La reconstrucció de famílies

Estructura de les fitxes i abreviatures.– A les fitxes de família hi posam en primer lloc el llinatge i nom del cap de família. A una segona línia es dona informació sobre aquesta persona: de o f. (fill de) va seguit del nom del pare, el malnom en cursiva, i la professió. També indicam si es viudo (vdo.), excepte si coneixem matrimonis anteriors. T. (testament) va seguit de la data en què feu testament i entre parèntesi la signatura del protocol notarial de l’Arxiu del Regne de Mallorca. + indica la dada de defunció que es coneix pels llibres de defunció o pel notari que l’anota sobre el testament. De vegades hi ha un dia de diferència entre la dada del llibre de defunció i la del notari, sovint un dia abans, el notari donaria el dia de defunció i el llibre de defuncions el de l’enterrament.
El signe * significa matrimoni, va seguit de la data, en qualque cas la del concés (Con.) o llicència per casar-se que sols ser uns dies abans, i el nom i llinatge de l’esposa, seguit del nom del pare. Si en el moment del matrimoni el pare és mort ho indicam: qu. (quondam). De vegades indicam l’import del dot que coneixem per testaments o reconeixements de dot. Si la coneixem donam la data del testament i de la defunció. Quan sabem que el cap de casa s’ha casat més d’una vegada dins la mateixa fitxa enumeram els distints matrimonis, cosa que no sempre es pot fer amb el homònims.

Després col·locam els fills. Darrera el nom donam la data de naixement entre parèntesi i l’any en què es casa, en el cas de les dones amb qui. Anant a la nova fitxa familiar trobarem més informació fins la defunció. De vegades donam l’edat al matrimoni entre parèntesi darrera el nom i la de defunció darrera la data. Els llibres de batejos comencen el 1566 i en falten els dels anys 1579 i 1590-1598. Això no ens permet conèixer tots els fills de les famílies, ja que era normal tenir un fill cada dos anys a les fitxes de família posam punts suspensius (…) per indicar que tindrien més fills. De l’any 1610 coneixem el llistat de confirmacions on s’anoten els nins nascuts des de 1596 (anterior visita del bisbe) vius, suposam que els que no es confirmen haurien mort abans, i ho feim constar (Conf. 1610) per veure quins viuen i quins haurien mort. També indicam els que viuen en el moment de fer testament el pare o la mare. En el cas dels homònims els llibres de defunció no permeten sempre identificar-los, en alguns casos donam la dada de defunció entre claudàtors [] o parèntesi quan la identificació no és segura.

En alguns casos indicam el valor dels béns del cap de casa en lliures (ll.) segons els cadastres de 1581, 1670 i 1685. En haver-hi molts d’homònims no podem anotar-los tots en alguns casos.

Llegeix més

Cartes de Gurrea

Onofre Vaquer

El 1974 havia transcrit el Llibre de lletres certificatòries la Germania (AH-4806) que té dues parts. A una primera hi ha cartes i crides del virrey Gurrea des dels preparatius a Eivissa fins després de la reducció de la ciutat. Hi ha relació de fets, intimidacions a rendicions i crides. A més va inserir la provisió de Carles V del 14-10-1521 prohibint fer germanies i ordenat obeir a Gurrea a la intimidació que fa als de Pollença el 24-10-1522. A una crida fa a saber la provisió del rei del 24-1-1523 comunicant que no ha admès les raons ni les claus d’or que li presentava un missatger dels agermanats i exigeix obediència. Sols hi ha dues cartes que no signa Gurrea però que van dirigides a ell, una del vicari de Sa Pobla que enviat com a missatger fou apressat pels agermanats a Muro i que des del campanar va veure la batalla de Sa Marjal, i l’altra d’Onofre Ferrandell on li diu que els habitadors del poble de Felanitx estan promptes a obeir al rei i al virrei. Encara que el contingut de la majoria de les cartes de Gurrea no és del tot desconegut crec que seria interessant publicar les cartes íntegres per veure la relació dels fets que fa el virrei i veure com escrivien a l’època, per això les inserim aquí. N’Eulàlia Duran a Les Germanies als Països Catalans (1982) publica tres d’aquestes cartes. Abans de venir amb l’armada, des d’Eivissa el virrei atorga guiatges a algunes persones per poder sortir de Mallorca i no ser detingudes per qualsevol cas o crim exceptuat crim de lesa majestat, heretgia o falsificador de moneda. El 7 de març de 1523 es va rendir la ciutat però sembla que no tot estava pacificat, ja que el 4 de juliol Gurrea parteix del castell de Bellver per anar a pacificar Manacor. El 16 de juliol Gurrea ordenava als batles forans que s’apropiïn de totes les escriptures i cartes referents a la Germania, realitzades des de la primera commoció fins a la reducció, i que les hi enviïn ràpidament. Aquesta documentació requisada ha desaparegut. La segona part de les Lletres Certificatòries són les relacions de penes i composicions imposades a tots els agermanats de Mallorca. La relació alfabètica per llinatges la tenim penjada a aquesta web. Les composicions, en realitat multes, s’imposen a cada un segons les qualitats de les culpes i facultats de llurs béns. Un estudi quantitatiu de les mateixes la publicarem amb el títol “La repressió dels agermanats” a la revista Mayurqa núm. 26 (2000), pp. 57-71.

El 1978 a la revista Fontes Rerum Balearium, vol. II núm. 3, pp. 613-634 publicarem “Documentos sobre la Germanía de Mallorca” a partir de Lletres Missives, cartes enviades o rebudes pels Jurats de la ciutat i del Regne. Són interessants les enviades als consellers de Barcelona sobre la falsedat dels rumors que corrien a aquella ciutat sobre els agermanats i els demanen que no permetin una armada que preparava Francesc Burgues, procurador reial i castellà de Santueri.

LES CARTES DE GURREA

1

1522, septembre, 29. Eivissa

Continue reading Cartes de Gurrea

Els agermanats

Onofre Vaquer

Vaig llegir amb estupor que es presentava un documental sobre la Germania i que es de deia que havia estat una revolta dels obrers contra els burgesos. No donava crèdit a tanta ignorància parlant del segle XVI. També he vist que persones que no han investigat res ni han llegit el que s’ha publicat sobre la Germania, que fan múltiples intervencions públiques i se’ls dona premis, fan afirmacions tan peregrines com que la Germania fou un aixecament dels sectors més humils de la societat, de les capes baixes, i altres han dit que els agermanats eren jornalers contra propietaris. La majoria dels agermanats eren propietaris o bé agraris o menestrals autònoms, no jornalers. No falten mercaders i notaris entre els agermanats. N’hi havia que eren propietaris de possessions com el felanitxer Jaume Artigues a qui imposaren una multa de mil lliures. A Partir de les Informacions Judicials on es dona el valor dels béns dels agermanats i no agermanats, calcularem que a la Part Forana la mitja general de riquesa per propietari era de 109 lliures, la dels agermanats de 100,5 i dels no agermanats de 145 lliures. No cal dir que hi havia molts més agermanats que mascarats. A alguns municipis la riquesa mitja dels agermanats era superior a la mitja general: 219 lliures a Sóller, 224 a Bunyola, 193 a Deià, 195 a Llucmajor, 156 a Porreres. Eren pobres, no posseïen béns, un 7,7 % dels agermanats i un 16 % dels no agermanats (Una Sociedad del Antiguo Régimen, vol. II, 1988, p. 901). Els agermanats de la ciutat eren dues vegades més rics que els de la Part Forana. Als agermanats els imposaren una composició o multa en relació als seus béns i culpes, els de Sóller, que eren els més rics, hagueren de pagar 16.725 lliures, els de Felanitx 3.989, els de Llucmajor 12.374. Els agermanats no feren mai cap reivindicació laboral, no eren obrers ni jornalers. Reivindicaven que la valoració dels béns es fes de manera justa a l’hora de pagar les talles semblant al IBI actual, la contribució, executant la sentència arbitral de Ferran el Catòlic de 1512 ordenant fer uns Estims on es valorés de forma justa els béns de cadascú que servís de base per pagar les talles. Els estaments superiors de ciutat, que controlaven el govern, s’hi oposaven i això que els cavallers no pagaven excepte en casos de necessitats defensives especials, ja que feien pagar menys als seus amics i si no pagaven no passava res. Els agermanats volien suprimir el deute públic que obligava a pagar imposts indirectes sobre el consum per poder satisfer els interessos del deute, però els estaments superiors de ciutat tenien títols de deute públic (censals) que donaven uns bons interessos i no volien perdre el negoci, malgrat molts estaven en mans de catalans fins al regnat de Felip II.

Publicat al setmanari Felanitx el 20-01-2022.

La repressió dels Agermanats

Onofre Vaquer

Per reprimir als agermanats vingué de la península una esquadra de 4 galeres i 13 naus comandada per don Juan de Velasco que recollí a Eivissa al virrei Gurrea i als cavallers i ciutadans mallorquins que s’havien refugiat allà. Formarien un exèrcit de dos mil a dos mil cinc-cents homes que desembarcaria a Alcúdia el 13 d’0ctubre de 1522. Gurrea envia un edicte a Pollença demanant obediència, al no fer-li cas ordenar cremar l’església on s’havien refugiat dones i nins, hi hagué de 200 a 400 morts (segons fonts). Els agermanats perderen dues batalles, una prop de Muro, on tingueren mil morts,i altra al Rafal Garcés, entre Inca i Sencelles, amb 500 morts. Després de cada batalla i cada avanç, Gurrea penjava els presoners, en un sol dia en penjà 40 a Inca i 70 a Binissalem. El virrei nomenà a Onofre Ferrandell batle de Felanitx, aquest bravejava d’haver reduït els agermanats felanitxers però el mataren. Molts prestaran obediència a Gurrea, però els més radicals es faran forts a ciutat fins que, per fam i pesta, es rendiran el 7 de març de 1523. Els agermanats enviaren uns ambaixadors a Carles V per justificar la revolta i lliurar-li les claus de la ciutat, però no les va voler rebre ni els va voler escoltar i tornaren amb una carta per Gurrea, en la que sense saber-ho portaven la seva sentència de mort.

Continue reading La repressió dels Agermanats

Causes de les Germanies

Onofre Vaquer

La Germania fou una revolta anti-fiscal. No sols els nobles tenien exempcions fiscals sinó que molts de membres dels estaments superiors que controlaven el govern no pagaven els impostos que devien. Al segle XV els síndics forans exposen al rei que a la ciutat hi havia 5.000 veïns (caps de casa) i sols 1.800 pagaven les talles (impost sobre el patrimoni com ara l’IBI). Molts de ciutadans que tenien bens a la part forana no contribuïen a les talles de les viles per les possessions que hi tenien, al·legant que pagaven a la ciutat però tampoc pagaven a la ciutat pels bens de les viles. Els agermanats cridaven “visca el Rey y qui deu que pach”, perquè molts devien, no pagaven i no passava res. La distribució de les talles no es feia per justa estimació dels bens sinó a arbitri dels estimadors, pel que “molts richs no pagaven y els pobres eren agraviats”. El rei Ferran el 1512 donà una sentència arbitral ordenant que es fessin un Estims valorant les propietats i que els compartiments es fessin segons els bens de cada propietari. El 1521 encara no s’havia fet i el 12-10-1521 Joanot Colom, junt amb Mn. Jordi Moranta i Pau Casesnoves, demanaven als jurats que fos executada fent estimació dels béns immobles. Fins el 1576 no es començaran els Estims.

Un tercer factor era el deute públic que gravitava sobre la Universitat del Regne. Quan la Universitat no tenia diners per cobrir les necessitats, especialment els anys de dèficit blader, recorria al encarregament de censals consignatius, préstecs de capital per particulars pels que calia pagar unes pensions (interessos) anuals. Bona part d’aquests censals estava en mans de catalans i el pagament de les pensions ocasionava despeses i sortida de moneda del regne. El 1405 la Universitat no pogué pagar els interessos del deute i arribà a un compromís amb els creditors, el Contracte Sant, pel que es consignaven tots els ingressos procedents d’impostos indirectes al pagament dels interessos i a la amortització del Deute Públic. El interès anual dels censals sumava 28.000 lliures el 1394 i el 1515 arribava a les 44.000. Amb una lliura es podien comprar dues ovelles al XVI. El 90 % dels ingressos ordinaris es destinaven al pagament de les pensions dels censals. Els agermanats volien la redempció total dels censals, la quitació, ja que implicava la desaparició d’una sèrie d’impostos indirectes com la molitja, el quint del vi, la sisa de les carns, el segell de les robes i el dret de la gabella de la sal. Pretenien tornar el capital als creditors sense pagar les pensions pendents i després diran que el que s’havia pagar superava el muntant del capital. Els agermanats suprimiran els impostos indirectes però després de vençuda la Germania es tornaran a posar.

L’home fort del moviment agermanat serà el instador, càrrec que tindran Joan Crespí i Joanot Colom. No era un càrrec nou, s’han havien anomenat abans per instar als que no complien les seves obligacions fiscals, obligant-los a pagar el deute i fins i tot expropiant-los. També s’anomenen instadors als pobles.

Durant la Germania s’havia obligat a contribuir a les talles de les viles als ciutadans per les possessions que hi tenien, y després de la reducció de la Germania no es va donar cap passa enrere. No es va aconseguir abolir cap impost indirecte, sinó que el 1525 s’imposaren tal quantitat de drets i victigals, 23 en total, que superaren als establerts al Contracte Sant. Durant el regnat de Felip II els censals que estaven en mans de catalans passen a mans de mallorquins, no sols particulars, també d’institucions eclesiàstiques com convents.

Hi que diu que els agermanats pretenien que els nobles paguessin impostos. No es cert. Serà amb la Nova Planta quan s’obligarà als nobles pagar les talles segons el seu patrimoni, mentre que a Castella el nobles seguiran sense pagar i els no nobles pagaran impostos indirectes (l’alcabala).

El deute públic continuarà fins que se crea l’estat espanyol els anys 1833-35. Fins aquell moment la fiscalitat era diferent a cada regne i es crea un estat centralitzat amb els mateixos impostos per tots. El 1835 la fiscalitat l’assumeix l’estat i va assumir el deute de l’antic Regne de Mallorca contra el que havien lluitat els agermanats.

Publicat als setmanaris Felanitx (26-2-2021), Porreres (març 2021) i Cent per Cent (Manacor).

Llistat de propietaris. Propietaris de cases de Palma el 1576

Llistat de propietaris de cases i altres immobles de la ciutat de Mallorca (Palma) segons els Estims de 1576.

Abreviatures: C/.: carrer h: hereu Mn.: mossèn Pl.: plaça qu.: quondam (difunt) vda: viuda

Llistat disponible també en pdf.

Introducció illetes. Propietaris de cases de Palma 1576

Adjuntam un llistat alfabètic dels propietaris de cases i altres béns de dins les murades de la ciutat de Mallorca (Palma) segons els Estims de 1576. Junt al nom del propietari donam la seva professió o condició. Moltes vegades sols es diu mossèn (Mn.) que era un tractament que es donava a preveres i notaris però que aquí també es dona a cavallers i mercaders. Després ve el nom de la illeta on es troba el bé, no es donava el nom del carrer, que agafava el nom d’una persona que vivia a la illeta. Altra columna ens diu de quin bé es tracta: una casa, una botiga (local), algorfa (habitació entre els baixos i el pis principal, en castellà entresuelo), forn, molí, hort. Després ve el preu en lliures. Hem exclòs els decimals, però cal dir que les cases que tenen un preu que no acaba en 0 o en 5 solen valer 10 sous més. Degut a que el llistat té la finalitat de veure quins llinatges hi havia, hem posat a la columna dels propietaris els morts (qu.: quondam, difunt) i a una darrera columna el nom de la viuda, que té el mateix llinatge, malgrat sigui la propietària. En ocasions el text indica que el bé ha passat a altra persona, la indicam com a propietari sense repetir el valor del bé. De vegades també s’indica l’hereu (h.).

José Ramis de Ayreflor va publicar la relació no alfabètica, sinó segons el itinerari que seguien els estimadors, al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana t. XV (1914), pp. 113-200. L’anomena Catastro quan es tracta dels Estims que després serviran de base per fer el cadastre on els béns s’agrupen per propietaris. Hem normalitzat els noms i els llinatges de les dones que abans es feminitzaven fent-los acabar en a, i alguns llinatges. Algun llinatge adopta diverses formes com Pacs, Pachs i Pax. Les dones i les viudes (vda) portaven el llinatge del marit.

Al llistat junt al nom de la illeta donam el nom de la parròquia on es troba però és difícil identificar la ubicació de la majoria d’illetes ja que els noms han canviat moltes vegades. Al BSAL de 1902 hi ha un Manzanario de Palma, 1797-183…, on apareixen els canvis de noms de les illetes entre 1797 i la dècada de 1830, amb els carrers on es troben, però poquíssimes es poden identificar amb les de 1576. Diego Zaforteza a la seva obra “La ciudad de Mallorca. Essayo Histórico-Toponímico” ens dona el canvi de noms dels carrers i també de les illetes del 1576 a 1851 passant per 1685, 1797, 1811 i 1831. No sempre dona el nom de les illetes el 1576 i malgrat conèixer els noms moltes vegades no es poden identificar. Pot servir per identificar algunes illetes però poques vegades el carrer. Gabriel Bibiloni al seu llibre “Els carrers de Palma” junt al nom actual d’un carrer dona els noms antics.

Adjuntam el llistat alfabètic de les illetes amb el seu número i parròquia i en els casos en que ha estat possible algun carrer que la delimita o algun edifici singular actual (Banc d’Espanya, Can Berga, Museu de Mallorca). Ramis de Ayreflor posa algunes notes a peu de pàgina d’alguns edificis nobiliaris amb els canvis de propietari. Recordau que el BSAL es pot consultar a internet a la web de la UIB. Donam el nom d’alguns carrers actuals o d’abans com Carrer del Sagell (Jaume II), Sant Domingo (Palau Reial si es tracta del convent).

Illeta Núm. Parròquia Carrers-Edificis
Albert de Pax

177

Sant Miquel  
Aleix Lladó, notari

212

Sant Nicolau cantó Argenteria
Almoina

5

Almudaina la Seu
Almudí

98

Sta. Creu C/. St. Joan-Apuntadors-Mar
Angelats, Mn.

104

Sta. Creu oratori de St. Pere
Antoni Barceló

162

Sant Miquel Santa Caterina de Sena. C/. Sant Miquel
Antoni Capellar, gerrer

44

Sta. Eulàlia 6 gerreries. C/. Socors
Antoni Cases, notari

170

Sant Miquel davant St. Miquel
Antoni Cotoner

158

St. Jaume  
Antoni Ferrer, paraire

180

Sant Miquel  
Antoni Oliver

56

Sta. Eulàlia  
Antoni Reus

176

Sant Miquel davant Pes de Sa Farina
Antoni Sala

77

Sta. Eulàlia C/. Sindicat
Antoni Sarrà, sastre

197

Sant Nicolau  
Antoni Togores, ferrer

54

Sta. Eulàlia davant Quatera
Armadans, Benet

19

Sta. Eulàlia  
Arnau Santacília

193

Sant Nicolau C/. Sant Bartomeu [Pes Farina ?]
Bany den Granada

79

Sta. Eulàlia Pl. Banc d’Oli- Flassaders
Bartomeu Castelló, sarrier

47

Sta. Eulàlia  
Bartomeu Ferrer

57

Sta. Eulàlia Pl. Sant Antoni
Benet Ferrer

31

Sta. Eulàlia adoberies. Seminari Vell
Bernat Fortesa, notari

201

Sant Nicolau  
Bernat Muntanyola

107

Sta. Creu Pl. Olivera des Puig
Busquets, Nicolau

13

Sta. Eulàlia  
Callar, Jeronim

16

Sta. Eulàlia  
Canonge Garau

152

St. Jaume davant Capuxines. Can Burgues. Costa de la Seu ?
Carnisseria

72

Sta. Eulàlia 24 taules de carnisser. C/. Canisseria
Carnisseria d’avall

211

Sant Nicolau Pl. Sant Nicolau
Casa de la Criança

37

Sta. Eulàlia C/. Montisión
Casa Paraires

210

Sant Nicolau C/. Port Fangós-Puigdorfila-Paraires
Castell Reial

7

Almudaina S’Almudaina
Cristòfol Mir

35

Sta. Eulàlia  
Cristòfol Serra

167

Sant Miquel  
Del Bordell

160

Sant Miquel Arraconada de Santa Margarita
Del Corb

106

Sta. Creu Església de Santa Creu
Del Pou

105

Sta. Creu davant església de St. Pere
Den Cerdà

200

Sant Nicolau C/. Orfila. Can Franquet
den Martorell

69

Sta. Eulàlia Pl. Llongeta-Hostals
den Massanet, calderer

88

Sta. Eulàlia C/. Fideus
den Parera

59

Sta. Eulàlia davant font de la Flassaderia
den Respay

20

Sta. Eulàlia davant el forn de la Creu
den Torner

42

Sta. Eulàlia davant posada de Lluc. C/. Sepulcre
Drassana

103

Sta. Creu C/. Apuntadors-Drassana-Glòria
Era Hospital General

137

St. Jaume C/. Jardí Botànic
Església del Sepulcre

139

St. Jaume C/. Concepció-Cavalleria
Església Sant Jaume

150

St. Jaume St, Jaume
Església St. Esperit de Roma

213

Sant Nicolau Ses Minyones
Felip Fuster

12

Sta. Eulàlia C/. Morei. Can Olesa.
Felip Jaume

110

Sta. Creu  
Ferrando Cavallaria

118

Sta. Creu C/. Montenegro
Ferrer, Pere Joan

22

Sta. Eulàlia  
Font de Cort

91

Sta. Eulàlia Pl. Cort
Font de Na Xona

174

Sant Miquel C/. Sindicat. C/. Calafosca
Font de Sta. Creu

120

Sta. Creu Sany Gaietà-Sant Feliu
Font del Molí de Vent

52

Sta. Eulàlia C/. Flassaders-Ferreria
Font del Sepulcre

132

St. Jaume C/. Concepció
Font del Socorredor

50

Sta. Eulàlia C/. Socors. Gremi flassaders
Font den Fiol

64

Sta. Eulàlia davant el Sindicat
Font plaça del Pa

71

Sta. Eulàlia  
Forn Cosme Llull

163

Sant Miquel p- 178
Forn Cremat

138

St. Jaume Davant la Concepció
Forn de Jeroni Valls

135

St. Jaume  
Forn del Call

24

Sta. Eulàlia C/. Sta. Clara-Call-Montisión-Sant Alonso
Forn den Candeler

45

Sta. Eulàlia C/. Gerreria-Terra Santa
Forn den Coll

36

Sta. Eulàlia davant Montisión
Forn den Pons

85

Sta. Eulàlia C/ Sagell (Jaume II)-Set Cantons
Forn Jaume Ferrer

155

St. Jaume  
Forn Martí Vidal

126

St. Jaume  
Fossar de St. Miquel

179

Sant Miquel  
Fossar Sta. Creu

111

Sta. Creu C/. Sant Llorenç-Del Vi
Francesc Antich

61

Sta. Eulàlia C/. Sitjar
Francesc Ballester

70

Sta. Eulàlia C/. Capelleria
Francesc Burgues

119

Sta. Creu Apuntadors-Born
Francesc Espanyol

102

Sta. Creu davant Gabela de la Sal vella
Francesc Falcó

100

Sta. Creu davant pou del Born
Francesc Juan

115

Sta. Creu davant Santa Creu
Francesc Serralta

130

St. Jaume Prop les Caputxines
Fuster, Pelai

11

Sta. Eulàlia  
Gabella de la Sal

101

Sta. Creu C/. Mar
Gabriel Canet

182

Sant Miquel Rambla. Convent Tereses
Gabriel Llull 102bis Sta. Creu C/. Apuntadors
Gabriel Real, not.

21

Sta. Eulàlia davant la Quartera
Gabriel Ribes

145

St. Jaume la Rambla. Can Pinós.
Gabriel Sampol

82

Sta. Eulàlia C/ Calafosca. Prop Bolseria
Gabriel Segura

67

Sta. Eulàlia davant s’hostal de Campos. C/. Cordeleria
Gabriel Serra

196

Sant Nicolau Born
Gaspar Burguera, prev.

114

Sta. Creu  
Gerreria cremada

40

Sta. Eulàlia abans den Homar. C/. Bosc-Sant Agustí
Guillem Gradolí

53

Sta. Eulàlia  
Guillem Riera, gerrer

43

Sta. Eulàlia C/. Socors
Hereu Danús

58

Sta. Eulàlia davant C/. de la Mercé
Hort de Nicolau Pachs

183

Sant Miquel Rambla-Horts
Hort del Carme

184

Sant Miquel Convent del Carme
Hospital Sta. Caterina

136

St. Jaume  
Hostal de Pollença

55

Sta. Eulàlia C/. Ferreria
Jaume Berga

4

Almudaina Forn de l’Estudi General
Jaume Frau

86

Sta. Eulàlia davant Sta. Eulàlia
Jaume Llompart

161

Sant Miquel abans den Ca
Jaume Vida

148

St. Jaume  
Jerònia Montblanch

51

Sta. Eulàlia  
Jeronim Togores

25

Sta. Eulàlia Museu de Mallorca. C/. Portella
Joan Ballester, traginer

108

Sta. Creu  
Joan Garcies

62

Sta. Eulàlia davant Pes de Sa Farina
Joan Gual

75

Sta. Eulàlia casa dels forners. Convent Mercé
Joanot Berard

26

Sta. Eulàlia Can Formiguera. Sta. Clara
Joanot Fiol, assaonador

30

Sta. Eulàlia adoberies
Joanot Fuster

113

Sta. Creu C/. Sales
Joanot Gual

154

St. Jaume  
Joanot Peretó, Mn.

133

St. Jaume  
Joanot Sanglada

157

St. Jaume C/. St. Jaume
Joanot Sunyer

151

St. Jaume C/. Pueyo-Àngels
Joanot Sureda

23

Sta. Eulàlia C/. Can Montis
Joanot Thomàs

80

Sta. Eulàlia C/. Sant Miquel-Capelleria
Jordi Abri Descatlar

38

Sta. Eulàlia C/. Sol. Maquesos del Palmer
Jordi Arquer

187

Sant Miquel  
Jordi Fortuny

144

St. Jaume la Rambla
Jordi Nunis de Santjoan

159

St. Jaume C/. St. Jaume. Marqués del Reguer
Jordi Sancília

178

Sant Miquel  
Llongeta del Mercat

194

Sant Nicolau Pl. Mercat
Llorenç Ferrer, vidrier

186

Sant Miquel C/. Sant Miquel-Capelleria
Llorenç Mateu

165

Sant Miquel  
Macià Costa

74

Sta. Eulàlia ara Antoni Amer, argenter
Macià Esteve, assaonador

27

Sta. Eulàlia Calatrava-Bastió den Berard
Mateu Espanyol

140

St. Jaume C/. St. Jaume. Can Ferrandell.
Mateu Fortesa

195

Sant Nicolau  
metge Calders

29

Sta. Eulàlia C/. Calders-Porta de Mar
Miquel Burguera

173

Sant Miquel  
Miquel Coll, cirurgià

66

Sta. Eulàlia Ca la Seu. C/. Cordeleria
Miquel Joan Santmartí

156

St. Jaume C/. Antoni Morlà
Miquel Pou

185

Sant Miquel  
Miquel Salvador, gerrer

49

Sta. Eulàlia C/. Argenteria-Sagell
misser Malferit

190

Sant Nicolau davant illa misser Valentí-Sagell
misser Valentí

81

Sta. Eulàlia C/. Cererols-Bosseria-Capelleria
Mn. Ambròs

93

Sta. Eulàlia Pl. Cort ?. Casal Sollerich ?
Mn. Andreu Trobat

109

Sta. Creu  
Mn. Axartell

147

St. Jaume  
Mn. Baró

121

Sta. Creu davant font de les Tortugues
Mn. Bordils

6

Almudaina C/.Almudaina
Mn. Callar

134

St. Jaume  
Mn. Calvo

206

Sant Nicolau  
Mn. Cases

214

Sant Nicolau  
Mn. Caulelles

3

Almudaina Casa confraria St. Pere i Bernat
Mn. Falcó

84

Sta. Eulàlia C/ Argenteria-Set Cantons
Mn. Galiana

9

Sta. Eulàlia  
Mn. Hortolà

128

St. Jaume Hospital General
Mn. Jolit

131

St. Jaume Prop de St. Caietano. Can Berga
Mn. Mercer

78

Sta. Eulàlia C/. Sindicat. Casa Sindicat
Mn. Miró

142

St. Jaume  
Mn. Oliza

153

St. Jaume  
Mn. Peretó

60

Sta. Eulàlia  
Mn. Puig

76

Sta. Eulàlia C/. Ample de la Mercé
Mn. Valero

117

Sta. Creu C/. Montenegro.
Molí carrer Oms

188

Sant Miquel Oms-Sant Miquel-Can Maçanet
Monestir de la Mercé

166

Sant Miquel Pl. Mercè-Sindicat-Frares
Monestir Misericòrdia

191

Sant Nicolau Sant Bartomeu-Sindicat. Banc d’Espanya
Monestir Olivar

164

Sant Miquel Pl. Olivar. Sant Antoniet.
Monges de St. Pere

129

St. Jaume Convent de la Concepció
Montision

33

Sta. Eulàlia Montisión
Nicolau Busquets   Sta. Creu C/. Sant Feliu
Nicolau de Pachs

207

Sant Nicolau C/. Santacília ?. C/. Verí ?
Nicolau Truyol

124

St. Jaume  
Nofre Vilasclars

99

Sta. Creu davant Costa de la Seu
Paborde Terrades

209

Sant Nicolau  
Palau Episcopal

8

Sta. Eulàlia Palau Episcopal
Paulo Torrella

127

St. Jaume  
Pere Campamar

199

Sant Nicolau Es pas den Quint
Pere Espanyol

122

Sta. Creu Cas Marqués de Bellpuig
Pere Gabriel Gual

143

St. Jaume C/. St. Jaume. Can Gual de Torrella
Pere Garbí

87

Sta. Eulàlia abans de Miquel Terrades
Pere Joan Clapes

10

Sta. Eulàlia Cas Marquès de la Torre. C/. Portella
Pere Joan Simonet

171

Sant Miquel  
Pere Martí

125

St. Jaume  
Pere Pax

192

Sant Nicolau Pl. Mercat. Can Berga
Pere Ribes, Mn.

175

Sant Miquel  
Pere Sureda Sanglada

1

Almudaina Ajuntament, pl. Santa Eulàlia
Pere Vivot

2

Almudaina C/. St. Domingo
Perot Vicens

208

Sant Nicolau  
Pes del Carbó

48

Sta. Eulàlia gerrers. Travessa den Ballester
Pi i Desjuny, Bernat

18

Sta. Eulàlia  
Porxos de Mar

94

Sta. Creu vora Llonja
Posada de Montserrat

28

Sta. Eulàlia C/. Posada de Montserrat
Puigdorfila, Pere Jordi

15

Sta. Eulàlia  
Quatera

63

Sta. Eulàlia  
Rafel Cabrer, botiguer

83

Sta. Eulàlia cantó Peixetaria-Sagell
Rafel Seguí, paraire

172

Sant Miquel  
Ramon Esbert

73

Sta. Eulàlia cantó Argenteria-Bolseria
Ramon Gili, espaser

68

Sta. Eulàlia  
Ramon Gual, sr.

141

St. Jaume  
Ramon Quint

202

Sant Nicolau baixada de Sant Domingo
Ramon Torrella

149

St. Jaume  
Ramon, Estada, fuster

205

Sant Nicolau C/. Calafosca
Rectoria Sta. Creu

116

Sta. Creu C/. del Vi-St. Llorenç
Sala dels Teixidors

198

Sant Nicolau Prop del Mercat. C/. Can Danús-Tapineria
Salvador Dusay

34

Sta. Eulàlia C/. Montisión
Sant Antoni

168

Sant Miquel  
Sant Domingo

203

Sant Nicolau C/. Conquistador-Palau Reial
Sant Esperit, església

169

Sant Miquel St. Felip Neri
Sant Feliu

123

Sta. Creu C/. Sant Feliu-Sant Gaietà
Sant Francesc

39

Sta. Eulàlia Església de Sant Francesc
Sant Joan

97

Sta. Creu St. Joan-Vallseca
Sant Nicolau Vell

204

Sant Nicolau davant St. Domingo. Pl. Rosari
Sebastià Llaneres, notari

181

Sant Miquel  
Soldevila

112

Sta. Creu  
Sta. Margarita

189

Sant Miquel C/. Oms-Sant Miquel
Sureda Sanglada   Sta. Eulàlia Pl. Cort-Sr. Domingo
Temple

41

Sta. Eulàlia fins a St. Antoni, junt murada. Convent Agustins
Tomàs Benejam

90

Sta. Eulàlia Peixateria. Forn dels Paners
Tomàs Desbach

14

Sta. Eulàlia C/. Sant Francesc
Tomàs Esquer

92

Sta. Eulàlia Forn de la Peixateria
Tomàs Girard

46

Sta. Eulàlia davant la Quartera, Pes Farina
Tomàs March

146

St. Jaume C/. St. Jaume
Toni Pons

89

Sta. Eulàlia C/. del Sagell
Torre de l’Amor

32

Sta. Eulàlia adoberies. C/. Torre de l’Amor
Victigal de l’oli

65

Sta. Eulàlia Banc d’Oli
Victigal Mercaderia

95

Sta. Creu C/. Mar-Passeig Sagrera
Villalonga, Francesc de

17

Sta. Eulàlia  
Xapalli, boter

96

Sta. Creu C/. Mar-Boters

Deixant de banda els preveres i notaris hi ha 314 propietaris als que s’anomena mossèn. Sols apareixen 10 mercaders però a altres sols apareixen com a mossèn. Del sector primari contabilitzam 48 conradors, 52 hortolans, 30 bracers, 5 pastors, 8 serradors. A la construcció s’hi dediquen 61 picapedrers, 6 trencadors de pedra, 5 tapiadors, 2 calciners, 1 guixer. Hi ha 21 gerrers, 25 carnissers i 38 forners. Al sector tèxtil trobam 237 paraires, 118 teixidors, 72 sastres, 40 flassaders, 31 calceters, 24 sombrerers, 12 barreters, 1 capeller, 9 tintorers, 10 passamaners, 6 abaixadors, 7 cinters, 7 guanters, 3 brodadors, 3 giponers, 3 matalassers. La pell la treballaven 110 assaonadors, 106 sabaters, 2 tapiners, 8 pelleters, 5 selleters, 2 basters. Altres menestrals: 72 fusters, 30 boters, 7 mestres d’aixa, 1 calafat, 24 sucrers, 21 gerres, 2 taulers (o teulers ?), 12 corders, 9 esparters, 7 sarriers, 7 ballesters, 1 armusser (fabricant d’armes), 6 moliners, 2 saboners, 4 torners, 3 tapissers, 4 vidriers, 7 calderers, 8 ganiveters, 9 espasers, 1 courer, 53 ferrers, 9 manyans, 1 arader, 1 cedasser, 32 argenters, 1 guadamaciller. Relacionats amb els comerç trobam 29 botiguers, 25 tenders, 16 mercers, 1 venedora de ceràmica, 2 revenedors, 1 marxando, 13 corredors de coll i d’orella, 10 porgadors, 8 mesuradors d’oli, 2 mesuradors de blat. En relació a la mar hi ha 42 mariners, 34 pescadors, 1 capità de galera, 1 guarda de mar, 5 apuntadors. En sanitat hi ha 27 apotecaris, 11 cirurgians, 7 doctors en Medicina, 2 manescals, 1 llevadora (comare) i 7 barbers (que feien sangries). Entre els eclesiàstics trobam 8 canonges, 6 rectors, 95 preveres i un sotdiaca, 8 frares, 4 monges, 5 cavallers de l’ordre de Sant Joan de Malta (4 d’ells comenadors), 1 escolà. Dels que feien transports dins la ciutat trobam 4 traginers, 11 traginers de garrot, 1 bastaix. Els notaris són 114, els escrivans 3 i els doctors en dret 16. Relacionats amb la cultura trobam 5 llibreters, 2 mestres de minyons, 5 pintors, 1 imaginer (escultor), 1 músic, dos sonadors, 2 organers, 1 violer. Servidors de l’ordre públic hi ha 12 capdeguaites, 3 verguetes, 4 massers. Altre del sector terciari: 10 oficials, 1 criat, 1 bedel, 5 hostalers, 1 capità d’infanteria. Hi ha propietaris col·lectius com 7 gremis o convents. No consten els edificis d’esglésies i convents que no pagaven talles. Hi ha 21 propietaris que són lliberts o llibertes i una mora. 298 dones propietàries són viudes i 46 senyores. Al llistat hi ha propietaris que es repeteixen al tenir més d’un immoble.