Categoria: Segle XV

Encara que el nom de la ciutat era Mallorca per evitar confusions escrivim Palma. De 4.495 persones del llistat, de 26 no consta el lloc de residència. La majoria dels ressenyats són habitadors de Palma, un total de 3.306, als que hi ha que afegir 174 oriünds d’altres llocs però que són habitadors de Palma. hi ha immigrants que no està clar si habiten a Palma o estan de pas. Alguns està clar que habiten fora i entre ells hi ha mallorquins que viuen a llocs com Sardenya (7 a Càller), Nàpols, Palerm o Rodes. Entre els oriünds de fora Mallorca en trobam 36 del regne de València (31 de València ciutat, 4 d’Alacant, un de Paterna), 28 de Gènova, 11 de Niça, 4 de Saragossa, 6 de Sicília, 10 d’Aragó (5 de Fraga, 4 de Saragossa, dos d’Alcanyís), 8 d’Alger, 5 de Menorca (4 de Ciutadella), 2 d’Eivissa, 33 de Catalunya (18 de Barcelona, 3 de Girona, un de Lleida, un de Roses, 2 de Tarragona, un de Torroella, 2 de Tortosa), 4 del Rosselló (3 de Perpinyà, un de Cotlliure), 3 de Portugal, 13 de la Corona de Castella (un de Segóbriga, un de Còrdova, un de Getxo, un de Lepe, un de Salamanca), un de Navarra, 2 de Flandes 2 de Venècia,., un de Nàpols, un de Montpeller, un de Florència. Als llistats d’immigrant en podeu veure molts més. Els oriünds de pobles de Mallorca que habitaven a la ciutat documentats eren: 1 d’Algaida, 1 d’Artà, 7 de Campos, 3 de Felanitx, 1 de Llucmajor, 1 de Montuïri, 1 de Petra, 2 de Porreres, 2 de Santanyí, 1 de Sineu, 2 de Sóller.

Els de fora Mallorca que no sabem si habitaven a la ciutat o estaven de pas eren: de Catalunya (15 de Barcelona, 11 de Blanes, 3 de Girona, 2 de Reus, 2 de Tarragona, 2 de Cadaquès, un de Tortosa, un d’Ulldecona, un d’Empúries), 12 de València, 6 d’Eivissa, 11 de Menorca (4 de Ciutadella, 4 de Maó), 5 de Niça, 10 de Sardenya (entre ells mallorquins que habitaven a Càller), 3 de Venècia, 3 de Sicília, 2 castellans, 2 biscains, un de Santiago de Galícia, un de Còrsega, 1 de Cotlliure, 1 de Fraga, 6 de Nàpols, 1 de Messina, un de Lió, 1 de Montpeller. Els documentats que habitaven a pobles eren: 21 d’Alaró, 11 d’Alcúdia, 12 d’Algaida, 15 d’Andratx, 29 d’Artà, 9 de Banyalbufar, 28 de Binissalem, 12 de Bunyola, un de Caimari, 9 de Calvià, 17 de Campanet, 26 de Campos, 9 de Deià, 1 d’Escorca, 15 d’Esporles, 2 d’Estellencs, 30 de Felanitx, 2 de Fornalutx, 68 d’Inca, 4 de Llubí, 26 de Llucmajor, 40 de Manacor, 2 de Mancor, 29 de Montuïri, 43 de Muro, 32 de Petra, 78 de Pollença, 22 de Porreres, 8 de Puigpunyents, 10 de Sa Pobla, 8 de Sant Joan, 22 de Santanyí, 22 de Selva, 14 de Sencelles, 47 de Sineu, 68 de Sóller, 2 de Santa Eugènia, 14 de Santa Margalida, 8 de Santa Maria. Alguns dels llocs esmentats no eren municipis. Hi ha mens habitadors de la Part Forana per haver consultat més notaris de la ciutat.

Un mateix llinatge no sempre s’escrivia de la mateixa manera. En la majoria de casos hem prioritzat la grafia actual, com Cerdà en lloc de Sardà, anotant entre parèntesi altra grafia.

Entre els habitadors documentats hi ha alguns jueus que hem ordenat pel nom degut a que no empraven llinatges sinó patronímic (el nom del pare) que canviava a cada generació.

A la darrera columna del llistat donam la denominació de notícies que trobam al protocol, però en molts de casos no anotam res per ser de poca importància com el ser testimoni o anomenar procurador. Són més interessants les notícies que trobam als nostres llibres sobre comerç i esclaus.

No sempre s’indicava la professió, sobre tot als pobles en que la majoria serien conradors o propietaris rurals. Al sector agrari sols trobam 99 conradors, 47 bracers, 31 hortolans, 2 pastors, 2 serradors, un llenyater. Transformacions de productes agraris les feien 26 moliners, 46 forners, 18 carnissers. Es dediquen a la construcció 33 picapedrers, 2 calciners, 2 tapiadors, 15 guixers i un trencador de pedra.

El sector tèxtil és el que més gent abraça: 399 paraires, 154 teixidor de lli i de llana, 22 de vels, un de seda, un abaixador, 105 sastres, 42 calceters, 4 flassaders, 3 vanoners, un giponer, un veler, 26 tintorers, 2 senyors de tint, 6 tiradors, un mestre de domassos, un brodador, una cosidora, un barrater, un carder, 2 moliners de draps, 4 matalassers. En el sector de la pell trobam: 64 blanquers, 21 pelleters, 146 sabaters, 9 tapiners, 7 basters o selleters, 7 corretgers, 4 guanters, un guarnicioner. Dins el sector secundari també trobam 40 argenters, 42 fusters i 2 oripellers, 19 ferrers, 17 boters, 15 espasers i un bainer, 9 gerrers 7 calderers, 7 candelers, 6 saboners, 5 vidriers, 5 corders, 3 courers, 3 torners, 2 cordoners, 2 esparters, un colteller, un ballester, un coraller, un cuirasser, un estanyer, un manyà, un luthier, un naiper, un sarrier, un frener

Al sector comercial trobam: 66 corredors, 23 apuntadors, 19 drapers, 32 botiguers, 24 tenders, un tonyiner, 5 mesuradors (de blat i oli), un revenedor, un formenter, 8 sucrers, 8 especiers, 7 mercers, 2 pesadors, 4 llibreters. Al llistat sols hi ha 6 mercaders mentre al llibre de comerç en documentam 336 de fora, la majoria domiciliats a Mallorca, a més dels mallorquins.

Al sector nàutic per la construcció i reparació de naus trobam 17 mestres d’aixa i 12 calafats, mentre que a la navegació es dediquen 97 mariners i 29 patrons. Documentam 37 pescadors.

Dedicats a la sanitat trobam 47 apotecaris, 36 cirurgians, 7 mestres en medicina, 2 metges i 2 manescals. Hi ha 37 barbers que a més de tallar cabells i afaitar feien sangries. La burocràcia està en mans de 107 notaris, 42 escrivans 3 secretaris, 4 saigs i 4 portadors de cartes. A prestar serveis personals es dediquen 26 hostalers, 16 criats i 5 criades, 11 traginers, un mestre d’esgrima, un fosser. Forces d’ordre: 2 algutzir de mar, 20 cap de guaita, 9 verguers, 6 guardians, un trompeta, un artiller, un bombarder i 28 escuders.

Documentam 24 doctors en dret, un jurisperit, un batxiller en lleis. un mestre en arts i 4 estudiants. Els eclesiàstics que hem inclòs al llistat són: 39 preveres (dels que 6 són rectors), 4 frares i 3 monges. En els estaments superiors trobam 58 cavallers, 89 donzells, i 69 ciutadans (alguns fan de mercaders). Hi ha 5 pintors, 2 bruixolers-cartògrafs i un bancaler (que fa bancals o predel·les de retaules). Ocupant càrrecs públics trobam 13 jurats, 13 cansíndics, 7 consellers, 1 cònsol de la mar, un mostassaf, un batle, un instador, un procurador reial, un assessor del virrei.

Hi ha una dotzena de jueus i 27 lliberts.

Les notícies més interessants que trobam als protocols consultats les podeu veure a l’apartat Notícies si bé n’hi ha moltes més als nostres llibres sobre comerç i esclaus.

També disponible en pdf.

Abreviatures

ADM……………..……………….Arxiu Diocesà de Mallorca

ARM……………………………Arxiu del Regne de Mallorca

c…………………………………………………………………….ciutadà

Cast………………………………………………………………Castella

Cat…………………………………………………………….Catalunya

Con…………………………………………………Concessos

Dr……………………………………………………………………doctor

f………………………………………………………………………..fill de

Gèn……………………………………………………………….Gènova

h………………………………………………..…habitador de

HG……………………………………………………Hospital General

M……………………………………………………….Mallorca

m…………………………………………….………..mercader

Not……………………………………………………………………notari

o…………………………………………………….…….oriünd

P…………………………………………………………………..protocol

qu…………………………………………….quondam (difunt)

s.f……………………………………………………………..sense foliar

Sic………………………………………………….……..Sicília

ST……………………………………………………………………..Sant

test………………………………………………………………testimoni

Val……………………………………………..………València

v……………………………………………………………………volt (fol)

vda……………………………………………………………………viuda