Onofre Vaquer Bennasar
RESUMEN
A partir de las licencias para casarse vemos los relatos de los soldados solteros o viudos que siendo inmigrantes desean casarse en Mallorca y de los que fallecen fuera cuando la viuda quiere casarse y los camaradas relatan las circunstancias de su muerte. Vemos las levas de soldados que se levantan en Mallorca para ir a luchar fuera de la isla.
Palabras clave: soldados, corsarios, inmigrantes, Guerra de los Treinta Años, sublevación de Cataluña.
RESUM
A partir dels Concessos matrimonials veiem els relats dels soldats fadrins i viudos que essent immigrants es volen casar a Mallorca i els soldats mallorquins que moren fora quan la viuda es vol casar i els camarades relaten les circumstàncies de la seva mort. També veim les lleves de soldats que s’aixequen a a Mallorca per anar a lluitar fora de l’illa.
Paraules clau: soldats, corsaris, immigrants, Guerra dels Trenta Anys, sublevació de Catalunya.
ABSTRACT
We report the stories of single or widow soldiers, from marriage licenses, who, being immigrants, want to get married in Majorca. We also report cases of soldiers that died overseas when the widow want to get married and companions relate the circumstances of their death. We also report data of impressment of soldiers who go to the wars outside the island of Mallorca.
Keywords: soldiers, corsairs, immigrants, Thirty Years’ War, uprising in Catalonia.
Als Concessos matrimonials, llicències per a casar-se, trobam expedients de fadrinatge i de viduïtat en què fadrins relaten la seva vida i els amics dels difunts les circumstàncies de la seva mort. A través dels relats dels que surten de Mallorca com a soldats podem seguir els moviments dels exèrcits. Els mallorquins van amb les seves pròpies companyies a Nàpols, a Llombardia i a l’ocupació de les illes de Santa Margarida i Sant Honorat enfront de Niça. Les morts són sobretot per malalties però no falta qui mor en una batalla. També relaten les accions a Catalunya des de la revolta de 1640. Les accions corsàries contra naus franceses es relaten amb detall sobretot quan algú mor en combat. Es poden veure més extensament els relats de les morts dels soldats en aquest web, dins el segle XVII als apartats “Morts fora primera meitat segle XVII”. Seria molt farragós posar notes a peu de pàgina de cada notícia que es dona d’un soldat, més tenint en compte que els Concessos s’han de consultar en microfilm i no tenen número de foli. Si es vol més informació s’ha d’anar al web de llinatges, on els morts fora estan ordenats alfabèticament amb la data en què els testimonis fan les seves declaracions. Amb aquesta data es pot cercar al microfilm de Concessos.
Els Concessos mallorquins també donen informació sobre soldats de fora que arriben a Mallorca i volen casar-se. També al web els immigrants (Immigrants 166-1650) estan ordenats alfabèticament amb la data de les seves declaracions amb les que es pot cercar al microfilm de Concessos. El 1645 Marc Alba, de Valladolid, de 23 anys, relata que 11 anys enrere va partir amb el capità don Pedro Suasso i varen anar a Fuenterrabía i a Catalunya, i va ser presoner a França. El seu company Antonio Mendes, de Lisboa, diu que varen ser soldats d’un mateix terç a Catalunya, que era molt minyó i patge de geneta del capità don Pedro Montalvo, varen estar junts dos anys, varen caure presoners de França i varen estar 4 mesos a Toló i després se’n va anar a l’estat de Milà. Era normal que minyons de 12 anys s’enrolessin als exèrcits encara que al principi solien ser patges o criats d’oficials. Andrés de Arausa, d’Irlanda, va arribar a Espanya als 12 anys i es va posar a servir el rei en l’armada durant 6 anys, primer com a arcabusser i després com a mosqueter. Els minyons també servien com a grumets als galions de l’armada. El 1639 Bartolomé Vázquez, de Valladolid, i Francesc Carrero, de Granada, relaten que quan tenien 11 o 12 anys se’n varen anar amb els galions del duc de Máqueda on han servit 8 anys junts. Miquel Ferrer, de Bilbao, als 10 anys es va embarcar com a patge de nau a Cadis en l’armada d’Oquendo i varen anar a Menorca, quan es va cremar aquesta armada es va fer corsari i va casar a Mallorca el 1646. Soldats que trobem en els Concesos diuen que han estat a la campanya per alliberar Hondarribia ocupada pels francesos, seria entre el 19 d’agost i l’11 de setembre. També varen ser en la campanya per alliberar Salses de juliol de 1639 a gener de 1640.
Els immigrants que han estat soldats i es casen a Mallorca relaten on han servit. Francesc de Aranda, del regne de Toledo, que es casa el 1601, va ser soldat 7 anys a Nàpols. Melchor Quadra, de Pamplona, diu el 1642 que ha servit a la seva majestat a Fuenterrabía, Salses i Roses, on va morir la seva dona. Els hi havia que anaven a la guerra amb la seva dona o amb algun fill que anaven en la massa de gent que seguien els exèrcits, on hi havia venedors de viandes, prostitutes que feien de bugaderes (de 6 a 8 per cent soldats). Els flamencs Oliver Florit, Guillem Joseh, Pedro Clerguer i Jordi Joan, declaren el 1642 que es varen assentar junts en els galions per a servir a la seva majestat per mar i per terra, han servit a Tarragona i a Perpinyà. Juan del Val, de Saragossa diu el 1642 que fa 26 anys que serveix la seva majestat a Itàlia i a Flandes. L’alemany Guillem Fols declara el 1650 que va sortir de la seva terra als 9 anys i que ha servit 5 anys a Itàlia, dos a França i un a Espanya. Joan Pujol, de Carabanchel es va allistar soldat a Sevilla i va anar a Sardenya i a Sicília, on va estar 3 anys, després va ser a Milà on va ser ferit, passant a Menorca i a Mallorca. Juan González, de Mérida, diu que als 12 anys va anar a Andalusia on es va allistar soldat en la companyia de don Agustín de Vargas, on va estar 9 o 10 anys, fa dos anys amb el capità varen sortir d’Orà per a Cartagena, d’allí a Tarragona, varen embarcar en les galeres i varen venir a Mallorca. Joan Gaytán, de Móstoles, diu que 6 anys abans es va embarcar en els Alfacs en els galions i va venir a Mallorca, va tornar amb l’armada per estar a Perpinyà, Salses, Roses, Cotlliure i Tarragona per tornar a Mallorca. Altres immigrants relaten haver-se embarcat als Alfacs a l’esquadra de l’almirall Oquendo, l’anomenada esquadra de l’Oceà, que el 1637 va hivernar a Menorca i Mallorca durant 4 mesos i mig. Molts soldats allotjats als pobles varen desertar i es varen casar. El 1639 Juan Just, de Madrid, volia casar-se, el vicari de Sencelles declara que no podia anar a la ciutat perquè era soldat i el prendria la justícia, de la mateixa manera que alguns testimonis del seu fadrinatge, serien desertors de l’armada d’Oquendo.
Alguns havien estat soldats a Llombardia. Jaume Alexander Martínez, aragonès, va ser capturat pels francesos en el lloc de Casale de Montferrato, va ser captiu 9 mesos. Martí Ramírez, de Mérida, havia estat soldat d’Espanya a l’armada reial i va estar a Pernambuco (Brasil), va ser presa pels holandesos i l’armada de l’Oceà de Oquendo va evitar que prenguessin més territori. Pascual Traico, napolità, va servir a la seva majestat a la guerra a Tarragona, Cotlliure, Roses, el 1642 donant auxili a Perpinyà els francesos el varen matar d’una mosquetada i dues ganivetades, la seva dona Remigia Sauna el seguia. A Juan Serrano el varen treure soldat i va servir a Leucata, Hondarribia (3 mesos), Salses (7 mesos) i Catalunya.
A Mallorca eren homes d’armes tots els homes no impedits d’entre 17 i 60 anys que tenien l’obligació de defensar l’illa en cas d’invasió o desembarcament corsari. No formaven una tropa permanent, passaven certes revistes en diumenge i el capità els instruïa en el maneig de les armes. Cada home havia de portar les seves pròpies armes. El 1575 s’ordena la fabricació d’arcabussos per substituir les ballestes i els consells municipals subvencionaran la seva compra. No hi havia obligació de servir fora de l’illa. Les lleves de soldats per a anar fora tenien un caràcter voluntari, eren mercenaris que s’allistaven per la paga, desig de viatjar i aventures. A la península es capturaven homes a la força per enrolar-los com a soldats. El 1641 l’aragonès Pere Blai i el sevillà Pedro Gutiérrez declaren que als dos els van prendre per força i varen lligar junts per a anar com a soldats, els varen embarcar en els galions de l’armada reial, de Cadis varen anar a Menorca, i afegeixen que no embarcaven ningú per la força que fos casat. Alfonso Rodríguez Camatxo, de Sanlúcar de Barrameda, el van portar per força com a mosso a les galeres d’Espanya. A Mallorca no hi havia quintes però mallorquins que emigren a la península són quintats. Joan Villalonga, de Binissalem, diu que al Puerto de Santa Maria el quintaren per soldat i que ha navegat 10 anys a les galeres d’Espanya. Hi ha mallorquins que s’allisten voluntàriament fora de Mallorca. Antoni Rosselló es va embarcar a Cartagena en les galeres d’Espanya, igual que va fer Francesc Colomar d’Eivissa. Antoni Mas, de Porreres, va emigrar als 10 anys a Sicília, després d’aprendre l’ofici de calafat es va fer soldat, va servir a Nàpols, Milà, Flandes, va tornar a Milà, Gènova, Catalunya i Mallorca1.El seu company Francesc Morata, de Còrsega, va fer el mateix itinerari.
A les Actes del Gran i General Consell, que s’han de consultar en microfilm, trobam notícies sobre lleves i també en dona en Campaner al Cronicón Mayoricense.
Les lleves de voluntaris mallorquins entre 1610 i 1647 varen ser 33 i varen reportar 15.000 homes. Entre 1638 i 1653 el regne va pagar 504.000 reals als exèrcits del rei. El 1603 hi va haver una lleva de mil soldats i cent artillers que va realitzar una expedició a l’Àfrica. L’1-9-1609 s’embarquen 300 soldats mallorquins a l’armada. El 1613 es varen aixecar 5 companyies i varen anar a Itàlia. El 1618 el capità Antoni Mir va aixecar una companyia, va passar a Nàpols i més tard a Flandes. El 1621 Antonio Quiñones va aixecar una companyia per anar a Sicília i se’n varen aixecar altres dues, de 300 soldats cadascuna, que varen passar a Llombardia. El 1630 seran 1.200 els soldats que aniran a Monferrato, Felip IV havia ordenat al virrei que passés a Itàlia amb més gent, que paguessin les despeses fins a arribar a Itàlia on se’ls pagarien els sous. El regne va pagar 10.000 lliures. L’11 d’octubre es varen embarcar 4 companyies i el 12 unes altres dues, el 19 es va embarcar el virrei. Una companyia la va aixecar Pere Ramon Safortesa a càrrec seu, li va costar 70.700 reals, el rei el va fer comte de Santa Maria de Formiguera. El 1630 hi ha una lleva de 200 mariners per Cadis. El 1631 s’embarquen 3 companyies, 450 soldats, que aniran a les galeres de Cadis. En 1633 Pere Zeballos va aixecar una companyia i Pere de Santacilia i Pax una altra de 300 homes que es va incorporar a l’exèrcit del Duc de Feria a Alsàcia.
Encara que França no va declarar la guerra a la Monarquia Hispànica fins el maig de 1635, ja a l’agost de 1634 el rei sol·licita 2.000 mallorquins per servir a la guerra contra els francesos, el Gran i General Consell va accedir. Col·legis i gremis van prometre pagar els soldats que poguessin: el de Notaris va oferir 12 soldats a 12 lliures per individu sent fill de notari, 10 no sent-ho. A 20 cavallers els nomenen capitans. El 6 de juliol de 1635 varen arribar de Barcelona 6 galeres d’Espanya per emportar-se els soldats. El 19 d’agost de 1635 s’embarca un terç mallorquí de 4 companyies amb el virrei D. Alfons de Cardona al capdavant i amb el comte de Formiguera com a mestre de camp. Es varen embarcar 22 companyies, 1.174 homes, però el virrei va ordenar desembarcar-ne 55 per ser minyons. Arribats a Barcelona se’ls va enviar a Itàlia, passant per les illes de Santa Margarida i Sant Honorat les van ocupar. El 17-7-1636 es van embarcar 363 homes d’infanteria en dues galeres de Gènova i el 6 d’octubre 90 amb el capità Jordi Dameto en 7 bergantins que passaven a Catalunya. El 13-10-1636 el notari de la capitania general certificava que s’havien allistat i certificat 1.577 soldats d’infanteria en tres lleves. No es va arribar als 2.000 soldats promesos, els Jurats exposen al rei que han sortit 1.700 infants i s’han tret 6.000 lliures de la provisió de blat, encarregant censals al 10%, exposen que falta gent per al conreu de la terra i per a la seva custòdia i que per haver-se allistat hi ha més dones que homes2.
El 1638 es varen aixecar tres companyies de soldats per a acudir a Catalunya, es varen enganxar molts mariners de l’armada d’Oquendo. Al gener de 1641 en 4 galeres d’Espanya es varen embarcar 70 soldats que eren al Real Castell i eren substituts pagats pels pagesos per no servir ells personalment. Després de servir en les guerres contra França, Mallorca va contribuir amb homes i diners en les revoltes de Catalunya, Portugal i Nàpols, entre 1638 i 1635 va haver de pagar més de 72.000 lliures. Diverses vegades es va témer que l’armada francesa ocupés Menorca i per això l’armada de l’Oceà de l’almirall Antonio d’Oquendo va hivernar a Mallorca i Menorca en 1637. El 19-11-1638 una carta del rei alertava que l’armada de França pensava ocupar Eivissa i Formentera, calia prevenir la seva defensa. En 1639 es rep un avís del virrei de Nàpols que l’armada francesa intentaria ocupar Menorca, s’envien 225 soldats armats amb el capità Ignasi Torrella. El 1639 el governador del castell de Sant Felip demanava 300 homes armats i a Ciutadella demanaven pólvora.
El 1638 el virrei intenta realitzar lleves forçoses. Segons un noticiari de l’època hi havia el regne en gran perill d’una revolució a causa que el virrei Cardona volia que la ciutat li donés 1.500 homes i la ciutat no va voler, ell capturava gent, el poble estava esvalotat i els Jurats realitzaven grans protestes3. Els Jurats recorden un breu del Papa de 1443, una pragmàtica de Carles V i de la reina Joana de 1526 pels quals els naturals del regne no poden ser obligats a servir fora. El 1636 el virrei va ordenar que els pescadors i mariners fossin al moll a embarcar-se en els bergantins per passar a Catalunya, els sobreposats presenten una petició dient que tots els confrares no són suficients per a armar-los i encara que tots volguessin anar voluntàriament no es pot quedar la ciutat sense mariners ni pescadors. El rei havia ordenat arribar als 2.000 homes que el regne havia ofert embarcant els que faltaven. El rei, en carta de l’11-9-1637, diu “els meus estats són tan grans que si no es va amb gent es poden témer majors inconvenients” i que cal defensar Catalunya dels francesos. Posaran taules amb diners a la porta del moll per a allistar 156 homes sense que la despesa superi les 2.500 lliures. El rei ordena acudir a la defensa dels ports que dins de França ha ocupat el duc de Cardona. El 2-1-1638 el virrei Cardona en carta als jurats diu que “urgent és la necessitat i l’obligació que aquest regne té de prosseguir la finesa amb què ha acudit sempre al seu real servei en el passat”, necessitat de la seva majestat de gent per resistir i castigar l’orgull i gosadia dels enemics de la seva corona, tenen dividides les seves forces a Flandes i a Milà, són necessàries copioses lleves de gent i grans sumes de diners, a totes dues han d’acudir els regnes de què es compon la monarquia, cadascú segons les seves forces. Falten homes a l’oferta del regne del 16 d’agost de 1635. L’illa ha servit amb dos donatius, un d’11.000 lliures i un altre de 10.000 per a la lleva del virrei don Jusepe de Monpalon. El rei demana 800 homes, encara que estigués completa la lleva de 2.000 que el regne va oferir. El Consell considera que la terra està en tal estat que no pot suportar la càrrega pertinent de 800 homes, no s’han trobat homes ni diners.
El 12-10-1639 al Gran e General Consell es llegeix una carta del rei en què diu que falta gent per recuperar Salses i “sent aquest regne d’una mesma corona, l’obligació que es deixa entendre d’afavorir als catalans”. El 23-12-1639 es diu que es vol ajudar el rei a recuperar Salses però els capitans no han trobat gent que es volgués allistar donant-los de 100 a 200 reals castellans, als que varen anar al socors de Menorca se’ls varen donar 50 i 60 reals de a 8. Els jurats exposaran al rei el miserable estat del regne. A l’auxili de Salses hi aniran dues companyies en una galera i després hi aniran 240 des de Menorca. El 1640 aniran a Catalunya 400 homes als quals s’ha promès 100 reals.
Vegem alguns dels soldats mallorquins que moren fora de l’illa i les circumstàncies de la seva mort que coneixem pels Concesos matrimonials quan la vídua es vol tornar casar, relatades pels seus companys d’armes. Els testimonis no sempre recorden amb exactitud l’any de la mort ni el lloc. De vegades relaten els itineraris que van seguir. El 1617 Joan Vaquer, paraire, diu que 21 anys abans se’n varen anar amb Pere Massot, teixidor, per soldats de la companyia del capità Pardo, varen anar a Cartagena, a Cadis i a Sevilla on es varen embarcar en les galeres de Gènova per Llevant, Massot va morir. El 1601, Pere Sansó, teixidor de Manacor, diu que 10 o 15 anys enrere es varen assentar en la companyia del Joan Berard i varen anar a Itàlia, va haver-hi febres i varen morir molts soldats mallorquins, 11 de Manacor, entre ells Jaume Florit. El 1618 Pere Amer, de sa Pobla, surt de Mallorca cap a Barcelona des d’on amb els seus companys s’embarca en 5 naus per Nàpols, ell anava a la companyia del senyor Andreu de la Massa i el seu company Joan Piris, de Menorca, en la de Francisco Peris Saavedra; als dos anys varen marxar amb un terç a Alemanya, varen estar 3 estius en companyia, i el 6 de maig de 1622 varen tenir una batalla en companyia del comte Turlaco (Tilly) a la riba del Néixer (Neckar) i va morir d’una mosquetada, Piris relata que varen morir més de 3.000 dels nostres. El 6 de maig de 1622 va tenir lloc la batalla de Wimpfen (al sud-oest i Alemanya en l’actual estat de Ban-Wuürttemberg) dins de la guerra dels Trenta Anys, tropes catòliques hispanes i bavareses, dirigides pel comte de Tilly i Gonzalo Fernández de Còrdova, es varen enfrontar a les protestants que varen tenir 5.000 baixes.
La mort d’algun fadrí la coneixem pels llibres de defuncions, així sabem que Joan Miquel Artigues, de Felanitx, va morir el 1633 en els estats de Milà de ferida de guerra. No falta qui mor en combat naval. El 1616 va arribar una nau anglesa al Port de Santa Maria, les galeres varen anar cap a ella i hi va haver molta artilleria perquè no es volia retre, soldats anglesos varen abordar i varen entrar en una galera pegant foc a la pólvora, la nau se’n va anar al fons i es varen ofegar molts soldats, 6 d’ells mallorquins, un en Joan Ballester. El 1638 s’embarquen presos a una galera, van a Barcelona, a l’estat de Milà, a Gènova i a Palerm on mor Cristòfol Sastre en una baralla. El 1647, Onofre Sabater, teixidor, diu que va ser soldat amb Jaume Capdebou, sabater, quan don Pere Santacilia va passar a Itàlia, fa 13 o 14 anys, després varen passar a Flandes i als dos anys varen anar a Barcelona, després Capdebou va treballar de sabater en una vila prop de Lleida i va morir d’una arcabussada a causa d’una dona. Antoni Martorell, de Selva, que va ser amb ell a Flandes, va desertar amb altres camarades i varen anar a Bordeus, a Roma i a Barcelona on varen trobar als camarades dels que havien fugit.
N’hi ha que moren en ports atlàntics. Alguns ja havien mort amb l’armada invencible, Bonaventura Castanyer relata que Joan Fornés a finals d’agost del 1587 va sortir de Cadis amb 49 embarcacions varen anar a Lisboa, anava per general el duc de Medinasidonia, al cap d’un any varen dir que s’havien perdut més de 300 naus. Miquel Ferrer i Joan Barceló declaren que el 1599 eren soldats de la galera del duc de Turcia (?) I en arribar a La Corunya Damià Prats va morir de febres. El 1600 havia mort a l’hospital de la Corunya Bernat Aulesa, soldat del capità Jaume Bordoy, català, i de l’alferes Nunis de Santjoan, mallorquí. El 1602, Joan Viquet, adober, i Pere Llabrés, sastre, relaten que eren soldats de la companyia del capità Orlandis i que en arribar a La Corunya va desembarcar malalt Gaspar Oliver que va morir a l’hospital al costat d’altres mallorquins. El 1682 Joan Bartomeu Rebassa, militar, va morir a Lisboa.
Al Milanesat trobam soldats mallorquins, igual que en ciutats de la Llombardia, com Alessandria, al camí entre Gènova i Milà. Entre 1627 i 1631 es va donar la guerra de successió al ducat de Màntua, a l’est del Milanesat. Però abans ja hi va haver mallorquins allà, el 1615, Joan Llompart era soldat en un lloc del duc de Màntua i en arribar a un lloc del duc de Savoia varen passar revista i faltava, el van donar per mort, però un galiot relata que va arribar ferit a Barcelona i es va posar per soldat a la capitana de Barcelona morint de les ferides que tenia al costat i a la cuixa. El 1617 en la companyia del capità Felip de la Cavalleria, els soldats porten dones, una d’elles, Francina Oliver, que era casada, estava al servei del sergent Joan Oliver, en arribar a la Llombardia a una vila que es diu Montecastelo, a 5 milles d’Alessandria de la Palla, va caure malalta i el sergent la va enviar a Alessandria a l’hospital de Sant Antoni, on va morir. Cap a 1630 Pere Montserrat, de Felanitx, de la companyia de Gregori Villalonga va morir a Bersano (entre Savona i Alexandria camí de Milà). El 1639 Ramon Nicolau, de Sant Joan, declara que es va embarcar amb la companyia del capità Pere Santacilia, varen desembarcar a Gènova i varen anar a Milà, en una vila anomenada Monza, a deu milles, varen morir de malaltia Miquel Font, de Sant Joan, i Jaume Cànaves, de Selva, la vídua de Font diu que, després de 8 anys de matrimoni, se’n va anar el 26 de maig de 1633. Ramon Mir a 1635 se’n va anar amb la companyia de Gregori Villalonga a les illes de Sta. Margarida i Sant Honorat i després varen passar a l’estat de Milà on a Novara 4 tudescos (alemanys) el varen matar a estocades. El 1636, Pere Gomila, de Ciutadella, era soldat a Alessandria de la Palla, va tenir desavinences amb un alferes per qüestions de joc, desembeinaren les espases i l’alferes li va donar una estocada ferint-lo en el pols del cap. El 1637 va arribar la companyia d’Onofre Pastor Zaforteza que havia anat a les illes.
El 1646, Joan Llull, sabater de Manacor, diu que 15 o 16 anys abans se’n va anar amb Ramon Llull, d’Artà, com a soldats de la companyia del senyor Gregori Villalonga en la lleva que va fer el virrei Josep de Monpahon, en què anaven 1.500 mallorquins, varen anar a Gènova i a moltes parts d’Itàlia, varen estar junts 4 anys, ell se’n va anar a la Llombardia, que és l’estat de Milà, amb d’altres camarades d’Artà, i en anar a Barcelona varen trobar a Ramon mort. Antoni Roca declara que el 1647 o 48 va sortir amb Francesc Mir, de Sóller, com a soldats de la companyia del capità Berard, a la nau del capità Canals, els van portar a Nàpols, d’allí a Puçol (Pozzuoli), després a l’estat de Milà a Alessandria de la Palla i a Cremona, el dia de Sant Esteve varen tenir baralla amb l’exèrcit del duc de Mòdena a San Martín de Bossala, varen lluitar dues o tres hores de dia fins a la posta de sol, varen morir 1.500 homes “dels nostres” entre cavalleria i infanteria, i va veure caure Mir. Al Milanesat s’hi anava des de la senyoria de Gènova, on algun mor com Francesc Font que va morir a l’Espècia d’una punyalada el 1625, o Sebastià Sales que mor a Finale el 1630. El 1630 Miquel Suau, paraire, va morir d’una estocada a Alessandria, havia viscut pacíficament 8 anys amb la seva dona fins que algú el va persuadir que se n’anés com a soldat.
A Nàpols hi trobam soldats mallorquins. El 1600 Joan Gallur, adober, soldat de la companyia del capità Olivera, va morir a l’hospital de Santiago de malaltia. El 1601 Macià Isern, pagès, de la companyia de don Álvaro de Mendoza, procedent de Menorca va morir a l’hospital de Sta. Maria de la Victòria. El 1601 es trobaven a Nàpols les galeres de Sicília, en què hi havia soldats mallorquins, Nadal Llabrés va tenir baralles amb soldats del terç de Nàpols i el varen matar d’una estocada. El 1602 Jaume Pasqual soldat mallorquí del terç de Nàpols va morir a Capua. El 1652, el capità Francesc Julià declara que 5 anys abans havia anat amb la seva companyia a Nàpols, amb la nau del capità Canals, al cap d’un any va caure malalt Josep Oliver, sabater, que va morir a l’hospital de Sant Jaume. El 1603 Antoni Llambies, teixidor, en una baralla va rebre una ganivetada al cap i va matar un home, es va assentar com a soldat en les galeres de Nàpols i hi va morir a l’hospital de resultes de la ferida. El 1620 Onofre Jaume, de la companyia del capità Diego Bermudes, va morir a Cotrone, del regne de Nàpols i el van enterrar a l’església de Sant Francesc, hi varen morir molts soldats, gairebé hi va haver una pesta. El 1630 a Valenza del Poo, assetjada pels francesos, hi havia mallorquins. El 1633, Miquel Joan Artigues, de Felanitx, va morir de ferida de guerra en els estats de Milà. El 1636 una companyia de Càller, en la qual hi havia mallorquins, encara que la majoria eren sards, va passar a Nàpols, i Francesc Ferrer va morir a l’hospital de Sant Jaume. Miquel Ballester, de Campos, va ser soldat a Nàpols fins 1636, tornant a Mallorca amb l’armada d’Oquendo. El 1638 es trobava a Nàpols la companyia del capità Bartomeu Munar i va arribar la del capità Jaume Canals, un dels seus soldats, Gabriel Genestar, va morir. El 1647 la companyia del capità Francesc Berard, va anar a Nàpols i d’allà a Pozzuoli on va morir Bartomeu Fanals, teixidor. En la mateixa expedició hi anaven altres companyies com la del capità Canals, els varen posar al castell de Baixa, on va morir de febres Cristòfol Ferragut, pagès de la ciutat. El 1648 Pere Triay, soldat de la companyia de Francesc Julià, va morir a l’hospital de Sant Jaume. El 1652 Guillem Cerdà, de Manacor, era cap d’esquadra d’una companyia de soldats espanyols, el varen travessar amb una estocada i va morir a l’hospital de Sant Jaume. Miquel Soler, de Montuïri, i Pere Planes, de Felanitx, havien anat a Tortosa amb la companyia del capità Brondo, varen fugir a València, els varen agafar i varen aportar a Nàpols, varen passar a la ciutat de Consertan de la Pulla on Soler va morir de malaltia. En 1674 Francesc Vaquer, de Porreres, va anar a Nàpols amb el capità Antonio Fernández de les Bárcenas, als dos anys amb les galeres varen anar a Palerm, va emmalaltir i va morir.
A Sicília hi va haver soldats del Regne de Mallorca. El 1625, Pere Antoni Ballester diu que durant alguns anys a Sicília va ser camarada de Sebastià Ballester, de Menorca, soldats de la companyia del capità don García Sarmiento, casat a Menorca, i que Sebastià va morir de malaltia a l’hospital de Messina, farà entre tres anys i mig i quatre, tendria de 45 a 50 anys. El 1656 hi va arribar la companyia del capità Gregori Fortesa, un dels seus soldats, Guillem Genovard de Sineu, després de rebre un cop de pedra, va morir a l’hospital de Santiago de Palerm, on també va morir Guillem Ginard, de Sineu, també d’una pedrada, i Joan Gual, de Sóller, que abans havia anat al lloc de Girona amb el terç del comte de Formiguera. El 1661 un testimoni relata que 10 o 12 anys abans va arribar a Palerm com a soldat de la companyia del mestre de camp i va trobar a Josep Melià, de Pollença, soldat de la companyia del capità Berard, que als 4 o 5 anys va morir a l’ hospital. El 1663 hi havia a Sicília molts soldats mallorquins en diverses companyies. El 1667 Jaume Pellisser, fuster, va sortir com a soldat de la companyia del capità don Francisco Cresi per Sicília, en la qual hi anaven molts mallorquins, als 4 mesos va arribar a Palerm la companyia del capità Jaume Andreu i varen demanar per ell, els van dir que havia mort a Terni (Úmbria). El 1677 Miquel Santandreu era soldat a Siracusa de la companyia d’Arnau de Santacília, una nit va dir que se n’anava a visitar a la Marededéu de Trapana, l’endemà el varen trobar mort en el camí.
A Sardenya hi arriben bandolers mallorquins a les galeres. El 1688 diversos testimonis parlen de bandolers mallorquins que havien mort i citen a Llorenç Vidal, de Santa Margalida, que era soldat de galeres que va caure malalt i el varen portar a l’hospital de Sant Antoni de Càller on va morir.
El 1639 quan els francesos ocupen Salses hi aniran mallorquins. El 15-8-1639 la companyia del capità Ignasi Torrella va a Menorca i d’allà a Catalunya, varen anar a Salses i varen tornar a Barcelona, un dels seus soldats, Joan Alfons Botelles, en tornar a Barcelona va emmalaltir i va morir. Altres soldats de la companyia relaten que Antoni Mestre, gerrer d’Inca, anava malaltís, que li amargaven les 50 lliures que li havien donat per a ser soldat, va morir en el camp del castell de Salses.
En iniciar-se la revolta de Catalunya soldats mallorquins van al setge de Tarragona. El 1640 Onofre Estepoll, teixidor, de la companyia del capità Jaume Custurer va morir a Tarragona de malaltia. També hi era la companyia del capità Jaume Ballester. Alguns treballen com forners en els forns del rei com Francesc Sanoguera i Mateu Sitges que varen morir. El 1646, Joan Canals va com artiller d’una companyia a Tarragona, després va passar a Vinaròs i a Santa Oliva (?) on va morir de febres. Sebastià Thomàs, amb altres 4, va fugir del camp i els miquelets els varen degollar.
El 1642 estaven a Vinaròs els bergantins de Mallorca, amb molts mallorquins, per servir al rei, i Joan Antoni Josa, paraire i mariner del bergantí de Bernat Estarelles, hi va morir. En 1648 van artillers mallorquins al lloc de Tortosa, com Francesc Perelló, picapedrer, o Gabriel Ferrando, picapedrer, que relaten que varen combatre a un pas de l’enemic francès a 3 o 4 hores de nit i que una bala de canó va matar Francesc Lladó, moliner. Hi havia soldats mallorquins a Roses. El 1639 varen partir de Mallorca en 7 bergantins al servei del rei, varen anar a Barcelona i als 4 mesos, estant a Roses, va morir de febres Miquel Estarelles. El 1643 hi va morir Joan Comes, de sa Pobla, de malaltia, i Vicenç Garau de Llucmajor. Cap a 1643 al presidi de Roses va morir de malaltia Joan Comes, de Sa Pobla. El 6-1-1645 varen embarcar en les galeres de Nàpols a Tomàs Bestard, d’Inca, que era a la presó, en la companyia del capità Gabriel Martorell i el varen portar a Roses on va morir, igual que Jeroni Garcia, carnisser.
Companyies mallorquines varen ocupar les petites illes de Santa Margarida i Sant Honorat, davant Cannes. Allà hi anirà el 1635 la companyia de don Miquel de Santacília, en la qual hi anirien alguns delinqüents com Pere Gallamí, d’Alcúdia, on va morir de malaltia. Hi anirà la companyia del sr. Felip Fuster, varen ser lliurats al capità Gili a la galera Santa Clara, que eren 44 galeres d’Espanya, en varen morir moltíssims de febres, entre ells Rafel Melià, de Porreres. També va morir Bartomeu Seguí, de Sencelles, de la companyia del comte de Formiguera. El 1635 Joan Bordoy, de Felanitx, va morir a l’illa de Sant Honorat. El 1645 Pere Berga, de Sant Joan, declara que va anar a servir al rei al costat d’Antoni Barceló, de Sant Joan, amb el capità Francesc Garriga, i que Barceló va morir a l’illa de Sant Honorat a l’església, que aleshores servia d’hospital. El 1636 (?) Gregori Forteza, botiguer, se’n va anar amb Antoni Marroig, paraire, per soldats de la companyia d’Alonso de Costa amb les galeres d’Espanya i varen anar a les illes on varen estar 6 mesos, després es varen embarcar per anar a Nàpols, Marroig es va posar malalt, va morir i el varen fer fora al mar. Alguns van a Gènova i d’allà a Còrsega on va morir Joan Riera.
El 1641 el capità Pere Jordi Puigdorfila declara que 6 o 7 anys abans es trobava amb la seva companyia a Arle, del duc de Savoia, va emmalaltir Joan Ferregut, a causa de que la posada era molt petita, els varen portar a l’hospital i va morir. La vídua diu que després de 10 anys casats se’n va anar per soldat de la companyia de Pere Santacília i que després es va canviar a la companyia de Puigdorfila.
Al lloc de Barcelona a l’armada reial hi havia mallorquins. També hi va haver algun mallorquí a Barcelona obligat a lluitar com Rafel Soler que va intentar aixecar una galera i va ser penjat. El 1652 Rafel Cabrer va morir de malaltia en el bergantí del patró Antoni Pinya que guardava el port perquè no hi entrés socors. També va morir en una nau Miquel Cerdà, de Llucmajor, soldat de la companyia del capità Antoni Vanrell, i Pere Mestre, que havia anat amb la sagetia del patró Sebastià Reus, en una barraca del camp dels assetjadors. Un altre que va morir en el camp de Barcelona va ser Gabriel Ribes, forner, d’una punyalada per discussions per joc. Pere Roger que es trobava a l’exèrcit del rei sobre Barcelona portant vitualles per vendre, es va contagiar de la pesta i va morir. Joan Sorell, bracer, va ser al camp de Barcelona, va muntar una botiga de queviures i va morir, el van enterrar al sorral. Un altre que va muntar botiga de queviures va ser Pere Ramonell, paraire.
També el 1652 Joan Salvà, moliner, i Gabriel Rosselló, sabater, varen anar al lloc de Barcelona com a mariners a la nau Sant Joan de l’esquadra de Nàpols, on varen estar 5 mesos, Salvà va morir de malaltia, el varen cosir amb un llençol i el varen tirar a mar, el seu company Josep Stela, torner, hi havia anat amb la nau del capità Jeroni Castany però va passar a la nau St. Joan Lleó Coronat on va trobar a Salvà desganat i el va veure morir. Al maig de 1652, Ramon Martorell, moliner, a servei del rei va dur bastiments al camp de Barcelona amb una sagetia i va morir de febres. Pel Carnaval del 1652 la sagetia del patró Sebastià Reus va ser al camp de Barcelona i Pere Mestre hi va morir. Joan Darder, bracer de Petra, va ser soldat de la companyia de Llorenç Coll, Barona, de Selva (cap d’una partida de bandolers), que de Barcelona va ser a Camprodon on va morir de pesta. Després de la capitulació de Barcelona el 1652 continuen les lleves per anar a Catalunya com a 1654.
El 1641 la companyia del capità Jaume d’Olesa estava a Burgo d’Osma on mor Gaspar Vidal. El 1658 Pere Pujol i Vich, gerrer, se’n va anar amb uns bergantins a servir el rei i cap a 1664 va morir a l’hospital d’Alcanyís (Aragó).
Després de les guerres amb França i de Catalunya se segueixen enrolant mallorquins com a soldats en l’armada, com ja feien abans. El 1599 Francesc Pizà, de la companyia del capità Francesc Orlandis, va morir en el galió que els transportava. El 1615, Bernat Mulet, de Selva, era soldat d’un galió i va ser sentenciat a mort a Cadis, va fugir, li van tirar arcabussades, el van ferir i va morir als 6 dies, segons relata Joan Bolitxer, sacerdot de la seva companyia. El 1667 alguns s’embarquen en l’armada reial i van a Cadis on mor Jaume Mas d’Inca a l’hospital. El 1676 Antoni Femenia, teixidor de la ciutat, anava en la nau Sant Ignasi de Flandes de l’armada d’Espanya i davant Siracusa una canonada li va tallar una cama i al poc va morir. El 1691 a Milazzo (Sicília) hi havia una companyia de mallorquins i va morir Josep Garcias a l’hospital, abans el 1675 havia mort allà Joan Mercadal, de Campos, del terç del senyor Nicolau Santacília, i el 1676 Antoni Salom, d’Esporles de la companyia del capità Miquel Puig.
El 1674, Antoni Rosselló, de Manacor, era soldat a Palerm, es varen embarcar per anar al castell del Salvador a Messina, els francesos varen fer 250 presoners i els varen portar a Toló, molts van morir pel camí, entre ells Rosselló. Entre els seus companys hi havia Gabriel Sor, de Sineu, de la companyia del capità Pedro Bravo i el seu pare, de la companyia de Tomàs Chacón, que relata que en la seva nau gairebé tots van caure malalts, de 50 en morien 14, en tirar-los al mar tocaven una campaneta i demanaven un parenostre i una avemaria per la seva ànima.
No falten desertors. El 1653, Jaume Salt, teixidor, i Antoni Barceló, paraire, diuen que 3 anys enrere el primer d’octubre varen marxar de Mallorca com a artillers amb tres naus de Dunkerque i varen desembarcar a Peníscola, els varen portar a la vila de Sant Mateu on varen estar 6 dies sense que els donessin ració, alguns varen fugir a València, mestre Calafat, mallorquí, va anar a València i va portar a 6 o 7 dels que havien desertat a Tortosa, on hi havia el camp real i els varen posar en les bateries. A Sebastià Roger mentre posava pólvora amb un barret una bala d’artilleria dels enemics el va ferir i va caure mort. Pere Macari, napolità, diu que fa 18 o 20 anys va anar a Roses i Perpinyà per soldat, va estar diversos anys, després el van enviar a Vinaròs amb un terç de valons, varen venir a Mallorca fa 12 anys, va desertar i se’n va anar a Deià, on ha habitat 6 anys, després se’n va anar a Sóller, on ha estat uns altres 6, quan va marxar de la seva terra tenia 12 anys.
Hem vist que en moltes lleves hi participa Pere de Santacília i Pax que havia participat en les lluites entre bàndols nobiliaris (Canamunt i Canavall). Després de l’assassinat del seu germà va instigar més de 300 assassinats. Va fugir de Mallorca i va oferir els seus serveis al rei que els va acceptar. El 1632 va reclutar a càrrec seu una companyia de 500 homes amb la qual va participar en les campanyes de Milà i Alsàcia dins de la guerra dels Trenta Anys. El 1634 va lluitar a Alemanya en les batalles de Nördlingen i Magúncia i es va apoderar del castell de Mitelburg. Va ascendir a mariscal de camp i va tornar a Mallorca per reclutar 2.000 homes, sent nomenat almirall de les galeres que es preparaven per a Catalunya, va introduir queviures al setge de Tarragona. També lluità a Portugal.
El virrei Montoro informava el 1652 que durant la guerra els mallorquins havien capturat més de 300 naus enemigues. Els corsaris mallorquins havien impedit el proveïment de Catalunya durant la revolta (1640-1652). El 1648 Alexandre Alsina, patró, se’n va anar en cors amb una falua i va morir combatent amb una nau francesa enfront de Sant Remo. El 1649 la sagetia Sant Joan va en cors i és capturada per unes naus franceses, als tripulants els posen a remar i Bartomeu Sastre va morir. Cap a 1654 la sagetia de Nadal Espinosa donava caça a dues sageties franceses, per mal temps varen entrar a Roses i hi va morir Anello Daniel de Grose que havien ferit d’una pedrada llançada des d’una nau francesa. Els francesos no només capturaven corsaris també mariners de naus comercials i soldats. El 1640 els soldats mallorquins que anaven a Tarragona en una tartana varen ser capturats per les galeres de França i clavats als bancs per remers d’aquestes galeres, a Pere Selleres el van clavar a la galera Ducala i a Antoni Pou a la Guisarda, Pou va morir a la galera al port de Marsella, una processó amb sacerdots el va portar a enterrar. Els parents el volien rescatar i varen ajuntar 40 reals de 8 per a això però va arribar la notícia de la seva mort. El 1641 la sagetia del patró A. Francès va sortir de Mallorca per a Tarragona i prop de Vinaròs una xalupa de 12 bancs i una galera els varen donar caça i els varen captivar, els varen posar a remar en les galeres, als dos o tres mesos hi va morir de malaltia Pere Pau Papron, negociant de Barcelona casat a Mallorca, i el varen llençar al mar. El 1647 la fragata la Galioteta davant Leucata va capturar una tartana francesa i després per un temporal es va enfonsar, va morir Cristòfol Delmàs. El 1676 Esperit Bru, francès, diu que anava amb la nau El Portillo, i els prengueren els vaixells de Mallorca, deixaren anar tots els casats i feren restar els fadrins, d’aleshores navega amb vaixells de Mallorca, aquest mateix declara Vicenç Micastro, de Malta, els dos es casaren a Mallorca. Sembla que els corsaris mallorquins tractaven més bé als francesos que capturaven, mentre que els francesos posaven als mallorquins a remar a les galeres. Les notícies sobre corsaris les trobam al web de llinatges als Morts fora que ens donen la dada de les declaracions dels testimonis que ens permet cercar-les al microfilm de Concessos.
FONTS
Arxiu Diocessà de Mallorca: Concesos segle XVII (microfilmat).
Arxiu del Regne de Mallorca: Actes del Gran i General Consell (microfilmat).
CAMPANER, Álvaro: Cronicón Mayoricense (1881). Palma: Lluís Ripoll/Ajuntament de Palma, 1984 (2ª ed.).
NOTES
1. Podeu veure més extensament el seu itinerari a la web de llinatges dins Immigrants, ja que els que feia molt que se n’havien anat de Mallorca si tornaven i es volien casar havien de fer les mateixes declaracions que els immigrants.