Habíamos realizado una reconstrucción de familias de la parroquia de Felanitx entre 1566 y 1650, ahora la hemos ampliado hasta 1706. Las fichas de familia pueden verse en la web llinatgesdemallorca.com. La edad media al matrimonio por períodos es para los hombres de 25 años (1651-75), 26,5 (1676-1700) y 27 años (1701-1706), y para las mujeres de 21, 22,5 y 21,5 años.
Palabras clave: Demografía, Mallorca, Edad al Matrimonio.
SUMMARY
We had made a reconstruction of families in the parish of Felanitx between 1566 and 1650, now we have extended it to 1706. The family records can be seen on the website llinatgesdemallorca.com. The average age at marriage by periods is 25 years (1651-75), 26,5 (1676-1700) and 27 years (1701-1706) for men, and 21, 22,5 and 21, for women.
Estructura de les fitxes i abreviatures.– A les fitxes de família hi posam en primer lloc el llinatge i nom del cap de família. A una segona línia es dona informació sobre aquesta persona: de o f. (fill de) va seguit del nom del pare, el malnom en cursiva, i la professió. També indicam si es viudo (vdo.), excepte si coneixem matrimonis anteriors. T. (testament) va seguit de la data en què feu testament i entre parèntesi la signatura del protocol notarial de l’Arxiu del Regne de Mallorca. + indica la dada de defunció que es coneix pels llibres de defunció o pel notari que l’anota sobre el testament. De vegades hi ha un dia de diferència entre la dada del llibre de defunció i la del notari, sovint un dia abans, el notari donaria el dia de defunció i el llibre de defuncions el de l’enterrament.
El signe * significa matrimoni, va seguit de la data, en qualque cas la del concés (Con.) o llicència per casar-se que sols ser uns dies abans, i el nom i llinatge de l’esposa, seguit del nom del pare. Si en el moment del matrimoni el pare és mort ho indicam: qu. (quondam). De vegades indicam l’import del dot que coneixem per testaments o reconeixements de dot. Si la coneixem donam la data del testament i de la defunció. Quan sabem que el cap de casa s’ha casat més d’una vegada dins la mateixa fitxa enumeram els distints matrimonis, cosa que no sempre es pot fer amb el homònims.
Després col·locam els fills. Darrera el nom donam la data de naixement entre parèntesi i l’any en què es casa, en el cas de les dones amb qui. Anant a la nova fitxa familiar trobarem més informació fins la defunció. De vegades donam l’edat al matrimoni entre parèntesi darrera el nom i la de defunció darrera la data. Els llibres de batejos comencen el 1566 i en falten els dels anys 1579 i 1590-1598. Això no ens permet conèixer tots els fills de les famílies, ja que era normal tenir un fill cada dos anys a les fitxes de família posam punts suspensius (…) per indicar que tindrien més fills. De l’any 1610 coneixem el llistat de confirmacions on s’anoten els nins nascuts des de 1596 (anterior visita del bisbe) vius, suposam que els que no es confirmen haurien mort abans, i ho feim constar (Conf. 1610) per veure quins viuen i quins haurien mort. També indicam els que viuen en el moment de fer testament el pare o la mare. En el cas dels homònims els llibres de defunció no permeten sempre identificar-los, en alguns casos donam la dada de defunció entre claudàtors [] o parèntesi quan la identificació no és segura.
En alguns casos indicam el valor dels béns del cap de casa en lliures (ll.) segons els cadastres de 1581, 1670 i 1685. En haver-hi molts d’homònims no podem anotar-los tots en alguns casos.
Les fitxes de família permeten veure el número de fills per família, veure que molts moren abans de la pubertat i que no tots es casen. Cal tenir en compte que moltes famílies de les fitxes no són completes. Veim que moltes vegades es repeteixen els noms dels fills per haver mort el primer que el portava. En el cas de Pere Binimelis, fill de Pere, casat amb Caterina Timoner (que morí als 39 anys), tengueren 13 fills, 5 amb el nom de Pere (4 moririen a la infància), 3 el de Joan, 2 el de Caterina. Els nins que rebien el nom d’un germà mort abans de néixer ells eren anomenats temosos. Salvador Bordoy, casat amb Margarita Morey, posa el nom de Joana a 4 filles, la darrera arribà a casar-se. Llorenç Rubí, que té 12 fills, posa el nom de Llorenç a 5 fills. Algunes dones tenen parts múltiples, així Margarita Rosselló, casada amb Bartomeu Estelrich, tengué 13 fills, tengué bessones dues vegades, el 1621 i el 1623.
Les famílies podien canviar de municipi per anar d’arrendadors a una possessió i després tornar. Així veiem que Rafel, fill d’Antoni Ferreret, nascut el 1604 no es confirma el 1610 i mor el 1620. La família no té fills a Felanitx entre 1606 i 1611 i és probable que tenguessin un fill mentrestant a un altre municipi.
Els llibres de defuncions no són complets. Els minyons morts abans de la primera comunió (que es feia devers els 12 anys) no hi figuren en aquesta època. Quan hi ha homònims no sempre es pot saber a qui correspon. Trobam molts d’homònims, per exemple trobam 7 Cristòfol Montserrat.
Hem completat les fitxes familiars amb protocols notarials, principalment testaments i reconeixements de dots. Els testaments ens donen els fills que eren vius en el moment de testar el pare o la mare i si el testador ha tengut diversos matrimonis podem agrupar diferents fitxes ja que en haver-hi homònims quan casa un viudo no sabem a qui correspon. Trobam als testaments moltes dades de famílies que no coneixem pels llibres sacramentals, bé perquè tengueren els fills abans del 1566 (quan comencen els llibres de batejos), perquè els tengueren els anys en què falten batejos o bé perquè els tengueren fora de la parròquia. Segons el dot es pot conèixer el poder adquisitiu d’una família i moltes vegades el marit en el seu testament reconeix el dot que li aportà la dona al matrimoni i que ha de recuperar en morir ell. També trobam protocols de reconeixement d’haver cobrat el dot, de vegades molts d’anys després del matrimoni. Segons el dot es pot intuir el poder adquisitiu d’una família.
A moltes fitxes de família no hi constava la data del matrimoni. Podia ser per haver-se casat a una altra parròquia. A l’Arxiu Diocesà hi ha una base de dades, realitzada per Josep Sagristà, on introduint els noms dels contraents es pot saber la dada del Concés i la parròquia on es casaran. Estan disponibles des de 1599, els anys anteriors estaran disponibles properament. Hem pogut conèixer la parròquia on s’han casat i la data d’una sèrie de famílies, i també hem trobat la data de matrimoni d’algunes famílies de les que no la disposàvem casant a Felanitx. Si a qualcú li interessa conèixer els noms dels pares pot anar al llibre de matrimonis de la parròquia. També hem consultat els llibres de matrimonis d’alguna parròquia com la de Santa Creu.
La reconstrucció de famílies de Felanitx la vàrem fer per fer un estudi demogràfic per la nostra tesi doctoral, i els resultats es poden veure al llibre “Una Sociedad del Antiguo Régimen. Felanitx y Mallorca en el siglo XVI” T. I (Mallorca, 1987), pp. 88-170. Abasta des de 1566 fins a mitjan segle XVII. Ens va permetre calcular l’edat al matrimoni, el número de fills per família, l’edat de la mare en tenir cada fill, la duració del matrimoni, els intervals entre naixements, el temps que es torben a tornar-se casar el viudos, i l’esperança de vida. La mitjana de l’edat al matrimoni de les dones era de 19,6 anys al període 1580-1601 i puja fins els 21,6 al de 1633-1642 per després baixar als 20,5. La mitjana al matrimoni dels homes oscil·la entre 22,2 i els 23,5 anys. El 28 % dels matrimonis dura menys de 5 anys per mort d’un dels dos membres de la parella. Els matrimonis de les famílies riques duren una mitjana de 13 anys i les dels pobres 11. El 17 % dels viudos es tornen a casar abans del mes d’enviudar, el 43 % abans dels dos mesos, el 91,5 % abans de l’any. Era normal tenir un fill cada dos anys. Les famílies en què la dona arriba als 45 anys tenien una mitjana de 7,4 fills, no essent rares les que en tenen més de dotze i una arriba als 18. La mortalitat infantil era molt intensa el primer any de vida i el 44,72 % dels nins havien mort abans dels 14 anys. L’esperança de vida al naixement era de 23 anys, de 28,5 als 5 anys i de 16 als 40 anys. Tenim el propòsit de continuar la reconstrucció de famílies per una major aproximació a les dades demogràfiques.
Oferim les fitxes de família per veure’n l’estructura. A més pot servir per als que fan arbres genealògics. Quan un llinatge s’escriu de diverses maneres hem triat l’actual, com per exemple Cerdà que de vegades s’escrivia Sardà. Els llinatges que durant segles s’han escrit de determinada manera l’hem respectada malgrat ara els filòlegs diguin que s’ha d’escriure diferent, és el cas de Prohens que ara escriuen Proenç. Els noms de persones s’han normalitzat i hem escrit Caterina i Margarita, no Catalina i Margalida que mai s’escrivien.
Després de la tesi hem continuat a la segona meitat del segle XVII. Hem fitxat els matrimonis fins el 1706 i elss batejos fins 1687. Entorn a 1651 els homes es casaven a una mitjana de 25 anys i a finals de segle als 27. Les dones es casen als 21 anys de mitjana.
Fonts sacramentals
A l’Arxiu Diocesà de Mallorca i a l’Arxiu Parroquial de Felanitx
Bartomeu Mestre demanava si algú sap on era la casa de Joanot Colom dient que fa 90 anys una tradició oral la indicava. Jo no tinc molta confiança en las tradicions orals. Quan jo era nin i anava a fora vila amb carro amb el meu padrí, al passar per Son Colom me deia “aquí va néixer Cristóbal Colón”. Sabem que Cristóbal Colón no va néixer a Mallorca i que a aquella casa tampoc hi va poder néixer Joanot Colom. Fins el 1514 en que va ser adquirida per un Colom es deia Son Massanet i Son Colom de Sa Mola es deia Les Coves.
L’origen de Joanot Colom, instador de les Germanies, el tractarem a un article, “Joanot Colom era felanitxer”, publicat al programa de Festes de Sant Agustí del 1991 (Felanitx), on donarem a conèixer el testament del 1512 de la seva germana Bernadina, resident a Felanitx al igual que la majoria de membres de la família: la mare Antonina, vda. d’Antoni Colom, el germà Antoni i dues germanes més. El testament del germà Antoni, casar amb Antonina, del 1522 confirma que es tracta d’una família resident a Felanitx, tenia un fill Joan i 6 filles (ARM, P. 6320, f. 193). El 1512 a la talla de ciutat trobam a Joanot Colom, barrater, a l’illa de mossèn Joanot de Pachs, a la parròquia de Sant Nicolau (ARM, AH-3015). L’11-10-1518 feia testament Francina, muller de Joanot Colom, barrater (ARM, P. M-496, f. 96). A l’Arxiu Diocessà a la sèria “Concessos” hem trobat dues llicències per casar de Joanot Colom, que ja era viudo. El 29-11-1518 trobam el concés de Joanot Colom, vdo., i Francina, donze lla, filla de Joan Miralles. S’havien de casar a Sant Jaume (ADM, Concessos, Vol. XI). El matrimoni de Joanot Colom amb Francina Miralles duraria poc. El 17-9-1520 es donava concés a Joanot Colom, viudo, per casar amb Margarita, donzella, filla d’Antoni Arbona de Sóller. El 1523 a les informacions sobre els adictes a la Germania, a ciutat a l’illa de Mn. Nicolau de Quint, parròquia de Sant Nicolau, trobam a Joanot Colom, barrater, instador i cap de tota la Germania. És difícil identificar la ubicació de les illetes ja que els noms han canviat moltes vegades i no es donava els noms del carrers. Als Estims de 1576 hi ha 11 propietaris de cases de llinatge Pachs, dos d’ells donen nom a illetes, Nicolau de Pachs i Pere de Pachs de Felanitx, devers la plaça del Mercat, darrera Sant Nicolau, una d’elles, la de Pere, seria més tard Can Berga i després Palau de Justícia, mentre que la de Nicolau donaria al carrer Verí. Molta gent creu que la casa de Joanot Colom estava a la plaça del Rosari, antiga de Sant Nicolau Vell, als Estims hi ha la illeta de Sant Nicolau Vell on trobam 4 barreters i alguns paraires, per Diego Zaforteza és un error, allà hi havia un solar procedent de la demolició de la casa de Joan Crespí, primer instador de la Germania, i considera que estava a la plaça de Verí, avui anomenada F. Chopin, davant Sant Nicolau. Fa anys hi havia un solar d’una casa derruïda on la Caixa Postal va construir la seva seu, pensava si allà hi havia hagut la casa de Joanot. Però si la casa estava a la illeta de Nicolau de Quint i el Ramon Quint de 1576 era descendent seu, la illeta donava a la baixada de Sant Domingo que dona a la plaça del Rosari però seria la illeta anterior que per l’altra banda dona al carrer Quint.
Més difícil és esbrinar on era la casa on va néixer Joanot a Felanitx. El padrí era Antoni Colom, major, fou batle el 1476 i morí abans del 1513. El pare Antoni Colom, menor, casat amb Antonina, fou jurat el 1514, el 1459 establia una casa a Felanitx, confrontant amb la casa del seu pare Antoni Colom, per dues quarteres de blat (ARM, P., G-99, f. 265). El 1472 casava la seva filla Antonina amb Bartomeu Sagrera, aporta un dot de 40 ll. que el receptor li augmenta en 10 per la seva virginitat (ARM, P. A. Font, f. 44v-45). Altra filla Bartomeva casà amb Miquel Bordoy. Dos fills ferien un aprenentatge a ciutat, Joanot com a barrater i Francesc com a paraire, es quedarien a viure a ciutat, participaren a la Germania i foren condemnats a mort amb segrest dels seus béns. El fill Antoni quedà a Felanitx, fou síndic clavari de la Germania, capità a les batalles, reclús i mort a ciutat junt amb el seu fill Joan, tenia els béns segrestrats valorats en 200 lliures. Altres agermanats felanitxers als que segrestaren els béns foren: Antoni Colom de Guillem, Antoni Colom àlies Moro, Joan Colom menor i Rafel Colom. Sembla que cap d’ells pogué transmetre una casa a un descendent, a no ser que fossin composats després i pagant una multa recuperar una casa. Els inventaris no solen donar la situació de les cases. El 1597 moria Antoni Colom amb casa al carrer de la Mar. Joan Colom de Gabriel, de la possessió La Cova, el 1689 deixa al fill Gabriel les cases de la vila. A l’inventari de Miquel Colom d’Antoni el 1627 consten unes cases al carrer Abeurador. Als Estims de 1685 tenen cases amb corral a Felanitx: – Joan Colom, major, a una illeta junt a l’Abeurador. – Miquel Colom, major, al carrer de l’Abeurador. – Miquel Colom, menor, al carrer de l’Abeurador. Per la documentació no podem saber on era la casa on va néixer Joanot Colom.
Per reprimir als agermanats vingué de la península una esquadra de 4 galeres i 13 naus comandada per don Juan de Velasco que recollí a Eivissa al virrei Gurrea i als cavallers i ciutadans mallorquins que s’havien refugiat allà. Formarien un exèrcit de dos mil a dos mil cinc-cents homes que desembarcaria a Alcúdia el 13 d’0ctubre de 1522. Gurrea envia un edicte a Pollença demanant obediència, al no fer-li cas ordenar cremar l’església on s’havien refugiat dones i nins, hi hagué de 200 a 400 morts (segons fonts). Els agermanats perderen dues batalles, una prop de Muro, on tingueren mil morts,i altra al Rafal Garcés, entre Inca i Sencelles, amb 500 morts. Després de cada batalla i cada avanç, Gurrea penjava els presoners, en un sol dia en penjà 40 a Inca i 70 a Binissalem. El virrei nomenà a Onofre Ferrandell batle de Felanitx, aquest bravejava d’haver reduït els agermanats felanitxers però el mataren. Molts prestaran obediència a Gurrea, però els més radicals es faran forts a ciutat fins que, per fam i pesta, es rendiran el 7 de març de 1523. Els agermanats enviaren uns ambaixadors a Carles V per justificar la revolta i lliurar-li les claus de la ciutat, però no les va voler rebre ni els va voler escoltar i tornaren amb una carta per Gurrea, en la que sense saber-ho portaven la seva sentència de mort.
