L’esperança de vida a la Mallorca del segle XVII

Life expectancy in 17th-century Mallorca

by Onofre Vaquer Bennasar

RESUM

Per una reconstrucció de famílies de la parròquia de Felanitx (Mallorca) hem
calculat l’esperança de vida a la segona meitat del XVII. La mortalitat és molt
alta els primers anys de vida, dels que moren abans dels 11 anys el 40 % ho
fan el primer anys. L’esperança de vida al naixement era de 23 anys per les
dones i 29 pels homes. Pero els que arriben a casar-se entre el matrimoni i la
defunció viven 31 anys els homes i 26,6 les dones.

Paraules clau: Esperança de vida, mortalitat, Felanitx (Mallorca), segle XVII.

ABSTRACT

We calculated the life expectancy in the second half of the 17th Century from
reconstruction of families in the parish of Felanitx (Mallorca). Mortality is very
high in the first years of life of those who die before the age of 11, 40% do so in
the first year. Life expectancy at birth was 23 years for women and 29 for men.
But those who get married between marriage and death live 31 years for men
and 26.6 for women.

Keywords: Life expectancy, mortality, Felanitx (Mallorca), 17th century.

Fa uns anys, a l’Archivio di Stato de Firenze, contemplava el cadastre de 1427 on a cada casa s’anota l’edat de tots els moradors. Llàstima no disposar d’una font semblant per fer estudis demogràfics. Cal esperar el cens de Floridablanca de 1786-87  per troba un cens amb l’edat però la dona en grups d’edat com de 0 a 7, de 7 a 16. Hi ha qui ha calculat l’esperança de vida a partir del cens com havia proposat Hajnal per considerar que el mètode de reconstrucció de famílies era massa laboriós. Aquest mètode ideat per Fleury i Henry  a partir dels llibres sacramentals de batejos, matrimonis i defuncions confecciona les fitxes de les famílies que ens permeten calcular els factors demogràfics. A la nostra tesi realitzem una reconstrucció de famílies de la parròquia de Felanitx entre 1566 i 1650. A  El 1987 vam publicar  els resultats complets al primer volum de la nostra tesi1¹.Hem continuat la reconstrucció de famílies de Felanitx a la segona meitat del segle XVII i oferim aquí l’esperança de vida. Les fitxes de les famílies amb els fills, dates dels naixements i dels matrimonis amb les seves edats els hem penjat a la nostra web www.llinagesdemallorca.com a l’apartat Famílies de Felanitx. Hem completat les dades dels llibres sagramentals amb testaments. Ja havíem considerat  els testaments una font complementària per a la reconstrucció de famílies que ens permetia identificar homònims, l’edat en el moment de l’òbit, els diferents matrimonis d’un mateix cap de família i el nombre de fills que sobreviuen al testador. Hi ha notaris que sobre el testament anoten la dada de la defunció, que sols ser un dia abans de la que donen els llibres de morts, que seria la del enterro.

Els llibres de defuncions no recollien els albats abans de finals dels segle XVII. El albats eren els minyons morts abans de l`us de raó o de la primera comunió que al segle XVI es feia entorn als 12 anys. El nom prové de que eren amortallat amb un vestit blanc. A finals del XVII es denomina albats als que moren abans dels 11 anys.  Per conèixer la mortalitat infantil varem comparar les llistes de confirmats el 1610  (primera coneguda per Felanitx) amb les dades de reconstrucció de famílies. Quan un bisbe visitava una parròquia confirmava tots els nins batiats després de l’anterior visita. Es confirmen els nascuts entre 1597 i 1610. Podem suposar que els que no es confirmen han mort. Dels  menors de 14 anys havien mort el 44,3 % dels nins i el 45 % de les nines. La major mortalitat es donava al primer any de vida. L’esperança de vida al naixement era de 23 anys. S’anoten uns pocs albats abans de 1689,  entre 1689 i 1704 n’hem trobat 593, dels que . 237 moren durant el primer any de vida distribuïts per mesos així:

Mortalitat 1è any

Edat	Número	Percentatge
Abans del primer mes	68	28,69
Amb un mes	19	8,02
Amb dos mesos	24	10,13
Amb 3 mesos	17	7,17
Amb 4 mesos	18	7,59
Amb 5 mesos	17	7,17
Amb 6 mesos	12	5,06
Amb 7 mesos	11	4,64
Amb 8 mesos	11	4,64
Amb 9 mesos	10	4,22
Amb 10 mesos	20	8,44
Amb 11 mesos	10	4,22
	237

Entre el 1689 i el 1704 els pares que veien morir els seus fills menors de 11
anys veien que al primer any morien el 40 % amb una mitjana de dos anys.
Vegem com es distribuïen per anys:

Mortalitatde 0 a 11 anys	Número	Percentatge
Menors de un any	237	39,99
Amb un any	141	23,74
Amb dos anys	72	12,12
Amb 3 anys	27	4,55
Amb 4 anys	29	4,88
Amb 5 anys	24	4,04
Amb 6 anys	17	2,86
Amb 7 anys	13	2,19
Amb 8 anys	14	2,36
Amb 9 anys	7	1,18
Amb 10 anys	13	2,19
Total	594

L’edat dels fadrins que moren seria aquesta:

Fadrins

Edat	Número	1689-1704	Fadrines
D’11 a 15	41	21	44
De 16 a 20	45	22	66
De 21 a 25	40	21	28
De 26 a 30	30	11	20
De 31 a 35	9	3	11
De 36 a 40	9	4	5
De 41 a 45	11	5	3
De 46 a 50	5	3	3
De 51 envant	10	8	11
Total	200	98	191

No hi ha moltes diferències entre el total de fadrins que moren a la segona meitat del XVII i els que moren entre els anys 1689 i 1704, anys en que coneixem els albats. Quan moren més fadrines és entre els 15 i els 21 anys, després menys perquè es casen. L’edat en que és moren més és als 15 anys, en que en moren 18. Si als 200 fadrins que moren li restam els que ho fan abans dels 26, edat de mitjana al matrimoni, que son 126, en queden 74 que enfront de 835 casat dels que coneixem l’edat de defunció, i no la sabem de tots, podem considerar que els fadrins no arribaven al 8 per cent dels majors de 26 anys. Les fadrines que moren després dels 21 anys són 81, tenim documentada la mort de 907 casades, amb el que les fadrines serien menys del 9 %. 

No coneixem l’edat de la mort de la totalitat dels que moren entre 1651 i 1704, perquè de molts no sabem l’edat al matrimoni o la de defunció, perquè casen a altres parròquies o no hem pogut identificar als homònims. Dels que casen a partir del 1651 coneixem l’edat al matrimoni de 1.322 homes dels que no sabem quan moren, si bé molts ho fan després del 1704. Els 328 que casen des de 1651 fins el 1705 que sabem l’edat al matrimoni i a la mort moren a un mitja de 49 anys, i els 160 que casen abans de 1651 moren a una mitja de 63,8 anys. Sumant-los tots l’edat al matrimoni al naixement dels que és casen, entre 1651 i 1704, és de 54 anys.

L’esperança de vida és la mitjana d’anys que encara resten per viure per una persona que ha assolit una edat determinada. Podem calcular quan temps poden esperar viure els que es casen ja que coneixem les mitges de l’edat al matrimoni. Vegem el temps que transcorre des del matrimoni a la defunció:

ESPERANÇA DE VIDA AL MATRIMONI

Anys	Número	Percentatge
0-4	44	5,27
De 5 a 9	38	4,55
De 10 a 14	46	5,51
De 15 a 19	73	8,74
De 20 a 24	78	9,34
De 25 a 29	79	9,46
De 30 a 34	94	11,26
De 35 a 39	87	10,42
De 40 a 44	89	10,66
De 45 a 49	83	9,94
De 50 a 54	77	9,22
De 55 a 59	25	2,99
De 60 envant	22	2,63
Total	835

Essent l’edat mitjana al matrimoni de 26 anys, un home que morís després de 60 anys de matrimoni ho faria als 86 anys. El que mor a una edat més avançada del que hem trobat ho fa als 91 anys. Veiem que la majoria moren entre els 15 i els 54 anys de matrimoni sense grans fluctuacions. Els 870 homes dels que coneixem l’esperança de vida des del matrimoni fins a la mort,que és de 31 anys, si li sumam els 26 anys de la mitja a l’edat al matrimoni tenim una esperança de vida al naixement dels que es casen de 57 anys.  

Hem trobat l’edat de defunció de 826 dones amb una mitja de 46 anys. Dels homes sols havíem trobat l’edat de defunció de 488 i de dones de 826. Això és degut a que no hem pogut identificar molts d’homònims quan els llibres de defunció no anoten el nom de la dona, en canvi en el cas de les dones sempre es dona el nom del marit. En molts de casos els testaments permeten identificar-los. La distribució en grups de l’edat de defunció de les dones casades seria:

    EDAD DEFUNCIÓ DE DONES CASADES

Anys	Número	Percentatge
De 15 a 19	18	2,18
De 20 a 24	68	8,23
De 25 a 29	89	10,77
De 30 a 34	84	10,17
De 35 a 39	82	9,93
De 40 a 44	70	8,47
De 45 a 49	82	9,93
De 50 a 54	62	7,51
De 55 a 59	57	6,90
De 60 a 64	59	7,14
De 65 a 69	65	7,87
De 70 a 74	40	4,84
De 75 a 79	31	3,75
Més de 80	19	2,3
Total	826

  El temps que transcorre entre el matrimoni i la defunció de 930 dones és de 26,6 anys, si li sumam 21,5 anys de la mitja d’edat al matrimoni tenim una esperança de vida al naixement de 48 anys, inferior a la del homes que era de 54. Cal tenir en compte que moltes dones morien de part. Hem trobat una dona que mor als cent anys, que s’havia casat 81 anys abans.

Per calcular l’esperança de vida al naixement entre 1698 i 1704, únic període en que coneixem el albats, hem sumat l’edat de defunció dels albats, fadrins i casats dividint pel seu número. Les dones són 733 i dona una mitja d’esperança de vida al naixement de 23 anys.

Els homes casats en aquest període son 230, els albats 308 i els fadrins (des de els 11 anys) són 205. La mitja de l’esperança de vida al naixement dels homes és de 29 anys, 6 anys superior a la de les dones.  

Al País valencià, al segle XVIII, l’esperança de vida al naixement oscil·la entre els 17 i els 23 anys segons la parròquia. A partir del cens de Floridablana s’ha estimat que l’esperança de vida a Espanya oscil·lava entre els 26 i 30 anys per les dones i entre els 26 i 20 pels homes

En èpoques pre-estadístiques s’ha calculat l’esperança de vida a partir dels anàlisis d’ADN dels restes dels osos de cementiri. S’ha fet a cementiris jueus. S’ha fet a Lucena i Valladolid. Detecten una elevada mortalitat de la població infantil i senil2², a un gràfic tindria forma d’U. Nosaltres no hem detectat una gran mortalitat senil, havien mort abans.   

Recomenam al lector fulletjar les fixes de família a la web de llinatges i veure les diferents edats en que moren els diferents membres d’una família, observant el bateig de la mort. També podrà veure llistats de les persones que casen amb l’edat al matrimoni i la de defunció.

Bibliografia

DIÉGUEZ RAMÍREZ, J.P. y BOTELLA ORTEGA, D. (2021): Un análisis comparado de mortalidad preindustrial aplicado a la población sefardí medieval de Eliossana (Lucena, Córdoba, España). Revista de Demografía Histórica, XXXIX, 1, 2021, p- 123146.

DOPICO, Fausto y ROWLAND, Robert (1990): Demografía del censo de Floridablanca. Una aproximación. Revista de Historia Económica, año 8, nº 3, p- 591-618.

JUAN VIDAL, José (1989): El cens de Floridablanca a les Illes Balears. Palma: Miquel Font.

MOREDA BLANCO, Javier y SERRANO NORIEGA, Rosalía (2009): La Necrópolis Judía del Paseo de la Acera de Recoletos (Valladolid). Valladolid. Junta  de Castilla y León. Consejería de Cultura.

VAQUER BENNASAR, Onofre (1983): Testamentos y reconstrucción de familias. Estudis Baleàrics. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, vol 10, 1983, pp. 71-81.

VAQUER BENNASAR, Onofre (1987): Una Sociedad del Antiguo Régimen. Felanitx y Mallorca en el siglo XVI. T. I. Mallorca, 1987.

VAQUER BENNASAR, Onofre (2024): Demografia de Mallorca al segles XV i XVI. Ramis Barceló, Rafael (ed.): El llindar de la Modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al renixement (1412.1598). Madrid: Editorial Sindéresis, p. 29-52. 

VAQUER BENNASAR, Onofre: www.llinatgesdemallorca.com

Fonts arxivístiques

• Arxiu Diocesà de Mallorca: llibres de concessos, matrimonis i batejos
• Arxiu Parroquial de Felanitx: llibres de defuncions
• Arxiu del Regne de Mallorca: protocols notarials3³

ESPERANÇA DE VIDA DONES CASADES

DURACIÓ DEL MATRIMONI. HOMES.

____________________________________________

1. Vaquer, O. (1987): Una Sociedad del Antiguo. ↩︎
2. DIÉGUEZ RAMÍREZ y BOTELLA ORTEGA (2021):  Un análisis comparado. MOREDA BLANCO y SERRANO NORIEGA (2009): La necrópolis judía. ↩︎
3. Les signatures es poden veure al la web de llinatges. ↩︎