial i castellà de Santueri.
Vaig llegir amb estupor que es presentava un documental sobre la Germania i que es de deia que havia estat una revolta dels obrers contra els burgesos. No donava crèdit a tanta ignorància parlant del segle XVI. També he vist que persones que no han investigat res ni han llegit el que s’ha publicat sobre la Germania, que fan múltiples intervencions públiques i se’ls dona premis, fan afirmacions tan peregrines com que la Germania fou un aixecament dels sectors més humils de la societat, de les capes baixes, i altres han dit que els agermanats eren jornalers contra propietaris. La majoria dels agermanats eren propietaris o bé agraris o menestrals autònoms, no jornalers. No falten mercaders i notaris entre els agermanats. N’hi havia que eren propietaris de possessions com el felanitxer Jaume Artigues a qui imposaren una multa de mil lliures. A Partir de les Informacions Judicials on es dona el valor dels béns dels agermanats i no agermanats, calcularem que a la Part Forana la mitja general de riquesa per propietari era de 109 lliures, la dels agermanats de 100,5 i dels no agermanats de 145 lliures. No cal dir que hi havia molts més agermanats que mascarats. A alguns municipis la riquesa mitja dels agermanats era superior a la mitja general: 219 lliures a Sóller, 224 a Bunyola, 193 a Deià, 195 a Llucmajor, 156 a Porreres. Eren pobres, no posseïen béns, un 7,7 % dels agermanats i un 16 % dels no agermanats (Una Sociedad del Antiguo Régimen, vol. II, 1988, p. 901). Els agermanats de la ciutat eren dues vegades més rics que els de la Part Forana. Als agermanats els imposaren una composició o multa en relació als seus béns i culpes, els de Sóller, que eren els més rics, hagueren de pagar 16.725 lliures, els de Felanitx 3.989, els de Llucmajor 12.374. Els agermanats no feren mai cap reivindicació laboral, no eren obrers ni jornalers. Reivindicaven que la valoració dels béns es fes de manera justa a l’hora de pagar les talles semblant al IBI actual, la contribució, executant la sentència arbitral de Ferran el Catòlic de 1512 ordenant fer uns Estims on es valorés de forma justa els béns de cadascú que servís de base per pagar les talles. Els estaments superiors de ciutat, que controlaven el govern, s’hi oposaven i això que els cavallers no pagaven excepte en casos de necessitats defensives especials, ja que feien pagar menys als seus amics i si no pagaven no passava res. Els agermanats volien suprimir el deute públic que obligava a pagar imposts indirectes sobre el consum per poder satisfer els interessos del deute, però els estaments superiors de ciutat tenien títols de deute públic (censals) que donaven uns bons interessos i no volien perdre el negoci, malgrat molts estaven en mans de catalans fins al regnat de Felip II.
Enguany s’han publicat un grapat de llibres sobre la Germania que no aporten res de nou. Molts d’autors en el passat havien investigat la Germania, des de Quadrado fins a Josep Juan Vidal. Jo a la meva tesi tinc un capítol on faig una síntesi publicada a Una Sociedad del Antiguo Régimen. Felanitx y Mallorca en el siglo XVI al vol. II (1988), pp. 895-919. També havia tractat la Germania a la Història de Manacor. El segle XVI, de la que som coautor amb Ramon Rosselló (1991) a les pp. 143-150 i 160-164. El 1974 havia transcrit el Llibre de lletres certificatòries la Germania (AH-4806) que té dues parts. A una primera hi ha cartes i crides del virrey Gurrea des dels preparatius a Eivissa fins després de la reducció de la ciutat. Hi ha relació de fets, intimidacions a rendicions i crides. A més va inserir la provisió de Carles V del 14-10-1521 prohibint fer germanies i ordenat obeir a Gurrea a la intimidació que fa als de Pollença el 24-10-1522. A una crida fa a saber la provisió del rei del 24-1-1523 comunicant que no ha admès les raons ni les claus d’or que li presentava un missatger dels agermanats i exigeix obediència. Sols hi ha dues cartes que no signa Gurrea però que van dirigides a ell, una del vicari de Sa Pobla que enviat com a missatger fou apressat pels agermanats a Muro i que des del campanar va veure la batalla de Sa Marjal, i l’altra d’Onofre Ferrandell on li diu que els habitadors del poble de Felanitx estan promptes a obeir al rei i al virrei. Encara que el contingut de la majoria de les cartes de Gurrea no és del tot desconegut crec que seria interessant publicar les cartes íntegres per veure la relació dels fets que fa el virrei i veure com escrivien a l’època, tasca a la que estic dedicat en aquest moment. N’Eulàlia Duran a Les Germanies als Països Catalans (1982) publica tres d’aquestes cartes. Abans de venir amb l’armada, des d’Eivissa el virrei atorga guiatges a algunes persones per poder sortir de Mallorca i no ser detingudes per qualsevol cas o crim exceptuat crim de lesa majestat, heretgia o falsificador de moneda. Dona guiatge a dos felanitxers: Antoni Oliver, fill de Pere Oliver, i Antoni Abrines, fill de Salvador Abrines. A les Informacions Judicials sobre Felanitx es diu que Antoni Oliver, fill de Pere, vingué amb l’armada (núm. 252) i que Antoni Abrines de Salvador, bo i feel, era fora la terra i vingué amb don Ramon Carroç (núm. 297). El 7 de març de 1523 es va rendir la ciutat però sembla que no tot estava pacificat, ja que el 4 de juliol Gurrea parteix del castell de Bellver per anar a pacificar Manacor. El 16 de juliol Gurrea ordenava als batles forans que s’apropiïn de totes les escriptures i cartes referents a la Germania, realitzades des de la primera commoció fins a la reducció, i que les hi enviïn ràpidament. Aquesta documentació requisada ha desaparegut. La segona part de les Lletres Certificatòries són les relacions de penes i composicions imposades a tots els agermanats de Mallorca. La relació alfabètica per llinatges la tenim penjada a la nostra web llinatgesdemallorca.com a l’apartat del segle XVI. Les composicions, en realitat multes, s’imposen a cada un segons les qualitats de les culpes i facultats de llurs béns. Un estudi quantitatiu de les mateixes la publicarem amb el títol “La repressió dels agermanats” a la revista Mayurqa núm. 26 (2000), pp. 57-71.
El 1978 a la revista Fontes Rerum Balearium, vol. II núm. 3, pp. 613-634 publicarem “Documentos sobre la Germanía de Mallorca” a partir de Lletres Missives, cartes enviades o rebudes pels Jurats de la ciutat i del Regne. Són interessants les enviades als consellers de Barcelona sobre la falsedat dels rumors que corrien a aquella ciutat sobre els agermanats i els demanen que no permetin una armada que preparava Francesc Burgues, procurador reial i castellà de Santueri.
Als programes de festes de Sant Agustí publicarem “Joanot Colom era felanitxer” (1991) i “En Joanot Colom no era solleric” (1996). Allà donarem a conèixer els testaments d’un germà i una germana de Joanot Colom que demostren que Joanot i Francesc Colom eren felanitxers. L’amic Joan Miralles afirmà que Joanot Colom era de Sóller (Afers, XI, 1996), després de parlar amb mi rectificà als Vuitè Col·loqui d’Estudis Catalans de Nord-Amèrica de 1995 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Vaig publicar “Unes notes sobre Joanot Colom” al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana núm. 55 (1999), pp. 363-364, on donam a conèixer matrimonis de Joanot i de Francesc.
Bartomeu Mestre demanava si algú sap on era la casa de Joanot Colom dient que fa 90 anys una tradició oral la indicava. Jo no tinc molta confiança en las tradicions orals. Quan jo era nin i anava a fora vila amb carro amb el meu padrí, al passar per Son Colom me deia “aquí va néixer Cristóbal Colón”. Sabem que Cristóbal Colón no va néixer a Mallorca i que a aquella casa tampoc hi va poder néixer Joanot Colom. Fins el 1514 en que va ser adquirida per un Colom es deia Son Massanet i Son Colom de Sa Mola es deia Les Coves.
L’origen de Joanot Colom, instador de les Germanies, el tractarem a un article, “Joanot Colom era felanitxer”, publicat al programa de Festes de Sant Agustí del 1991 (Felanitx), on donarem a conèixer el testament del 1512 de la seva germana Bernadina, resident a Felanitx al igual que la majoria de membres de la família: la mare Antonina, vda. d’Antoni Colom, el germà Antoni i dues germanes més. El testament del germà Antoni, casar amb Antonina, del 1522 confirma que es tracta d’una família resident a Felanitx, tenia un fill Joan i 6 filles (ARM, P. 6320, f. 193). El 1512 a la talla de ciutat trobam a Joanot Colom, barrater, a l’illa de mossèn Joanot de Pachs, a la parròquia de Sant Nicolau (ARM, AH-3015). L’11-10-1518 feia testament Francina, muller de Joanot Colom, barrater (ARM, P. M-496, f. 96). A l’Arxiu Diocessà a la sèria “Concessos” hem trobat dues llicències per casar de Joanot Colom, que ja era viudo. El 29-11-1518 trobam el concés de Joanot Colom, vdo., i Francina, donze lla, filla de Joan Miralles. S’havien de casar a Sant Jaume (ADM, Concessos, Vol. XI). El matrimoni de Joanot Colom amb Francina Miralles duraria poc. El 17-9-1520 es donava concés a Joanot Colom, viudo, per casar amb Margarita, donzella, filla d’Antoni Arbona de Sóller. El 1523 a les informacions sobre els adictes a la Germania, a ciutat a l’illa de Mn. Nicolau de Quint, parròquia de Sant Nicolau, trobam a Joanot Colom, barrater, instador i cap de tota la Germania. És difícil identificar la ubicació de les illetes ja que els noms han canviat moltes vegades i no es donava els noms del carrers. Als Estims de 1576 hi ha 11 propietaris de cases de llinatge Pachs, dos d’ells donen nom a illetes, Nicolau de Pachs i Pere de Pachs de Felanitx, devers la plaça del Mercat, darrera Sant Nicolau, una d’elles, la de Pere, seria més tard Can Berga i després Palau de Justícia, mentre que la de Nicolau donaria al carrer Verí. Molta gent creu que la casa de Joanot Colom estava a la plaça del Rosari, antiga de Sant Nicolau Vell, als Estims hi ha la illeta de Sant Nicolau Vell on trobam 4 barreters i alguns paraires, per Diego Zaforteza és un error, allà hi havia un solar procedent de la demolició de la casa de Joan Crespí, primer instador de la Germania, i considera que estava a la plaça de Verí, avui anomenada F. Chopin, davant Sant Nicolau. Fa anys hi havia un solar d’una casa derruïda on la Caixa Postal va construir la seva seu, pensava si allà hi havia hagut la casa de Joanot. Però si la casa estava a la illeta de Nicolau de Quint i el Ramon Quint de 1576 era descendent seu, la illeta donava a la baixada de Sant Domingo que dona a la plaça del Rosari però seria la illeta anterior que per l’altra banda dona al carrer Quint.
Més difícil és esbrinar on era la casa on va néixer Joanot a Felanitx. El padrí era Antoni Colom, major, fou batle el 1476 i morí abans del 1513. El pare Antoni Colom, menor, casat amb Antonina, fou jurat el 1514, el 1459 establia una casa a Felanitx, confrontant amb la casa del seu pare Antoni Colom, per dues quarteres de blat (ARM, P., G-99, f. 265). El 1472 casava la seva filla Antonina amb Bartomeu Sagrera, aporta un dot de 40 ll. que el receptor li augmenta en 10 per la seva virginitat (ARM, P. A. Font, f. 44v-45). Altra filla Bartomeva casà amb Miquel Bordoy. Dos fills ferien un aprenentatge a ciutat, Joanot com a barrater i Francesc com a paraire, es quedarien a viure a ciutat, participaren a la Germania i foren condemnats a mort amb segrest dels seus béns. El fill Antoni quedà a Felanitx, fou síndic clavari de la Germania, capità a les batalles, reclús i mort a ciutat junt amb el seu fill Joan, tenia els béns segrestrats valorats en 200 lliures. Altres agermanats felanitxers als que segrestaren els béns foren: Antoni Colom de Guillem, Antoni Colom àlies Moro, Joan Colom menor i Rafel Colom. Sembla que cap d’ells pogué transmetre una casa a un descendent, a no ser que fossin composats després i pagant una multa recuperar una casa. Els inventaris no solen donar la situació de les cases. El 1597 moria Antoni Colom amb casa al carrer de la Mar. Joan Colom de Gabriel, de la possessió La Cova, el 1689 deixa al fill Gabriel les cases de la vila. A l’inventari de Miquel Colom d’Antoni el 1627 consten unes cases al carrer Abeurador. Als Estims de 1685 tenen cases amb corral a Felanitx: – Joan Colom, major, a una illeta junt a l’Abeurador. – Miquel Colom, major, al carrer de l’Abeurador. – Miquel Colom, menor, al carrer de l’Abeurador. Per la documentació no podem saber on era la casa on va néixer Joanot Colom.
Per reprimir als agermanats vingué de la península una esquadra de 4 galeres i 13 naus comandada per don Juan de Velasco que recollí a Eivissa al virrei Gurrea i als cavallers i ciutadans mallorquins que s’havien refugiat allà. Formarien un exèrcit de dos mil a dos mil cinc-cents homes que desembarcaria a Alcúdia el 13 d’0ctubre de 1522. Gurrea envia un edicte a Pollença demanant obediència, al no fer-li cas ordenar cremar l’església on s’havien refugiat dones i nins, hi hagué de 200 a 400 morts (segons fonts). Els agermanats perderen dues batalles, una prop de Muro, on tingueren mil morts,i altra al Rafal Garcés, entre Inca i Sencelles, amb 500 morts. Després de cada batalla i cada avanç, Gurrea penjava els presoners, en un sol dia en penjà 40 a Inca i 70 a Binissalem. El virrei nomenà a Onofre Ferrandell batle de Felanitx, aquest bravejava d’haver reduït els agermanats felanitxers però el mataren. Molts prestaran obediència a Gurrea, però els més radicals es faran forts a ciutat fins que, per fam i pesta, es rendiran el 7 de març de 1523. Els agermanats enviaren uns ambaixadors a Carles V per justificar la revolta i lliurar-li les claus de la ciutat, però no les va voler rebre ni els va voler escoltar i tornaren amb una carta per Gurrea, en la que sense saber-ho portaven la seva sentència de mort.
La Germania fou una revolta anti-fiscal. No sols els nobles tenien exempcions fiscals sinó que molts de membres dels estaments superiors que controlaven el govern no pagaven els impostos que devien. Al segle XV els síndics forans exposen al rei que a la ciutat hi havia 5.000 veïns (caps de casa) i sols 1.800 pagaven les talles (impost sobre el patrimoni com ara l’IBI). Molts de ciutadans que tenien bens a la part forana no contribuïen a les talles de les viles per les possessions que hi tenien, al·legant que pagaven a la ciutat però tampoc pagaven a la ciutat pels bens de les viles. Els agermanats cridaven “visca el Rey y qui deu que pach”, perquè molts devien, no pagaven i no passava res. La distribució de les talles no es feia per justa estimació dels bens sinó a arbitri dels estimadors, pel que “molts richs no pagaven y els pobres eren agraviats”. El rei Ferran el 1512 donà una sentència arbitral ordenant que es fessin un Estims valorant les propietats i que els compartiments es fessin segons els bens de cada propietari. El 1521 encara no s’havia fet i el 12-10-1521 Joanot Colom, junt amb Mn. Jordi Moranta i Pau Casesnoves, demanaven als jurats que fos executada fent estimació dels béns immobles. Fins el 1576 no es començaran els Estims.
Un tercer factor era el deute públic que gravitava sobre la Universitat del Regne. Quan la Universitat no tenia diners per cobrir les necessitats, especialment els anys de dèficit blader, recorria al encarregament de censals consignatius, préstecs de capital per particulars pels que calia pagar unes pensions (interessos) anuals. Bona part d’aquests censals estava en mans de catalans i el pagament de les pensions ocasionava despeses i sortida de moneda del regne. El 1405 la Universitat no pogué pagar els interessos del deute i arribà a un compromís amb els creditors, el Contracte Sant, pel que es consignaven tots els ingressos procedents d’impostos indirectes al pagament dels interessos i a la amortització del Deute Públic. El interès anual dels censals sumava 28.000 lliures el 1394 i el 1515 arribava a les 44.000. Amb una lliura es podien comprar dues ovelles al XVI. El 90 % dels ingressos ordinaris es destinaven al pagament de les pensions dels censals. Els agermanats volien la redempció total dels censals, la quitació, ja que implicava la desaparició d’una sèrie d’impostos indirectes com la molitja, el quint del vi, la sisa de les carns, el segell de les robes i el dret de la gabella de la sal. Pretenien tornar el capital als creditors sense pagar les pensions pendents i després diran que el que s’havia pagar superava el muntant del capital. Els agermanats suprimiran els impostos indirectes però després de vençuda la Germania es tornaran a posar.
L’home fort del moviment agermanat serà el instador, càrrec que tindran Joan Crespí i Joanot Colom. No era un càrrec nou, s’han havien anomenat abans per instar als que no complien les seves obligacions fiscals, obligant-los a pagar el deute i fins i tot expropiant-los. També s’anomenen instadors als pobles.
Durant la Germania s’havia obligat a contribuir a les talles de les viles als ciutadans per les possessions que hi tenien, y després de la reducció de la Germania no es va donar cap passa enrere. No es va aconseguir abolir cap impost indirecte, sinó que el 1525 s’imposaren tal quantitat de drets i victigals, 23 en total, que superaren als establerts al Contracte Sant. Durant el regnat de Felip II els censals que estaven en mans de catalans passen a mans de mallorquins, no sols particulars, també d’institucions eclesiàstiques com convents.
Hi que diu que els agermanats pretenien que els nobles paguessin impostos. No es cert. Serà amb la Nova Planta quan s’obligarà als nobles pagar les talles segons el seu patrimoni, mentre que a Castella el nobles seguiran sense pagar i els no nobles pagaran impostos indirectes (l’alcabala).
El deute públic continuarà fins que se crea l’estat espanyol els anys 1833-35. Fins aquell moment la fiscalitat era diferent a cada regne i es crea un estat centralitzat amb els mateixos impostos per tots. El 1835 la fiscalitat l’assumeix l’estat i va assumir el deute de l’antic Regne de Mallorca contra el que havien lluitat els agermanats.
Publicat als setmanaris Felanitx (26-2-2021), Porreres (març 2021) i Cent per Cent (Manacor).
A partir de las licencias para casarse vemos los relatos de los soldados solteros o viudos que siendo inmigrantes desean casarse en Mallorca y de los que fallecen fuera cuando la viuda quiere casarse y los camaradas relatan las circunstancias de su muerte. Vemos las levas de soldados que se levantan en Mallorca para ir a luchar fuera de la isla.
Palabras clave: soldados, corsarios, inmigrantes, Guerra de los Treinta Años, sublevación de Cataluña.
RESUM
A partir dels Concessos matrimonials veiem els relats dels soldats fadrins i viudos que essent immigrants es volen casar a Mallorca i els soldats mallorquins que moren fora quan la viuda es vol casar i els camarades relaten les circumstàncies de la seva mort. També veim les lleves de soldats que s’aixequen a a Mallorca per anar a lluitar fora de l’illa.
Paraules clau: soldats, corsaris, immigrants, Guerra dels Trenta Anys, sublevació de Catalunya.
ABSTRACT
We report the stories of single or widow soldiers, from marriage licenses, who, being immigrants, want to get married in Majorca. We also report cases of soldiers that died overseas when the widow want to get married and companions relate the circumstances of their death. We also report data of impressment of soldiers who go to the wars outside the island of Mallorca.
Keywords: soldiers, corsairs, immigrants, Thirty Years’ War, uprising in Catalonia.
Font: Arxiu Municipal de Manacor núm. 544, VII volums més altres d’apèndixs fins arribar als 17.
L’Amillarament de 1865 recull les propietats amb el seu valor i l’extensió si es tracta de terres, ordenades pel llinatge del propietari. Ens dona el valor de cada tanca o sementer amb la seva extensió i el seu valor segons la classe i el conreu. Fins i tot dona el número d’arbres. El marquès de la Torre, sr. Truyols, que tenia 4.439 quarterades tenia 1.369 arbres. El primer volum pel seu mal estat de conservació no es pot consultar. Oferim un llistat alfabètic dels propietaris de possessions i d’alguns dels trossos més grossos. Algun propietari tenia molts de trossos petits, com és el cas del propietari 1569, Jeroni Mesquida, Roma, que tenia 56 trossos que sumaven 184 quarterades. D’algun dona propietats no immobles, com és el cas del propietari 1552, Lluís Ladaria, que tenia una mula. Es dona números dels plànols i seccions per situar les finques que farien referència al parcel·lari d’Alcàntara Peña de 1859 que es pot consultar a Internet. Els anys posteriors a 1865 s’hi afegeixen traspassos a altres propietaris. La reforma i depuració de l’Amirallament no es va fer fins el 1944.
