Llinatges

Número de fills per persona al XVII

VII Jornades d’Estudis Històrics Locals de Felanitx. Amics dels Clossos, 2016.

Per fer un estudi demogràfic realitzarem una reconstrucció de totes les famílies de Felanitx entre 1566 i 1650, segons el mètode proposat per Fleury y Henry (1965). Elaborarem fitxes de família a partir dels llibres de matrimonis, batejos i defuncions, que completarem amb protocols notarials (Vaquer, 1983). Publicarem els resultats al primer volum de la nostra tesi (VAQUER, 1987). Després l’hem ampliada fins el 1704. Hem publicats els resultats de l’edat al matrimoni (VAQUER, 2025a) i l’esperança de vida a la segona meitat del XVII (VAQUER, 2025b). Les fixes de família estan petjades a la web llinatgesdemallorca.com i es pot veure l’edat al matrimoni i a la defunció i els fills que tenen. Hem penjat uns llistats que permet veure la duració del matrimoni i el número de fills de cada persona, comptabilitzant els diversos matrimonis.

La majoria de gent es casava. En el període 1651-1704 els que morien fadrins després dels 40 anys sols eren un 2,3 % dels homes (32 enfront de 1.322 que es casen) i el 1,74 % de les dones (20 enfront de 1.128 que es casen). A Sant Joan al segle XVIII el celibat definitiu de les dones era del 1,38 % i els dels homes del 2,35 % (Gimeno, 1988). Algunes dones fadrines tenien algun fill, després d’un embaràs ocult abandonaven l’infant que era batiat i portat a l’Hospital General. Al període 1651-1566 a Felanitx són batiats 71 trobats, al període 1566-1645 foren 73. Els expòsits representaven entorn a l’1 % del total de batejos (Vaquer, 1987: 117).

Al quadre 1 podem veure el número de matrimonis del homes, més del 76 % tenen un sol matrimoni i els que en tenen més no tenen fills de tots. Sols hem tingut en compte aquells dels que coneixem quan es casen i quan es moren, per això n’hi més dels període 1566-1650 perquè els del segon període molts moren després del 1704.

Quadre núm. 1

Número de matrimonis per Home

Homes	1566-1650		1651-1704
Núm. Matr	Número	Percentatge	Número	Percentatge
1	891	75,8	664	78,3
2	215	18,3	165	19,5
3	62	5,3	14	1,7
4	5	0,4	5	0,60
5	1	0,09
7	1	0,09
	1175		848

Més del 76 % dels homes tenen un sol matrimoni, el 19 % en tenen dos. Si tenim en compte tots els matrimonis, no sols aquells en que coneixem la dada del matrimoni i de defunció, al període 1566-1650 d’un total de 2.555 matrimonis en un 28,42 % intervenen viudos, en un 20 % l’home és viudo, en un 2,74 % ho és la dona i en un 5,6 % ho són els dos. Les dones al període 1650-1704, d’un total de 1110, el 95 % sols es casen un vegada, 51 tenen dos matrimonis, 2 en tenen 3 i una dona en té 4.

Al quadre 2 podem veure el número de fills dels homes relacionat als anys transcorreguts entre el matrimoni i la defunció.

Quadre núm. 2

Número de fills des homes segons la duració del matrimomi

Homes	1566-1650			1651-1704
Anys Matrimoni i Defunció	Número d’homes	Mitja fills	Núm. Matr.	Núm. Homes	Mitja fills	Núm Matr.
De 0 a 3	44	0,95	0,95	32	0,93	1,06
De 4 a 7	22	2,59	1,12	38	1,87	1
De 8 a 11	66	3,16	1,18	42	3,71	1,09
De 12 a 15	58	4,36	1,31	44	4,16	1,29
De 16 a 19	82	5,4	1,2	42	5,47	1,17
De 20 a 23	82	5,52	1,14	42	6,14	1,33
Ded 24 a 27	73	6,42	1,21	42	6,21	1,4
De 28 a 31	118	6,5	1,35	31	6,06	1,48
De 32 a 35	93	7,9	1,26	27	7,44	1,4
De 36 a 39	97	7,28	1,4	25	6,96	1,44
De 40 a 43	95	9,33	1,43	21	7,28	1,4
De 44 a 47	89	7,06	1,38	18	8,05	1,42
De 48 a 51	77	8,13	1,51	9	7,22	1,33
De 52 a 55	79	7,38	1,33	6		1,33
De 56 a 59	29	8,24	1,48
De 60 a 63	23	8,48	1,68
De 64 a 77	12	11,33	1,71
	1139	6,2	1,3	424	5,12
Més altres				866	5,17	1,26

Era normal tenir un fill cada dos anys, no es tenia abans perquè durant la lactància sols ser estèril. Al període 1566-1650 els homes, tenien una mitja de 6,2 fills, els que vivien entre 0 i 4 anys des del matrimoni tenien 0,95 fills, els que vivien entre 12 i 15 en tenien 4,3, els que vivien més de 64 anys en tenien 11,3. El que en té més en té 19. Les famílies completes, aquelles en que la unió matrimonial se romp després d’haver arribat les dones als 45 anys, considerat límit de la fecunditat, tenen una mitja de 7,4 fills i el conjunt una mitja de 4 fills per matrimoni. Els matrimonis dels rics tenen una mitja de 5 fills i les més pobres de 4, però els matrimonis dels rics duraven 13 anys i els dels pobres 11.

Al període 1651-1704 de 424, dels que coneixem els anys del matrimoni i de la defunció, la mitja de fills és de 5,1, els que vivien menys de 4 anys des del matrimoni tenien un fill, entre 12 i 15 en tenien 4,16, i el que vivien més de 48 anys en tenien 7,22. Però de molts no coneixem l’edat de defunció per morir després del 1704, en que tallam la nostra reconstrucció o per no haver pogut dilucidar-la als homònims, però a 866 casos en que no coneixem la duració del matrimoni la mitja de fills és de 5,17, no molt distants d’aquells en que la coneixem. Al quadre no veiem aquells que tenen un matrimoni que durà més de 56 anys però a aquestes edats no es tenen fills. A Sant Joan al segle XVIII les mares tenien el darrer fill a una mitja de 40,5 anys (Gimeno, 1988).

Quadre núm.3

Número de fills de les dones segons la duració del matrimoni

Dones	1566-1650			1651-1704
Anys Matrimoni i Defunció	Número de dones	Mitja fills	Núm, Matr,	Núm. Dones	Mitja fills	Núm Matr.
De 0 a 3	69	1,06	1	93	1,3	0,99
De 4 a 7	64	2,07	1	73	2	1,01
De 8 a 11	59	3,11	1,03	69	3,3	1,01
De 12 a 15	71	4,22	1,04	67	4,3	1,09
De 16 a 19	58	5	1,1	49	5,4	1,04
Dfe 20 a 23	61	5,27	1,1	39	5,6	1,05
Ded 24 a 27	56	5,17	1,06	43	5,8	1,1
De 28 a 31	60	5,58	1,11	35	5,8	1,1
De 32 a 35	61	5,44	1,26	32	5,8	1
De 36 a 39	75	5,73	1,09	23	5,8	1,04
De 40 a 43	92	5,93	1,1	22	5,9	1,18
De 44 a 47	90	6,7	1,06	15	5,8	1,3
De 48 a 51	76	7	1,11	10	5	1
De 52 a 55	67	6,85	1,11	3	5,3	1,66
De 56 a 59	37	6,08	1,12			1
De 60 a 63	26	7,3	1,1			1
De 64 a 77	13	6,71	1			1
	1035	5,16		573	4
Més altres	396	4,85		539	4,7
Total	1431			1112	4,3

Les dones, al període 1651-1704, com podem veure al quadre núm. 3, tenen una mitja de 4 fills aquelles en que coneixem la duració del matrimoni, i altres 4,7, en conjunt 4,3. Les dones que arriben als 45 anys tenen una mitja de 5,3 fills, d’elles un 10 % no tenen cap fill i un 39 % en tenen 7 o més, el 50 % en té entre 1 i 6. La que en té més en té 16. Al període 1566-1650 les dones tenen una mitja d’uns 5 fills i casaven a una mitja de 19-20 anys, i després de 1650 la mitja és de 21 anys. Al retardar l’edat al matrimoni és té un fill menys. Normalment al any del matrimoni es tenia un fill i després un cada dos anys. El 1566-1650 les dones que arriben als 45 anys tenen una mitja de 6,18 fills, un 47 % en tenen més de 7, un 3 % no en tenen cap.

Quadre núm. 4. Número de fills 1566-1651

Núm. Fills	Núm. Homes	Percentatge	Núm. Dones	Percentatge
0	55	4,7	66	4,58
1	66	5,6	141	9,8
2	83	7,1	132	9,17
3	81	6,9	161	11,18
4	90	7,7	150	10,42
5	116	9,9	160	11,11
6	139	11,9	155	10,76
7	136	11,6	155	10,76
8	113	9,6	113	7,85
9	102	8,7	93	6,46
10	71	6	50	3,47
11	41	3,5	30	2,08
12	34	2,9	16	1,11
13	16	1,4	12	0,83
14	12	1	1	0,07
15	6	0,5	1	0,07
16	7	0,6	2	0,14
17			1	0,07
18			1	0,07
20-23	2	O,17
	1170		1440

El anys 1566-1650 un 4,58 % de les dones no tenen cap fill, percentage semblant al dels homes (4,7) i un 33 % en tenen més de 7. Els homes que tenen més de 7 fills són el 46%, més que les dones, perquè tenen més segons matrimonis.

A Felanitx les dones que vivien més de 44 anys tenien una mitja de 6,2 fills els anys 1566-1659 i 5,3 els anys 1651-1704. A Pedralba (València) eren 7,5 (Casey), al Beauvais (França) eren 8 fills (Goubert), i al XVI a Colyton (Anglaterra) eren 6,4 (Wrigley)

Quadre núm. 5. Número de fills 1651-1704


	1651-1704		1651-1704
Núm. Fills	Núm. Homes	Percentatge	Núm. Dones	Percentatge
0	48	5	112	10
1	81	8,5	134	11,9
2	73	7,7	114	10,2
3	93	9,8	125	11,1
4	186	19,5	130	11,6
5	81	8,5	113	10,1
6	90	9,5	99	8,8
7	91	9,6	94	8,4
8	86	9	77	6,9
9	53	5,6	62	5,5
10	32	3,4	28	2,5
11	8	0,8	14	1,2
12	15	1,6	5	0,4
13	5	0,5	13	1,2
14	5	0,5	1	0,1
15	1	0,1		0
16	1	0,1	1	0,1
17	2	0,2
18
19	1	0,1
	952		1122

Al període 1651-1704 veiem que el 10 % de les dones que es casen no tenen cap fill, en canvi els homes són el 5 %, tenen més de 7 fills el 31,5 % dels homes i el 26,3 % de les dones. Al periode 1651-1704 les dones tenen menys fills que els homes perqué moltes moren de part i la seva esperança de vida és menor, 23 anys al naixement, 29 pels homes. L’esperança de vida al primer matrimoni de les dones és de 26,6 anys, que moririen a una mitja de 48 anys. Coneixem l’edat de defunció de 451 dones que tenen una mitja de 40,7 anys, però coneixem la duració entre el matrimoni i la mort d’altres que si li sumam l’edat al matrimoni dona una mitja de 48 anys. Els homes que arriben a casar-se viven 31 anys més.

Al període 1651-1704 la mitja d’anys que vivien els homes entre el matrimoni i la mort era de 22 anys. Coneixem l’edat mitjana al matrimoni de 737 homes que era de 26 anys però sols l’edat de defunció de 347 d’ells que ho fan als 48,5 anys, però al període 1566-1650 coneixem la duració al matrimoni de 1.174 homes que és de 32 anys. Però al període de 1651 no coneixem la duració del matrimoni de tots els homes perquè molts moren després del 1704 i no sabem que passa amb els homònims, encara que coneixem tots els seus fills. El mateix passa amb les dones com podem veure al següent quadre:

Quadre núm. 6. Esperança de vida dels casats

Homes	Edat Matrimoni	Anys Matr.-Defunció	Edat Defunció
1566-1650	24	32	56
1651-1704	26	22 (30)	48 (56)
Dones
1566-1650	21	30	50
1651-1704	22,4	17,6 (27,5)	50

Podem afirmar que el període 1566-1650 les dones vivien 6 anys menys que els homes, però les dades de 1651 no són segures. Pels anys 1651 si 575 dones vivien 17,8 anys entre el matrimoni i la defunció, si tenim en compte que 500 que havien casat abans vivien 38,8 anys més, el conjunt viu 27,5 anys, i els homes si tenim en compte els que casen abans de 1651 i moren després viurien 30 anys.

Podem concluir al XVII, les dones, que tenien una esperança de vida al naixement de 23 anys, si arribaven a casar-se vivien uns 50 anys, una arriba al 100 després d’haver-se casat 81 anys abans. Els homes, que tenien una esperança al naixement de 29 anys, si arribaven a casar-se vivien 56 anys, dos arriben als 100 anys.

A Sant Joan al XVIII els homes casaven als 29 anys i les dones als 25, més tard que al XVII, i tenien una mitja de 4,28 fills per família (Gimeno, 1988)

Cal tenir en compte que la meitat dels fills morien abans del 15 anys a l’Antic Règim. No tenim llibres d’albats, morts abans de la primera comunió (que es feia als 11 anys) fins el final del XVII. Varem poder calcular la mortalitat dels albats a partir dels confirmats ja que el 1610 el bisbe va confirmar tots els menors de 14 anys i podem suposar que els que no es confirmen havien mort, i havien mort el 44,72 %. Els anys 1687-1698 de 321 albats, que moren abans dels 11 anys, un 61 % ho fan abans dels 2 anys. Entre 1571 i 1599 els testaments ens donen una mitja de 3,26 fills que sobreviuen al pare i n’havien tingut uns mitja de 5,7, i a la primera meitat del XVII són 2,94. Podem dir que als homes els sobrevivien 3 fills però n’hi ha que no els sobreviu cap. Segons Wrigley el 20 % de les parelles de l’Europa preindustrial no tenien hereus.

BIBLIOGRAFIA

Fleury, M.; Henry, L. (1965): Nouveau Manuel de dépoullement et d’explotation de l’ètat civil ancien. Institut National d’Etudes Démographiques. París.

Gimeno Broch, Celestino (1988): Sant Joan en el siglo XVIII. Estudio demográfico de una parroquia mallorquina. Resum tesis doctoral.

Vaquer, Onofre (1983): Testamentos y reconstrucción de familias. A Estudis Baleàrics vol. 2.

Vaquer, Onofre (1987): Una Sociedad del Antiguo Régimen. Felanitx y Mallorca en el siglo XVI. Mallorca.

Vaquer, Onofre (2025a): L’edat al matrimoni en la Mallorca del segle XVII. A www.academia.edu.

Vaquer, Onofre (2025b): L’esperança de vida a la Mallorca del segle XVII. A www.academia.edu.

Vaquer, Onofre: www.llinatgesdemallorca.com apartat Famílies de Felanitx.

FAMÍLIES DE FELANITX

INDEX

Famílies de Felanitx [artícle del Felanitx del 21-8-2025]

La reconstrucció de famílies

Estructura de les fitxes i abreviatures

Fitxes de família

– Famílies de Felanitx 1566-1650 (A-M)

– Famílies N-X (1566-1650)

– Famílies de Felanitx 1651-1704

Llistats duració del matrimoni i número de fills

– Llistat homes 1651-1704

– Llistat dones 1651-1704

L’edat al matrimoni en la Mallorca del segle XVII

L’esperança de vida a la Mallorca del segle XVII

Número de fills per persona

L’esperança de vida a la Mallorca del segle XVII

Life expectancy in 17th-century Mallorca

by Onofre Vaquer Bennasar

RESUM

Per una reconstrucció de famílies de la parròquia de Felanitx (Mallorca) hem
calculat l’esperança de vida a la segona meitat del XVII. La mortalitat és molt
alta els primers anys de vida, dels que moren abans dels 11 anys el 40 % ho
fan el primer anys. L’esperança de vida al naixement era de 23 anys per les
dones i 29 pels homes. Pero els que arriben a casar-se entre el matrimoni i la
defunció viven 31 anys els homes i 26,6 les dones.

Paraules clau: Esperança de vida, mortalitat, Felanitx (Mallorca), segle XVII.

ABSTRACT

We calculated the life expectancy in the second half of the 17th Century from
reconstruction of families in the parish of Felanitx (Mallorca). Mortality is very
high in the first years of life of those who die before the age of 11, 40% do so in
the first year. Life expectancy at birth was 23 years for women and 29 for men.
But those who get married between marriage and death live 31 years for men
and 26.6 for women.

Keywords: Life expectancy, mortality, Felanitx (Mallorca), 17th century.

Demografia XV-XVI

Famílies de Felanitx

Onofre Vaquer

Fa 50 anys començarem la reconstrucció de famílies de Felanitx entre 1566 i 1650 a partir dels llibres sacramentals complementada amb testaments. Publicarem els resultats al primer volum de la nostra tesi (Una Sociedad del Antiguo Régimen, 1987). Ara l’hem allargada fins el 1704. La microhistòria, com ha dit Carlo Ginzbug, ens permet reconstruir la quotidianitat de períodes històrics emprant casos específics per revelar estructures més amplies. L’edat al matrimoni de les dones de Felanitx a la primera meitat del XVII (19 anys) s’ha comparat amb les d’altres llocs i es cita a manuals d’Història universal.

Per la segona meitat del XVII hem pujat dos articles a Academia.edu, plataforma d’accés lliure:

1) L’esperança de vida a la Mallorca del segle XVII.

2) L’edat al matrimoni en la Mallorca del segle XVII.

L’esperança de vida al naixement era de 23 anys per les dones i 29 pels homes. Aquestes edats tant baixes eren degudes a la gran mortalitat infantil, però els que arriben a casar-se entre el matrimoni i la defunció viuen 31 anys els homes i 26 les dones. Les dones vivien menys perquè moltes morien de part. La mortalitat és molt alta els primers anys de vida, dels que moren abans dels 11 anys el 40 % ho fa el primer any.

La mitja de l’edat al matrimoni pels homes oscil·la per períodes entre els 25 anys (1651-1675), els 26,5 (1676-1700) i els 27 anys (1701-1706). Pels mateixos períodes l’edat de les dones oscil·la entre els21 anys, 22,5 i 21.

A la nostra web llinatgesdemallorca.com havíem penjat les fitxes de les famílies de Felanitx a les que faltaven dades com les de defunció de moltes persones i els nascuts al darrer decenni del XVII. Ara hem completat les fitxes i es poden consultar. Fullejant les fitxes es pot veure el bateig de les famílies amb els fills que tenen, els que moren i les edats a que es casen i moren. També es poden veure curiositats que apareixen als testaments.

Es podran veure uns llistats on en columnes s’observen les edats al matrimoni i a la defunció, el número de fills i el número de matrimonis de cada persona.

Publicat al Setmanari Felanitx el 21-08-2025.

La Germania i Joanot Colom

Onofre Vaquer

Amb motiu del 50 aniversari de l’acabament de la Germania s’han publicat una sèrie de llibres que no aporten res de nou i fins i tot diuen dois. Ara el catedràtic Josep Juan Vidal ha publicat “La Germania de Mallorca” (El Tall, 2023). Ell havia fet la tesina de llicenciatura sobre la Germania de la que havia publicat un resum al Boletín de la Cámara de Comercio núm. 681 Palma, 1974, pp. 141-188) i més tard publicà Els agermanats (Ajuntament de Palma, 1985). Relata cronològicament els fets de la Germania de manera acurada tenint en compte les fonts disponibles, algunes de les quals no havien estat consultades per altres autors i que es troben a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, la Real Academia de la Historia o l’Arxiu del Regne de València. Noto a faltar un llistat de la Bibliografia emprada en lloc de cites a peu de pàgina amb el poc clar obra citada. Si bé ha emprat les cartes de Gurrea de les Lletres certificatòries de la Germania, no cita que estan penjades íntegres a la meva web llinatgesdemallorca.com junt amb la relació completa dels agermanats i les penes imposades a cada un d’ells.

Dona dues notícies inèdites molt interessants. La primera les memòries del capità Enríquez de Guzmán, que amb les seves tropes anà a reforçar les que assetjaven la ciutat. S’atribueix haver pactat amb Joanot Colom, muy cuerdo y muy sabio señor, acordant la rendició a canvi de que el rei els escoltés per echar fuera el visorrey. Segons Guzmán l’emperador els va escoltar quan sempre s’havia dit que no. Entre els 6 ambaixadors agermanats que van a parlar amb l’emperador hi havia el paraire felanitxer Guillem Colom, cosí de Joanot, que era jurat a ciutat, l’únic jurat condemnat a mort.

L’altra notícia és que Joanot Colom havia treballat a València com aprenent a casa del barreter Jacob Ròtol. Vallés Borràs, a Estudios de Historia Moderna en homenaje a profesora Emilia Salvador (que va formar part del tribunal de la meva tesi doctoral), 2008, diu que la informació li va donar Vicent Giménez Chornet, un document sense catalogar de l’Arxiu del Regne de València. Transcriu part d’aquest document, que és una carta de Joanot Colom del 20-4-1521 a Miquel Àngel Ròtol, fill del seu mestre. Joanot li comunica la suspensió del virrei i li recorda la fraternitat evangèlica, propugnada per Joan Llorenç, i que havia conegut a València, diu que ni vosaltres ni nosaltres may ab discòrdies farem res de bé, car axí com per justícia, a hon hi ha justícia hi ha amor y bona germandat, ciutata y viles vénen a molta prosperació y augment, per lo contrari, tot regne divís serà destrohit; paraules són de Jesucrist, car és cert que aquell rey univewrsal, quan nasqué los àngels cantaren “Gloria in excelsis Deo et in terra pax hominibus bone voluntatis”. Y quant se absentà dels seus sancts apòstols, los dexà la sua pau hi·ls manà expresament que s’amassen los huns als altres. Axí [no complint els] preceptes y manaments de Jesucrist, may farem res de bo… pregant aquella immensa bondat de Jhesucrist nos done anteniment a tots hi·ns faça fer tals obres que sia laor i glòria sua y útil de les ànimes nostres per a [al bé y] al fi per lo que som creats.Al tom II de dits Estudios hi un article de Pablo Pérez i Sergio Urzainqui titulat “Testimonios de la Germanía de Mallorca: exiliados, mascarats y realistas en Valencia”. Parlen de les declaracions de 13 testimonis mascarats contra els ambaixadors agermanats. Rafel Nadal considera que Guillem Colom fou instigador de la mort de Joan Crespí (ARV, Gobernació, Litium núm. 3.473, any 1522, 2ª mano, f. 454).Qualcú hauria d’anar a València a investigar aquestes fonts.

Publicat al Setmanari Felanitx el 29-06-2023.

Llistats edat al matrimoni i defunció

Adjuntam una sèrie de llistats on es pot veure en varies columnes les diferents edats en que es casen diverses persones, l’edat en que es moren i el número de fills que tenen en diversos matrimonis. De molts no coneixem la data de defunció o bé perquè moren després de 1704 o perquè no l’hem trobada per tractar-se d’homònims o per errors en els llibres de difunts. D’algunes dones sabem quan moren si el vidu es casa poc mesos després del darrer part. Hem inclòs les persones que sabem el número de fills encara que no sapiguem la dada de defunció. Si el darrer fill hagut es posterior a 1700 encara podrien tenir més fills.

Llistat homes 1651-1704

Disponible en pdf.

Llistat dones 1651-1704

Disponible pròximament.

L’edat al matrimoni en la Mallorca del segle XVII

The age at marriage in Mallorca in the 17th century

by Onofre Vaquer Bennasar

RESUMEN

Habíamos realizado una reconstrucción de familias de la parroquia de Felanitx entre 1566 y 1650, ahora la hemos ampliado hasta 1706. Las fichas de familia pueden verse en la web llinatgesdemallorca.com. La edad media al matrimonio por períodos es para los hombres de 25 años (1651-75), 26,5 (1676-1700) y 27 años (1701-1706), y para las mujeres de 21, 22,5 y 21,5 años.

Palabras clave: Demografía, Mallorca, Edad al Matrimonio.

SUMMARY

We had made a reconstruction of families in the parish of Felanitx between 1566 and 1650, now we have extended it to 1706. The family records can be seen on the website llinatgesdemallorca.com. The average age at marriage by periods is 25 years (1651-75), 26,5 (1676-1700) and 27 years (1701-1706) for men, and 21, 22,5 and 21, for women.

Keywords: Demography, Majorca, Age at Marriage.

La reconstrucció de famílies

Estructura de les fitxes i abreviatures

A les fitxes de família hi posam en primer lloc el llinatge i nom del cap de família. A una segona línia es dona informació sobre aquesta persona: de o f. (fill de) va seguit del nom del pare, el malnom en cursiva, i la professió. També indicam si es viudo (vdo.), excepte si coneixem matrimonis anteriors. T. (testament) va seguit de la data en què feu testament i entre parèntesi la signatura del protocol notarial de l’Arxiu del Regne de Mallorca. + indica la dada de defunció que es coneix pels llibres de defunció o pel notari que l’anota sobre el testament. De vegades hi ha un dia de diferència entre la dada del llibre de defunció i la del notari, sovint un dia abans, el notari donaria el dia de defunció i el llibre de defuncions el de l’enterrament.

El signe * significa matrimoni, va seguit de la data, en qualque cas la del concés (Con.) o llicència per casar-se que sols ser uns dies abans, i el nom i llinatge de l’esposa, seguit del nom del pare. Si en el moment del matrimoni el pare és mort ho indicam: qu. (quondam). De vegades indicam l’import del dot que coneixem per testaments o reconeixements de dot. Si la coneixem donam la data del testament i de la defunció. Quan sabem que el cap de casa s’ha casat més d’una vegada dins la mateixa fitxa enumeram els distints matrimonis, cosa que no sempre es pot fer amb el homònims.

El signe $ indica que el matrimoni no apareix al llibre de matrimonis de Felanitx però es pot cercar a altres parròquies a través dels Concessos.

Després col·locam els fills. Darrera el nom donam la data de naixement entre parèntesi i l’any en què es casa, en el cas de les dones amb qui. Anant a la nova fitxa familiar trobarem més informació fins la defunció. De vegades donam l’edat al matrimoni entre parèntesi darrera el nom i la de defunció darrera la data. Els llibres de batejos comencen el 1566 i en falten els dels anys 1579 i 1590-1598. Això no ens permet conèixer tots els fills de les famílies, ja que era normal tenir un fill cada dos anys a les fitxes de família posam punts suspensius (…) per indicar que tindrien més fills. De l’any 1610 coneixem el llistat de confirmacions on s’anoten els nins nascuts des de 1596 (anterior visita del bisbe) vius, suposam que els que no es confirmen haurien mort abans, i ho feim constar (Conf. 1610) per veure quins viuen i quins haurien mort. També indicam els que viuen en el moment de fer testament el pare o la mare. En el cas dels homònims els llibres de defunció no permeten sempre identificar-los, en alguns casos donam la dada de defunció entre claudàtors [] o parèntesi quan la identificació no és segura.

En alguns casos indicam el valor dels béns del cap de casa en lliures (ll.) segons els cadastres de 1581, 1670 i 1685. En haver-hi molts d’homònims no podem anotar-los tots en alguns casos.

Famílies de Felanitx 1566-1651 (A-M)

Famílies de Felanitx 1566-1651 (N-X)

Famílies de Felanitx 1651-1704

Cartes de Gurrea

Onofre Vaquer

El 1974 havia transcrit el Llibre de lletres certificatòries la Germania (AH-4806) que té dues parts. A una primera hi ha cartes i crides del virrey Gurrea des dels preparatius a Eivissa fins després de la reducció de la ciutat. Hi ha relació de fets, intimidacions a rendicions i crides. A més va inserir la provisió de Carles V del 14-10-1521 prohibint fer germanies i ordenat obeir a Gurrea a la intimidació que fa als de Pollença el 24-10-1522. A una crida fa a saber la provisió del rei del 24-1-1523 comunicant que no ha admès les raons ni les claus d’or que li presentava un missatger dels agermanats i exigeix obediència. Sols hi ha dues cartes que no signa Gurrea però que van dirigides a ell, una del vicari de Sa Pobla que enviat com a missatger fou apressat pels agermanats a Muro i que des del campanar va veure la batalla de Sa Marjal, i l’altra d’Onofre Ferrandell on li diu que els habitadors del poble de Felanitx estan promptes a obeir al rei i al virrei. Encara que el contingut de la majoria de les cartes de Gurrea no és del tot desconegut crec que seria interessant publicar les cartes íntegres per veure la relació dels fets que fa el virrei i veure com escrivien a l’època, per això les inserim aquí. N’Eulàlia Duran a Les Germanies als Països Catalans (1982) publica tres d’aquestes cartes. Abans de venir amb l’armada, des d’Eivissa el virrei atorga guiatges a algunes persones per poder sortir de Mallorca i no ser detingudes per qualsevol cas o crim exceptuat crim de lesa majestat, heretgia o falsificador de moneda. El 7 de març de 1523 es va rendir la ciutat però sembla que no tot estava pacificat, ja que el 4 de juliol Gurrea parteix del castell de Bellver per anar a pacificar Manacor. El 16 de juliol Gurrea ordenava als batles forans que s’apropiïn de totes les escriptures i cartes referents a la Germania, realitzades des de la primera commoció fins a la reducció, i que les hi enviïn ràpidament. Aquesta documentació requisada ha desaparegut. La segona part de les Lletres Certificatòries són les relacions de penes i composicions imposades a tots els agermanats de Mallorca. La relació alfabètica per llinatges la tenim penjada a aquesta web. Les composicions, en realitat multes, s’imposen a cada un segons les qualitats de les culpes i facultats de llurs béns. Un estudi quantitatiu de les mateixes la publicarem amb el títol “La repressió dels agermanats” a la revista Mayurqa núm. 26 (2000), pp. 57-71.

El 1978 a la revista Fontes Rerum Balearium, vol. II núm. 3, pp. 613-634 publicarem “Documentos sobre la Germanía de Mallorca” a partir de Lletres Missives, cartes enviades o rebudes pels Jurats de la ciutat i del Regne. Són interessants les enviades als consellers de Barcelona sobre la falsedat dels rumors que corrien a aquella ciutat sobre els agermanats i els demanen que no permetin una armada que preparava Francesc Burgues, procurador reial i castellà de Santueri.

LES CARTES DE GURREA

1

1522, septembre, 29. Eivissa

Continue reading Cartes de Gurrea

Els agermanats

Onofre Vaquer

Vaig llegir amb estupor que es presentava un documental sobre la Germania i que es de deia que havia estat una revolta dels obrers contra els burgesos. No donava crèdit a tanta ignorància parlant del segle XVI. També he vist que persones que no han investigat res ni han llegit el que s’ha publicat sobre la Germania, que fan múltiples intervencions públiques i se’ls dona premis, fan afirmacions tan peregrines com que la Germania fou un aixecament dels sectors més humils de la societat, de les capes baixes, i altres han dit que els agermanats eren jornalers contra propietaris. La majoria dels agermanats eren propietaris o bé agraris o menestrals autònoms, no jornalers. No falten mercaders i notaris entre els agermanats. N’hi havia que eren propietaris de possessions com el felanitxer Jaume Artigues a qui imposaren una multa de mil lliures. A Partir de les Informacions Judicials on es dona el valor dels béns dels agermanats i no agermanats, calcularem que a la Part Forana la mitja general de riquesa per propietari era de 109 lliures, la dels agermanats de 100,5 i dels no agermanats de 145 lliures. No cal dir que hi havia molts més agermanats que mascarats. A alguns municipis la riquesa mitja dels agermanats era superior a la mitja general: 219 lliures a Sóller, 224 a Bunyola, 193 a Deià, 195 a Llucmajor, 156 a Porreres. Eren pobres, no posseïen béns, un 7,7 % dels agermanats i un 16 % dels no agermanats (Una Sociedad del Antiguo Régimen, vol. II, 1988, p. 901). Els agermanats de la ciutat eren dues vegades més rics que els de la Part Forana. Als agermanats els imposaren una composició o multa en relació als seus béns i culpes, els de Sóller, que eren els més rics, hagueren de pagar 16.725 lliures, els de Felanitx 3.989, els de Llucmajor 12.374. Els agermanats no feren mai cap reivindicació laboral, no eren obrers ni jornalers. Reivindicaven que la valoració dels béns es fes de manera justa a l’hora de pagar les talles semblant al IBI actual, la contribució, executant la sentència arbitral de Ferran el Catòlic de 1512 ordenant fer uns Estims on es valorés de forma justa els béns de cadascú que servís de base per pagar les talles. Els estaments superiors de ciutat, que controlaven el govern, s’hi oposaven i això que els cavallers no pagaven excepte en casos de necessitats defensives especials, ja que feien pagar menys als seus amics i si no pagaven no passava res. Els agermanats volien suprimir el deute públic que obligava a pagar imposts indirectes sobre el consum per poder satisfer els interessos del deute, però els estaments superiors de ciutat tenien títols de deute públic (censals) que donaven uns bons interessos i no volien perdre el negoci, malgrat molts estaven en mans de catalans fins al regnat de Felip II.

Publicat al Setmanari Felanitx el 20-01-2022.

La Germania de Mallorca

Onofre Vaquer

Enguany s’han publicat un grapat de llibres sobre la Germania que no aporten res de nou. Molts d’autors en el passat havien investigat la Germania, des de Quadrado fins a Josep Juan Vidal. Jo a la meva tesi tinc un capítol on faig una síntesi publicada a Una Sociedad del Antiguo Régimen. Felanitx y Mallorca en el siglo XVI al vol. II (1988), pp. 895-919. També havia tractat la Germania a la Història de Manacor. El segle XVI, de la que som coautor amb Ramon Rosselló (1991) a les pp. 143-150 i 160-164. El 1974 havia transcrit el Llibre de lletres certificatòries la Germania (AH-4806) que té dues parts. A una primera hi ha cartes i crides del virrey Gurrea des dels preparatius a Eivissa fins després de la reducció de la ciutat. Hi ha relació de fets, intimidacions a rendicions i crides. A més va inserir la provisió de Carles V del 14-10-1521 prohibint fer germanies i ordenat obeir a Gurrea a la intimidació que fa als de Pollença el 24-10-1522. A una crida fa a saber la provisió del rei del 24-1-1523 comunicant que no ha admès les raons ni les claus d’or que li presentava un missatger dels agermanats i exigeix obediència. Sols hi ha dues cartes que no signa Gurrea però que van dirigides a ell, una del vicari de Sa Pobla que enviat com a missatger fou apressat pels agermanats a Muro i que des del campanar va veure la batalla de Sa Marjal, i l’altra d’Onofre Ferrandell on li diu que els habitadors del poble de Felanitx estan promptes a obeir al rei i al virrei. Encara que el contingut de la majoria de les cartes de Gurrea no és del tot desconegut crec que seria interessant publicar les cartes íntegres per veure la relació dels fets que fa el virrei i veure com escrivien a l’època, tasca a la que estic dedicat en aquest moment. N’Eulàlia Duran a Les Germanies als Països Catalans (1982) publica tres d’aquestes cartes. Abans de venir amb l’armada, des d’Eivissa el virrei atorga guiatges a algunes persones per poder sortir de Mallorca i no ser detingudes per qualsevol cas o crim exceptuat crim de lesa majestat, heretgia o falsificador de moneda. Dona guiatge a dos felanitxers: Antoni Oliver, fill de Pere Oliver, i Antoni Abrines, fill de Salvador Abrines. A les Informacions Judicials sobre Felanitx es diu que Antoni Oliver, fill de Pere, vingué amb l’armada (núm. 252) i que Antoni Abrines de Salvador, bo i feel, era fora la terra i vingué amb don Ramon Carroç (núm. 297). El 7 de març de 1523 es va rendir la ciutat però sembla que no tot estava pacificat, ja que el 4 de juliol Gurrea parteix del castell de Bellver per anar a pacificar Manacor. El 16 de juliol Gurrea ordenava als batles forans que s’apropiïn de totes les escriptures i cartes referents a la Germania, realitzades des de la primera commoció fins a la reducció, i que les hi enviïn ràpidament. Aquesta documentació requisada ha desaparegut. La segona part de les Lletres Certificatòries són les relacions de penes i composicions imposades a tots els agermanats de Mallorca. La relació alfabètica per llinatges la tenim penjada a la nostra web llinatgesdemallorca.com a l’apartat del segle XVI. Les composicions, en realitat multes, s’imposen a cada un segons les qualitats de les culpes i facultats de llurs béns. Un estudi quantitatiu de les mateixes la publicarem amb el títol “La repressió dels agermanats” a la revista Mayurqa núm. 26 (2000), pp. 57-71.

Als programes de festes de Sant Agustí publicarem “Joanot Colom era felanitxer” (1991) i “En Joanot Colom no era solleric” (1996). Allà donarem a conèixer els testaments d’un germà i una germana de Joanot Colom que demostren que Joanot i Francesc Colom eren felanitxers. L’amic Joan Miralles afirmà que Joanot Colom era de Sóller (Afers, XI, 1996), després de parlar amb mi rectificà als Vuitè Col·loqui d’Estudis Catalans de Nord-Amèrica de 1995 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Vaig publicar “Unes notes sobre Joanot Colom” al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana núm. 55 (1999), pp. 363-364, on donam a conèixer matrimonis de Joanot i de Francesc.

Publicat al setmanari Felanitx el 16-12-2021.